Moltes vegades aquells que vivim al Baix Llobregat i ens estimem aquesta comarca veiem amb tristor com les administracions supracomarcals i la gent de la resta del país concep el nostre territori com un simple lloc de pas, on només s’ha d’invertir en infraestructures per agilitzar el pas de vehicles cap al sud, l’est i el nord.
El Baix Llobregat, és una de les comarques on hi viu més gent de Catalunya, i per tant les polítiques s’han de fer pensant sobretot en la gent que hi viu, no només en la gent que hi passa.
Així doncs, no podem acceptar, per exemple, que la gent de Vallirana porti vint anys esperant que el Ministeri de Foment faci la variant, o que no es faci l’enllaç entre l’A2 i l’AP2, però tampoc podem permetre que es segueixi trinxant el territori i destruint els pocs espais naturals que ens queden.
Tots tenim clar que el Parc de Collserola, el massís del Garraf, les serres de l’Ordal, el parc agrari del Llobregat o el massís de Montserrat, són els nostres pulmons, aquells espais que ens permeten respirar aire net, i que destruir-los com algun ajuntament vol fer concedint l’obertura i l’ampliació de noves pedreres, només fa que reduir la qualitat de vida de tots el baixllobregatins i baixllobregatines.
Els polítics hem d’entendre que moltes de les nostres decisions tindran repercussions en les generacions futures, i que malmetre el territori a canvi d’uns diners és pa per avui i gana per demà, perquè els diners en dos dies s’hauran acabat o devaluat, però en canvi la destrucció de la muntanya, la natura i tot el seu ecosistema serà un preu que els nostres fills i nets hauran de pagar durant molt de temps. M’estimo el Baix Llobregat, m’estimo Catalunya.III
Si (
No(
