La necessària renovació de l’Esglèsia

Crec que més enllà dels posicionaments personals o polítics, i més enllà dels resultats fructífers o erms, era innegable la voluntat del Papa Francesc de renovació de la institució eclesial durant el temps que va estar al capdavant. I especialment, fer de l’església una institució propera a qui ha de servir: una església que serveix a qui pateix, als vulnerables i a les classes socials modestes.

Malgrat no haver generat tanta novetat com l’anterior Papa, la trajectòria eclesiàstica de Robert Prevost sembla indicar la seva predisposició a seguir treballant per aquesta església pobre i pels pobres: propera, comunitària i senzilla, i en escolta permanent.I és que l’elecció del seu nom papal, Lleó XIV, fa referència a l’anterior papa que va portar el mateix nom, Lleó XIII. Aquest papa va fer lectura del moment social i econòmica que les societats occidentals estaven vivint: en plena revolució industrial al segle XIX, l’església havia de ser útil per les classes treballadores i pel món del treball en general.

Avui, Lleó XIV es troba en una situació d’àmplia complexitat: en plena revolució digital, que està transformant les nostres relacions socials i laborals, com l’església pot ser útil a les classes treballadores? En ple auge de l’extrema dreta, com defensar els drets, la igualtat i la diversitat per les dones i el col·lectiu LGTBIQA+ des l’església? En plena crisi climàtica, com defensar un futur per les properes generacions? Davant la militarització del món i la guerra, com defensar la pau?

Es per això que la renovació de l’església agafa més importància que mai. Cal seguir un camí de reforma profunda d’aquesta institució religiosa per a que respongui a l’essència del cristianisme: la defensa de qui està als marges, sense avenir-se amb els poderosos, i apostar per societats lliures, diverses i cohesionades. III