Amb tots els respectes

En aquest poble imaginari, des de que es va instaurar la democràcia sempre manaven els mateixos, donat que sempre guanyaven les eleccions gràcies els vots dels catalanoparlants. El llunàtic va començar a pensar com podia ser això i va veure que els catalanoparlants, com es lògic, volien conservar les seves tradicions i sempre organitzaven sardanes, festes populars, cants tradicionals de la seva terra etc., que tots hi participaven i que ho tenien tot molt ben preparat. També es va adonar que, els polítics que manaven en aquell poble, van trobar la manera d’anar ajudant i subvencionant aquell tipus de cultura i de posar-los-hi les infraestructures necessàries per tenir-los ben contents ja que, quan es feien eleccions, cada vegada rebien més vots d’aquell sector, doncs la gent estava molt agraïda de tot el que els polítics els feien. No els negaven mai res, fins i tot quan, els generosos politics, anaven a visitar o a inaugurar aquelles festes, sempre tenien la deferència de parlar-los-hi en català, tot i que sabien que la gent estava sobradament integrada i que tots sabien el castellà. Fantàstic!!! Que guapo!!! Pensava el llunàtic.

Però mentre estava pensant va intuir que hi havia algun problema amb la gent autòctona, ja que pràcticament ningú d’aquests els votava. Llavors va veure que el problema venia donat perquè, els que manaven, no havien valorat ni respectat mai el treball de moltes generacions d’autòctons que, en uns temps molt difícils havien construït, de forma totalment altruista, col•legis i grans infraestructures socials, totes elles molt importants per la ciutat i que, aquestes, havien servit, durant molts anys, per donar ensenyament, esbarjo i cultura per a tota la gent del poble i, també, pels que havien anat arribant fins que, aquell grup de politics es van fer amos de la ciutat. Això si... democràticament!!! Però també, democràticament, en comtes d’ajudar a reforçar les entitats i la cultura autòctona van anar posant-los-hi pals a les rodes fins que, aquelles entitats van anar morint per inanició. Per això, el llunàtic, va adonar-se de que defensar la cultura autòctona no donava vots a aquells polítics i que, el més important per a ells era conservar “la cadira” i els seus privilegis, caigui el que caigui.

Al llunàtic també li va cridar l’atenció un detall que va protagonitzar una regidora, d’un dels districtes de la ciutat, quan abans de començar un concert, en una de les festes autòctones del poble, per fer-se el típic autobombo, va fer el seu discurs davant del públic en bilingüe. No fos cas que, aquella senyora, parlant en el seu propi idioma, intentant integrar a la gent, perdés algun vot!!! Val més no canviar res i tenir el sac dels vots ben lligat!!! Va pensar el llunàtic.