Un acord que posa de relleu la importància del diàleg social i la concertació. Una eina devaluada anys anteriors, què ha esdevingut essencial en la pandèmia de la COVID19 i que ha permès concretar més de 12 acords tripartits concebuts des del coneixement de la realitat apostant per acordar els grans canvis de necessita el nostre model productiu i mercat de treball. Des de CCOO considerem que estem davant d’un gran acord, inèdit i ambiciós que permet una recuperació nítida i millora evident de drets laborals per a la classe treballadora. Un canvi de paradigma i una gran oportunitat per canviar determinades tendències, consolidades els últims anys, basades en la devaluació de condicions de treball (precarietat), rebaixa generalitzada de salaris i desincentivació a la innovació empresarial.
El text descansa sobre tres pilars. La regulació de la temporalitat, que després de més de 4 dècades segueix sent un mal endèmic del nostre sistema de relacions laborals i un dels focus principals de la precarietat existents que impacta de manera molt directa en dones i joves. Durant anys, s’ha abusat dels diversos contractes temporals, de l’amplitud i pèrdua de les seves causes, de la durada excessiva i d’un nul control, en ares a una flexibilitat mal entesa que ha significat unilateralitat empresarial. Aquest acord trenca aquesta lògica presumint que el contracte és per temps indefinit. Redueix el temporal a dos modalitats i fa desaparèixer el contracte per obra i servei, font de frau i precarietat permanent. Els contractes en frau de llei i aquells que incompleixen la norma esdevenen indefinits i s’amplia el règim sancionador. Es desenvolupa el contracte del fix-discontinu i es modifica els contractes de formació creant el contracte de formació en alternança que donarà cobertura causal a la formació dual.
El segon element vertebrador és el retorn a l’equilibri a la negociació col·lectiva. El conveni sectorial torna a ser prevalent i això significa que els d’empresa únicament podran millorar allò recollit al sectorial, que s’aplicaran a contractes i subcontractes de forma que no hi hagin persones treballadores sense conveni d’aplicació. Es recupera la ultraactivitat als convenis, que significa que aquells que arribin a la finalització del seu període de vigència es prorrogaran fins que puguin ser substituïts. Amb això s’evita negociar amb la pressió de perdre drets adquirits d’anys i convenis anteriors.
El tercer element del text son les mesures negociades de flexibilitat interna amb control de l’Autoritat laboral, trencant la dinàmica d’acomiadaments massius que hem vist de manera descarnada en crisis anteriors. S’aposta pel manteniment de l’ocupació, de persones treballadores i empreses com als acords desenvolupats els últims mesos. El mecanisme RED permetrà a les empreses en situació de crisi (cícliques i sectorials) sol·licitar mesures de reducció de jornada i suspensió de contractes per garantir l’ocupació efectiva i es crearà un fons de protecció en matèria de prestacions socials i exoneracions a la Seguretat Social.
No pretenc profunditzar més en els continguts de l’acord, temps n’hi haurà, però si voldria acabar amb algunes reflexions, sabent que aquest gran acord no és un vareta màgica que acabarà totalment amb la precarietat ni amb el conjunt de problemes que afecten al nostre mercat de treball. Les lleis no modifiquen la realitat, però contribueixen decisivament a la seva transformació. CCOO no esgotem el ventall de reivindicacions sindicals i matèries on encara mantenim posicions diferents i discrepàncies evidents amb les contraparts, però sent fidels als criteri d’utilitat, de transmetre previsibilitat i transformar de forma tangible les condicions materials de vida i treball, podem dir alt i clar que estem davant d’un acord de futur, on ara sí, guanyem drets per a la classe treballadora. Amb humilitat i amb orgull per allò aconseguit celebrem la seva discontinuïtat històrica i subratllem que posa al centre la idea de treball digne, segur, sense discriminacions i amb drets.
Els que ens reclamem de la cultura de la negociació, el diàleg i l’acord, sabem que aquests son fruit de la correlació de forces i que inevitablement incorporen concessions, transaccions o aportacions de l’altri, però un acord d’aquesta magnitud conté una potència legitimatòria social i política inqüestionable que alhora dona més durabilitat i estabilitat, que si naixés sense la presència d’algun dels seus dels actors principals. En aquest sentit, seria bo que no es facin canvis significatius rellevants en el marc de la tramitació com a projecte de llei i del debat político-partidista conseqüent al que assistirem les properes setmanes.
El sindicalisme confederal i de classe seguim compromesos en aquest context de canvis socials, econòmics que impactaran de manera molt notòria al món del treball, arreu i també al Baix Llobregat, en la construcció d’un nou contracte social de futur amb transicions justes, en col·laborar a què esdevingui majoritària una cultura empresarial que aposti decididament per l’estabilitat a l’ocupació, la millora dels salaris i la formació i qualificació professional i en exigir participació activa i un aprofitament transformador dels fons europeus que ens han de permetre desterrar desigualtats i l’actual paradigma de precarietat, inestabilitat i incertesa que ha marcat a les nostres generacions més joves.
Si (
No(
