www.elllobregat.com
La Diputació de Barcelona, en el punt de mira

La Diputació de Barcelona, en el punt de mira

miércoles 16 de marzo de 2016, 05:20h
Diferents col·lectius presenten l’Observatori Ciutadà de la Diputació, el primer de nivell supramunicipal. La plataforma té com objectiu servir de “contrapoder” i aportar una major transparència i control a la gestió

El seu pressupost, la seva dimensió administrativa i, fins i tot, el seu històric edifici on s’ubica -Can Serra, un emblema modernista de l’arquitecte Puig i Cadafalch de l’any 1903- són proves del paper rellevant i de la magnitud que té una institució provincial com la Diputació de Barcelona. Tot i això, continua sent un ens desconegut, aïllat de la comunicació directe amb els ciutadans i, fins ara, sense un control independent que serveixi de filtre a la gestió.

Doble front en contra
El canvi del dibuix polític de les darreres eleccions municipals -d’on surt la representació de les diputacions- ja feia pensar que la nova legislatura a l’ens provincial esdevindria complicada. Dos partits clarament oposats a aquesta institució, com són Ciutadans i la CUP-PA, obtenien representació a l’actual Ple de la Diputació de Barcelona, en ambdós casos, amb tres representants. Ja al debat d’investidura de la presidenta de la corporació provincial, Mercè Conesa, les formacions es van mostrar clarament oposades a l’actual ens i que la seva presència estava estrictament lligada a la seva reformulació o eliminació. Aquest debat s’ha fet gran a partir de l’acord de governabilitat –de moment fracassat- amb el que el Partit Socialista Obrer Espanyol y Ciutadans es van presentar als dos debats d’investidura de Pedro Sánchez com a possible president del Govern. Encara a l’aire per la situació ‘en funcions’ a Madrid, la realitat és que la bancada socialista acceptaria, segons l’acord, l’eliminació de les diputacions tal i com estan estructurades actualment o bé la reformulació de l’ens per un consell d’alcaldes dels municipis de cada província.

Amb aquest front obert al legislatiu espanyol, ara la Diputació de Barcelona suma una nova esquerda a la rereguarda que també hauria de cuidar. Es tracta de l’Observatori Ciutadà de la Diputació, el primer observatori d’aquest tipus que neix en l’àmbit supramunicipal a tota Espanya, i que han encetat diferents persones compromeses amb la transparència de la institució.

Vinculats a entitats com la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute, els observatoris ciutadans municipals de Castelldefels, Barcelona i Sabadell, a sindicats com la CGT o a la CATAC-IAC, així com a la CUP-PA com a únic actor polític vinculat al projecte, entre d’altres, el nou Observatori Ciutadà de la Diputació pretén ser una eina de participació i de control de la institució provincial: “És una plataforma de contrapoder del que hi ha actualment a la Diputació de Barcelona i que esperem que es pugui utilitzar”, defineix Enric Pons, membre del grup promotor de l’Observatori. “Estan pensats per fiscalitzar el poder, per fiscalitzar –per part de la ciutadania i part dels treballadors de la Diputació- l’acció de l’administració, en aquest cas, provincial com és la Diputació de Barcelona que, tot i tenir un pressupost important, és poc coneguda per la societat. És una institució de segon grau (que és resultat per eleccions indirectes a les municipals) i, fins ara, llunyana i opaca perquè, tot i que té una finalitat de serveis als ajuntaments, no tracta amb la ciutadania. I per posar llum a aquest tipus d’administració ens sembla que aquest observatori ens pot permetre conèixer millor la institució, però també que la població pugui fer arribar les seves sol·licituds, inquietuds o denúncies”, han exposat els promotors de la plataforma durant l’acte de presentació celebrat al Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Major control
De fet, l’Observatori (http://ocmdiba.cat) té aquesta doble funcionalitat. Servir de plataforma per afavorir la comunicació i la transparència dels serveis, els comptes i tot tipus d’activitats que tenen a veure amb la gestió; però també servir de canal per exposar qualsevol tipus de pregunta, així com queixes, denúncies, etc. “I això és molt important perquè normalment es fa de forma privada. A través d’aquesta eina, tota la informació és col·lectiva i empodera al que l’està utilitzant”. Efectivament, si la Diputació de Barcelona no respon o la resposta és insuficient quedarà sempre reflectit donat que el diàleg serà públic en tot moment.

Així, doncs, trobem set grans blocs per aprofundir al nou Observatori. La descripció de la nova plataforma; la descripció de la Diputació pròpiament; però també l’activitat política –on ja es poden veure íntegrament els darrers plens provincials-, la secció d’actualitat; els Pressupostos de la Diputació, perfectament desglossats, amb senzilles infografies, amb l’opció afegida de descarregar la i informació; i, per últim, la secció de ‘Denúncia’ i ‘Consultes’.

Per mantenir la plataforma activa, l’Observatori rebrà, de moment, un únic suport econòmic per part de la CUP-PA que aportarà 200 euros mensuals per cobrir les mínimes despeses del servidor de l’espai web i altres despeses de manteniment. En aquest sentit, la diputada més jove de la corporació, Maria Rovira (CUP-PA), descartava rotundament l’entrada de nous suports polítics: “No volem legitimar a aquella gent que no ha rendit comptes en aquests 30 anys. Partim de la base que tots aquells partits polítics que han promogut aquesta opacitat col·locant càrrecs de confiança que no feien feines per a la Diputació sinó de partit o sindicats que no s’han posicionat clarament en contra de casos de corrupció, doncs, no poden participar directament de l’Observatori com a institució ”. I afegeix en declaracions a El Llobregat: “Hi ha hagut clientelisme totalment; un clientelisme que els diferents partits que estaven al capdavant de la Diputació veien amb bons ulls. Creuen que la lògica d’una administració pública és donar diners a municipis dels mateixos partits creient que després obtindrien un redit electoral. No havia equitat a l’hora de repartir recursos, no havia uns criteris específics a l’hora de donar ajuda a uns municipis respecte a altres; i això és flagrant i inassumible”.

Així, la pressió i el control ciutadà enfront les institucions creix amb aquest observatori –com a alternativa a la informació institucional que s’emet- que, com dèiem, és el primer a nivell supramunicipal d’Espanya i que es suma, així, als dos municipals que hi ha al Baix Llobregat i que són, en concret, el de Castelldefels i Sant Joan Despí.

Controlar la magnitud
Si donant un passeig per Barcelona arribes a la part alta de la Rambla de Catalunya, veuràs que l’edifici del número 126 no és un qualsevol. El remodelat edifici modernista de Can Serra és l’actual seu de la Diputació de Barcelona des d’on es dóna suport als 312 municipis de la demarcació, gràcies a un pressupost que mesura la magnitud d’aquesta institució: 896.275.000 euros. Quasi mil milions d’euros, xifra que es podria assolir al final de la legislatura, donat que el pressupost de la Diputació a l’any 2016 era de 690.000.000 euros.

Si el pressupost és important, la seva estructura no es queda enrere. Segons mostra el mateix Observatori, la plantilla de la Diputació de Barcelona la conformen fins a 3.845 funcionaris, entre ells 63 persones nomenades com a personal eventual i que, al cap i a la fi, són “personal de confiança i assessors nomenats per presidència (càrrecs de designació política)”. En aquest sentit, el límit s’ha xifrat en 92 persones, 30 més que al mandat anterior.

Pel que fa l’estructura, l’Observatori la descriu en cinc grans àrees competencials i executives, cada una de elles, amb aquesta estructura jeràrquica: diputat president de l’àrea (electe), coordinador d’àrea (alt càrrec), diputats delegats responsables d’una matèria (electes), coordinadors de matèria (alts càrrecs), diputats adjunts responsable d’un àmbit (electe), coordinadors d’àmbit (alt càrrecs), gerents, caps d’oficina o de servei i directors.

És a dir, cada funcionari té per sobre seu a nou caps o responsables que supervisen la seva feina en una “estructura de comandaments tant sobredimensionada que s’ha anat construint”. En aquest sentit, Rovira entén que cal trencar amb aquest model que si és sostenible ho és a costa de l’interès global: “És una piràmide de moltíssims càrrecs, amb cada vegada menys tècnics i una gran bossa d’interinatges que porten molts anys sense plaça quan estan fent feines estructurals. Mentre, la Diputació no els ha donat ni el reconeixement ni la categoria de funcionari. Si aquest model és sostenible és a costa de la precarietat dels seus treballadors i treballadores i a cosa dels serveis que, potser, no són de la qualitat que haurien de ser i, per tant, és sostenible a costa dels veïns dels municipis”.

Sense canvis a la llotja
Uns dels privilegis coneguts i històrics de la Diputació de Barcelona, com a part integrada en el Consorci del Gran Teatre del Liceu, és la disposició d’una llotja just al centre del teatre, amb altres entitats públiques com l’Ajuntament de Barcelona. Si al Govern local de Barcelona sí va haver, com a mínim, una mostra d’intencions per renunciar a privilegis d’aquest tipus, a la Diputació de Barcelona no tenen ni la previsió: “Una de les reivindicacions que fem és que es revisin aquests consorcis i aquests espais on formen part per veure fins a quin punt responen a les necessitats reals de les persones de la demarcació de Barcelona”, diu Rovira. “La Diputació ni ha renunciat, ni ha mogut res en aquest sentit, ni hi ha la previsió de fer-ho. Ara mateix podria anar a la llotja del Liceu, de la Fira i a la resta d’invitacions que rep la Diputació. Entenem que són uns privilegis que no tenim perquè tenir perquè no són eines per desenvolupar la nostra tasca laboral. S’ha creat una praxis política que el que fa es allunyar-te de la ciutadania”. Precisament, per trencar amb aquest model, l’Observatori posa ven a prop de la institució a la ciutadania com a actor actiu en el control i supervisió dels quasi mil milions d’euros i dels quasi 4.000 treballadors públics vinculats, entre ells, els càrrecs polítics, amb els seus alts càrrecs i personal de confiança. III

La Diputació de Barcelona, en el punt de mira
Ampliar
¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)

+
0 comentarios