El Baix vol deixar de ser només el territori servil de Barcelona

Quatre dècades de democràcia no han estat suficient per oferir al Baix Llobregat la veu que mereix com a zona metropolitana i com a un dels motors de Catalunya. Ben al contrari. La unitat territorial està, administrativament, més en perill que mai amb un projecte que podria deixar la comarca dividida per tres. Tot i que ara està en el calaix, més abans que després algú recuperarà aquest projecte de reordenació territorial. Hem estat encreuats per sobre i per sota amb carreteres i xarxes ferroviàries amb l’únic objectiu de connectar Barcelona, hem anat cedint terrenys verds o agrícoles pel desenvolupament econòmic amb la instal·lació d’indústria i noves empreses, així com grans infraestructures; fins i tot, es va desviar el tram final del riu per respondre a les necessitats portuàries de la gran capital o es va cedir terreny a l’Aeroport per a la seva ampliació amb el que es va conèixer com a Pla Delta, que ja ha fet més de 20 anys.

Un servilisme que encara avui dia no està reconegut i que posa en perill la idiosincràsia del territori en tota la seva complexitat. L’episodi d’Eurovegas va ser la plasmació de fins a quin punt l’opinió del territori es va passar per sobre –amb la complicitat d’alguns alcaldes i governs locals que com el de Cornellà mai es van oposar- davant un projecte que es carregava la veu democràtica de dues generacions de ciutadans que, als seus municipis del voltant, havien escollit a les urnes uns models de ciutats a mig i llarg termini a les antípodes del que representava la idea de l’empresari dels Estats Units Sheldon Adelson.

Amb tot, tot i la pressió de Barcelona, el Baix Llobregat ha sabut, d’una banda, mantenir el seu esperit local i agrari; recuperar la qualitat dels seus espais naturals i de la seva costa i, d’altra, convertir-se en un motor econòmic fonamental per Catalunya. En aquest sentit, el Baix Llobregat aporta un 13% del Producte Interior Brut a Catalunya; acull un 10% dels contractes laborals de tot el país; abraça a grans empreses de sectors primordials com és l’automoció, però també un notable teixit de petites i mitjanes empreses, que representen el 90% del total i que aporten un equilibri econòmic de molt valor; manté el pes tradicional de la indústria que, tot i que cau pel context econòmic actual, continua sent important a la vegada que deixa espai al tercer sector; és a dir, els serveis, progressivament més rellevant per generar ocupació. I, en paral·lel, el sector primari, en concret, l’agricultura, aporta a Barcelona el 15% dels seus aliments, gràcies al pes del Parc Agrari. Som, a més del ‘pati del darrere’, el rebost de Barcebola.

Per tot, la comarca –així ho ha dit en nombroses ocasions l’alcalde de Viladecans, Carles Ruiz- té una estructura molt semblant a la de l’economia alemanya, motor econòmic d’Europa. El seu caràcter heterogeni torna a ser una avantatge tot i que després no es tradueixo en les mateixes inversions. Si el Baix, com dèiem, representa un 13% del PIB, la realitat és que només rep un 3% en inversions; un greuge comparatiu que es degut, en part, a que la riquesa que es crea per les grans empreses no es queda aquí, sinó que va a parar a les matrius de les empreses o a altres territoris; i després, a que l’administració manté un esquema centralitzat en Barcelona i que, per tant, deriva en un fenomen similar al que critiquen, en aquest cas els independentistes, amb el sistema de finançament autonòmic espanyol. Aquesta ‘discriminació’ econòmica, ara per ara, ja està repercutint negativament en la competitivitat del territori que ha passat de la tercera a la cinquena posició del rànquing comarcal de Catalunya.

El creuem, no el veiem
“Si pensem en el Maresme o en el Vallés, tothom té una idea del que és; però si diem que som del Baix Llobregat, els de Barcelona diuen, ah... No hi ha una idea feta sobre el Baix Llobregat”, diu l’estudiós gavanenc Josep Capmany. “La relació de Barcelona i el Baix Llobregat és una relació d’ignorància. El creuem moltíssimes vegades, però no el veiem”, explica per la seva part el professor de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, Lluís Maldonado, en el recent documental ‘El Pati del Darrere, dirigit per la periodista badalonina Isabel Fernández. “Al principi tenia dos temes que m’interessaven molt: la organització ciutadana com a motor per a la transformació social i l’agricultura urbana. A partir d’una campanya de Delta Viu, on una sèrie de joves buscaven espais per convertir-se en pagesos com a sortida laboral, vaig descobrir el Parc Agrari, que no el veu ningú, ni els que viviu aquí”, ens explica Fernández després de l’emissió del documental al programa ‘Sense Ficció’ de Televisió de Catalunya. “El tema neix de la sorpresa total; jo no en tenia ni idea i el tenim aquí al costat. Ha passat Eurovegas i encara ningú té al mapa el Baix Llobregat. La gent pensa que són quatre pagesos i quatre carxofes i no; el Parc Agrari és un terreny enorme i molt valuós. L’objectiu d’aquest documental és que la gent vegi amb que ens estàvem jugant els quartes”.

Aquest documental és la prova de la invisibilitat que encara manté el territori i els seus ciutadans. El projecte audiovisual recupera la reivindicació que ja a 1974 feia, també al cinema, el pratenc Fermín Marimon, premiat aleshores per plasmar sobre la pantalla el que tothom opinava aleshores: que el Baix Llobregat era el contenidor de Barcelona. “Sempre creiem que tot és bastant immutable. I això és un problema. La capacitat de transformar de l’ésser humà és molt important. Veus el que hi havia als anys 60 i 70 i veus el que hi ha ara i s’ha fet una feina molt ‘xula’. Ara, ens ho podem carregar en qualsevol moment”, diu Fernández recordant l’exemple d’Eurovegas, tal i com diu, al documental, Raimon Roda, gerent del Parc Agrari. Efectivament, quatre dècades després, l’evolució del territori ha estat evident, però, en canvi, continuem patint aquesta invisibilitat i el que és més greu, el manteniment de bona part de la nostra idiosincràsia pot anar-se’n a orris víctima de la pressió de la capital catalana.

Més encara sí no mantenim potents els grans actors comarcals del territori, sigui el Consell Comarcal o el seu Centre d’Estudis, per exemple, les federacions sindicals o patronals, així com un mitjà de comunicació comarcal de referència, fet que aquesta capçalera intenta corregir des de fa anys, des de la iniciativa privada. Pel que fa els mitjans públics, els ajuntaments sempre han prioritzat el seu butlletí municipal front un mitjà comarcal. Fins i tot, l’Informatiu Comarcal es va perdre de les ràdios a un espai web que juxtaposa les diferents informacions locals.

Orgull de Baix
Perquè no torni a passar el que va ocórrer amb Eurovegas –que la ciutadania continua sense posar en el mapa el territori-, el documental ‘El Pati del Darrere’ vol ser un punt de partida d’un complex projecte col·laboratiu anomenat ‘Orgull de Baix’, també liderat per Isabel Fernández: “Orgull de Baix vol, a més del documental, generar una sèrie d’espais que aporti valor afegit i on la gent pugui participar de diferents maneres, amb una experiència juganera que faci del documental l’excusa per crear un ‘hub’ de contingut de la comarca, amb temes mediambientals, recursos agraris, mercats de pagès”, ens avança la periodista.

En detall, serà una plataforma interactiva en forma de mapa, amb un tractament gràfic “molt potent” i, fins i tot, amb la possibilitat que sigui tridimensional (segons el finançament) que permetrà ampliar el contingut del documental amb la idea “d’arrencar un projecte entre tots, a partir de trobades de participació ciutadana, que podria produir capsules”. D’aquesta manera es podrà abordar en profunditat els espais agrícoles del territori (siguin o no del Parc Agrari) i els espais naturals que abracem al Delta, on s’ubiquen grans reserves d’interès mediambiental.

Aprovat al setembre per Televisió de Catalunya, ara el projecte es troba en recaptació de noves vies de finançament tot i que no s’ha ha aturat la seva creació. De fet, la directora del projecte estima que per a finals de la primavera de 2016 el projecte ‘Orgull de Baix’ sigui ja visible a la xarxa. III