www.elllobregat.com
El Baix, la tercera comarca amb més diversitat religiosa

El Baix, la tercera comarca amb més diversitat religiosa

miércoles 22 de julio de 2015, 02:28h
La comarca compta amb 8 confessions diferents, entre les quals, ha crescut l’Església Evangèlica i el Islam. La comarca compta amb 8 confessions diferents, entre les quals, ha crescut l’Església Evangèlica i el Islam.
L’Església Evangèlica creix al Baix Llobregat. Al llarg del 2014, s’han creat nou llocs de culte nous a la comarca, arribant als actuals 65. El Islam també ha crescut en el darrer any. Els fidels d’Alà ara compten amb 21 temples a la comarca, dos més que en comparació amb el 2013. En canvi, els Testimonis de Jehovà han reduït els seus llocs de culte i si al 2013 tenien 17 temples, actualment en tenen 16. Deixant de banda el catolicisme, aquestes són les tres religions més seguides al Baix Llobregat, segons dades del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya.

Exemple de diversitat
Aquest augment de temples de religió musulmana i de l’Església Evangèlica està estretament relacionada amb els fluixos migratoris del Baix Llobregat. Els marroquins i els llatinoamericans són els col•lectius immigrants amb una major presència al Baix Llobregat, col•lectius que veneren aquests tipus de religions. El Baix Llobregat és la tercera comarca amb una major diversitat religiosa de Catalunya. Ens precedeix el Barcelonès –que inclou L’Hospitalet- i el Vallès Occidental. Segons la vicepresidenta del Govern català, Joana Ortega, “Catalunya és un exemple de convivència entre confessions religioses”.

Segons el Departament de Governació de la Generalitat, el Baix Llobregat és una de les zones de Catalunya amb una major diversitat religiosa. Concretament, a la nostra zona es veneren vuit religions diferents, entre les quals es troba el Budisme, l’Església Mormona, l’Església Evangèlica, l’Església Oriental, el Hinduisme, el Islam, el Taoisme i els Testimonis de Jehovà.

El 52’4% dels residents al Baix Llobregat es considera catòlic; el 15%, seguidor d’una altra religió; el 18’2%, es considera atea; i el 12%, agnòstic. En comparació amb la resta de Catalunya, estem per sobre de la mitjana en quant a la pràctica religiosa, però és una xifra lleument superior. “Jo crec en Déu i m’he casat per l’Església Catòlica. Les meves filles han estat batejades i ara, faran la comunió.

La religió cristiana forma part de la meva vida, però no acostumo a anar a missa”, explica Mónica, una veïna de Santa Coloma de Cervelló. En canvi, Aicha viu l’Islam activament. “La meva família és religiosa i practicant. Jo porto hiyab (el vel de les musulmanes) per convicció i rés cada dia. Menjo carn sacrificada mirant a la Meca i, per suposat, no prenc begudes alcohòliques ni menjo porc; però de vegades menjo pizza i McDonald’s. Practico la meva religió musulmana adaptant-me a la meva nova realitat europea”, explica aquesta jove de 17 anys resident a Cornellà de Llobregat.

Desconeixement de les religions minoritàries
“Em dic Xavi, tinc 51 anys i sóc Budista. Quan era més jove, el meu nivell de vida em feia no viure. Estava casat i la meva dona i jo només treballàvem per pagar la hipoteca. Hi havia dies que només prenia cafè i formatge. Per casualitat, vaig accedir a un llibre sobre Budisme i em va agradar el seu estil de vida. Ara, tinc una dieta equilibrada i cada dia li dóna gràcies a la vida pel Sol, l’aire o l’aigua. He canviat la meva mentalitat, però no vaig amb pijama taronja i em passo el dia assegut. Trobo que hi ha força desconeixement sobre la meva religió”, assegura aquest veí de Vallirana.

Nou Diccionari sobre Religions
El Palau Novella, situat en el Parc Natural del Garraf (pertanyent a Castelldefels), disposa del únic Monestir Budista del Baix Llobregat. Sobretot els caps de setmana, molts ciutadans s’apropen per conèixer aquestes instal•lacions, però pocs coneixen la filosofia budista. Aquesta ha estat una de les raons que ha motivat la creació del primer Diccionari de les religions.

L’edició d’aquest diccionari és fruit de l’entesa entre la Direcció General d’Afers Religiosos i l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós, amb l’assessorament del TERMCAT i la col•laboració de l’Obra Social “la Caixa”. La vicepresidenta Joana Ortega ha destacat que aquesta obra és una eina pionera, suma de moltes sensibilitats, i una aportació a la cohesió social. “Ens cal una feina de difusió de la realitat religiosa de Catalunya”, ha afirmat Joana Ortega, “perquè estem convençuts que conèixer l’altre és fonamental per eliminar prejudicis i conformar una cultura de convivència en pau”.

Aicha, la jova musulmana de Cornellà, explica que “el Islam és una religió que significa pau i, cada vegada que surten notícies relacionades amb grups terroristes musulmans a Catalunya, em poso a tremolar perquè aquests no són bons musulmans. Els que els occidentals consideren yihaidistes, estan atemptant indirectament també contra nosaltres perquè estan empitjorant la imatge dels cristians sobre nosaltres”. Potser el Diccionari de les religions és un pal•liatiu, però és un pas endavant per la integració religiosa, una integració que, al Baix Llobregat, fins ara ha regnat per sobre de qualsevol Déu. III
¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)


Normas de uso

Esta es la opinión de los internautas, no de El Llobregat

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes.

La dirección de email solicitada en ningún caso será utilizada con fines comerciales.

Tu dirección de email no será publicada.

Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.

Portada | | Búsquedas | [ RSS - XML ] | Política de privacidad y cookies | Aviso Legal
Comunicación Metrobcn, S.L. :: Redacció: Raurich, 62 (08830) Sant Boi de Llobregat
Contacto