Sovint la gent em pregunta quina feina fem des de les diputacions, i més ara que amb el pacte d’investidura del president del govern central, el Partit dels Socialistes i Ciutadans han acordat dissoldre-les.
Si bé és cert que per part de la ciutadania no se li veu utilitat a la institució provincial, també és cert que tots els alcaldes i alcaldesses et reconeixen que sense les diputacions difícilment podrien fer moltes de les actuacions que fan.
La Diputació ve a fer de “factor corrector” sobretot amb els municipis petits, doncs els mateixos amb el que recapten d’impostos propis, difícilment podrien fer moltes de les inversions que acaben fent gràcies a la Diputació.
La Diputació de Barcelona en concret, arranja i manté molts kilòmetres de carreteres de la demarcació, ajuda als ajuntaments a implementar un munt de polítiques socials, com plans d’ocupació o polítiques d’habitatge, manté parcs i espais naturals, arranja el patrimoni arquitectònic local, construeix molts equipaments com biblioteques i d’altres, nodreix els nostres pobles de bancs, papereres... i és difícil no trobar un esdeveniment esportiu on no hi sigui l’escut de la Diputació de Barcelona... però la gent igualment no la sent com seva, i perquè passa això?
Doncs segurament la resposta és complexa, i són molts els factors a tenir en compte, però personalment cada vegada estic més convençut que a Catalunya es deu a dos factors principalment.
Per una banda, el mètode d’elecció dels propis diputats. El fet que els diputats no es triïn de forma directa en una urna, com sí fan per elegir-nos com a regidors i regidores de l’ajuntament, fa que els diputats perdem legitimació directa vers als ciutadans. Poca gent és conscient que quan vota a les municipals, a banda de votar als regidors també vota als consellers comarcals i als diputats provincials. En territoris com Euskadi, que els ciutadans sí trien directament als Diputats provincials, la gent sap qui és el seu diputat i tenen una sensació de pertinença important cap al seu representant.
I l’altre factor, és la planta territorial. Les diputacions han de ser Consells de Vegueria que responguin a la divisió territorial lògica i no a la impostada divisió provincial actual, doncs és evident que la realitat del Baix Llobregat en res s’assembla a la del Berguedà per exemple.
En qualsevol cas, es digui Consell de Vegueria o Diputació, i s’elegeixin com s’elegeixin els seus càrrecs, sense diputacions no hi hauria municipalisme, i si no existissin ens les hauríem d’inventar. III
Si (
No(
A favor (
En contra (
