Un llibre proposa que l’autovia de Castelldefels sigui la Ruta 66 de l’àrea metropolitana

Després del malson pandèmic, la presentació d’un llibre esdevé una ocasió festiva. Divendres 7 de maig la finca Ca N’Estella de Sant Esteve de Sesrovires va acollir una trentena de persones per celebrar la publicació del llibre “Paisatges contemporanis del Baix Llobregat. Innovació i creativitat per a un territori en transició”, coordinat per l'especialista en urbanisme, planificació urbana i disseny d'estratègies territorials Francesc Muñoz, que ha estudiat la transformació actual dels paisatges urbans i metropolitans. Al llibre es proposa, entre altres, que l’autovia de Castelldefels o C-31 esdevingui la Ruta 66 de l’àrea metropolitana de Barcelona, que els turistes que aterren a l’aeroport Josep Tarradelles del Prat s’assabentin que acaben d’aterrar al mig d’un parc agrari i que les naus industrials cuidin les seves cobertes per contribuir a la transformació del paisatge en una mena de pla que cridi a que les industries es posin guapes.

L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde de Sant Esteve Sesrovires, Enric Carbonell; la presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat i alcaldessa de Vallirana, Eva Martínez; la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL), Genoveva Català; i altres autors de la publicació, com ara el Massimo Angrilli, el Chris Willan, el Xavier Florensa i la Charlotte Piochon. Copa amb mà, de cava, vi blanc o rosat, els assistents escoltaven els ponents al pati d’un celler de reputació internacional.

El vi és el paisatge a dins d'una ampolla, diuen, així que on millor que a un celler tradicional de la comarca per debatre i profunditzar en una publicació que constitueix per damunt de tot una reflexió del paisatge del Baix Llobregat. La ubicació d'aquesta finca de producció vitivinícola és un exemple perfecte de la hibridació del paisatge, un dels temes recurrents del llibre al qual li devem la celebració. D'una banda, el paisatge de les àrees logístiques d’especialitat, amb la Seat i el Mercadona a tocar de mà, doncs Ca N'Estella ha trobat el seu racó al mig del polígon industrial, i només girar el cap, unes vinyes esplèndides que donen un fruit de primera categoria. "Aquesta hibridació és un signe del segle XXI", va emfatitzar el Francesc Muñoz quan li va tocar la paraula. Aquest apassionat del paisatge va assenyalar que estem acostumats a pensar la realitat a partir de conceptes duals i que ara ens adonem que això s’està esvaint. "La diferència tan clara entre ciutat i camp ja no existeix; és molt difícil dir on s’acaba la ciutat i on comença el camp", explicava.

Celler amb 200 anys d'història

Abans, però, va parlar l'Ana Vidal Rabetllat, directora i propietària de la finca, que va recordar als assistents la petjada dels avantpassats al nostre paisatge. Començava així el seu relat: "El meu avi va comprar la finca als anys 50. Va estar exiliat a França a la guerra civil i va ser al sud de França on va créixer l’amor a la vinya". Després d'aquest metratge per la història del celler, que té 200 anys d’història, la va seguir la Genoveva Català, presidenta del CECBLL, entitat editora del llibre, que va subratllar la importància de tenir una activitat vitivinícola a un pas de l’aeroport. "Això només passa al Baix Llobregat", semblava ser la frase del dia.

Al seu torn, ara sí, el Francesc va explicar que el llibre és producte d'un “workshop” o taller multidisciplinar vinculat al màster en Gestió i intervenció en el paisatge i el patrimoni de la UAB, del qual és professor i que aquest any fa 20 d’existència. Durant 15 dies, van confluir en un mateix lloc un nodrit conjunt de professionals de diverses especialitats i d’universitats d’arreu del món que van analitzar cinc paisatges baixllobregatins proposats pels comitès organitzadors i científics del congrés El Llobregat a Debat: el Parc agrari, el riu Llobregat com a parc fluvial, les urbanitzacions de l'Ordal, les àrees especialitzades o industrials i l'autovia de Castelldefels, la C-31.

Debat per a gent jove

“No volem que la tasca que fem a la universitat es quedi a la universitat”, remarca el Francesc, que, emocionat, va declarar que l'acte de presentació del llibre "és molt important perquè així comencem a diseminar aquestes idees". Després, el professor va expressar el seu desig de que el llibre no fos només objecte de debat entre polítics i tècnics, sinó també entre la gent jove. En el capítol d’agraïments, tots els parlaments van citar a la Conxita Sánchez, anterior presidenta del CECBLL e impulsora del Congrés El Baix a Debat, i a Esther Hachuel, directora del mateix CECBLL per la seva tasca com a editora del llibre.

El Francesc va donar pas al fotògraf Chris Willan, que ja porta dues dècades rere la càmera. Doncs, una part essencial de la publicació és la fotografia que il·lustra tota l’obra i el Christopher explicava així la rellevància de la imatge: "La fotografia és important en les tres fases del temps: passat, present i futur", va començar, i va continuar dient que "totes les fotografies plantegen dues preguntes: perquè és així el paisatge i a on pot anar". Si alguna cosa té clara el Chris és que li interessen, sobretot, els resultats.

Al marxar, els organitzadors de l'esdeveniment ens regalaren un crisantem gegant, record d'una tarda de cel gris en la qual, no obstant, va brillar l'amor per una comarca plena de contraposicions. Això només passa al Baix Llobregat!