L’Oficina Antifrau estèn la campanya de formació a càrrecs electes per acabar amb els “ajuntaments clientelars”

Els diferents casos de corrupció a tots els nivells de l’administració en els darrers anys ha derivat en una major preocupació per part de la ciutadania. De fet, segons les dades de percepció dels últims baròmetres del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) es confirma la corrupció com a segon major problema d’Espanya i ja de manera sostinguda i permanent. La transparència en la gestió i la lluita contra la corrupció no es tracta d’una qüestió més si no que s’entén, cada cop més, com una característica inherent a la funció pública. Segurament no hi ha ara més corrupció que abans, però, en aquest sentit, l’enfortiment de la Fiscalia Anticorrupció a l’any 2011 (havia estat creada a l’any 1995, però sense massa èxit) i la creació de l’Oficina Antifrau de Catalunya l’any 2008 –en el seu moment entitat pionera a l’Estat- han estat clau per fer florir i per lluitar contra les grans i les petites irregularitats a l’administració pública.

Recorreguts, aquestes institucions, els primers anys de vida, ara el context reclama un moment de transició cap a una major prevenció de la corrupció. Així, segons ha pogut saber El Llobregat, tretze ajuntaments del territori haurien participat activament, fins ara, en sessions de formació de l’Oficina Antifrau de Catalunya amb l’objectiu de professionalitzar l’administració i, així, prevenir irregularitats a la institució pública. Aquests són, en una primera onada, Cornellà, Sant Boi, Castelldefels, El Prat, Gavà i Esplugues. I ara, després d’estendre totes les sessions, s’han sumat els ajuntaments de L’Hospitalet, Martorell, Sant Joan Despí, Molins de Rei, Begues, Sant Climent i Sant Esteve Sesrovires: “La situació social actual fa que tot el món, els polítics dels ajuntaments també, es conscienciï i es posi el vestit de lluita contra la corrupció” ha dit, en declaracions a El Llobregat, el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel De Alfonso.

Ampliar el concepte de corrupció
Amb la campanya sobre el rol dels electes locals en la prevenció de la corrupció, l’entitat havia arribat a 23 dels 28 municipis de més població de tota Catalunya (ciutats majors de 40.000 habitants) el que representa més de la meitat de la població. Ara, l’OAC s’ha volgut apropar a tots els ajuntaments independentment del seu tamany –fins ara les convocatòries havien estat per les grans ciutats i per municipis majors de 20.000 habitants- i, per tant, han pogut participar a través de diferents conferències-debats organitzades arreu del territori. Ara bé, tot i que les jornades s’han celebrat, evidentment, a totes les demarcacions de Catalunya, però també a altres no provincials com Tortosa o La Seu d’Urgell, la resposta dels ajuntaments es resumeix en 163 càrrecs electes totals dels 9.132 que hi ha a Catalunya; és a dir, un 1,78%.

“El món local és el més pròxim al ciutadà i és sempre el que millor donarà exemple. On hi ha persones pot haver-hi corrupció, però no té perquè haver més corrupció en un Govern local que en una conselleria o en una universitat”, apunta De Alfonso amb exemples concrets: “Corrupció és posar una persona a dit, donar una subvenció sense que es compleixi els requisits per a que sigui atorgada; partir una contractació pública en contractes menors per a que no siguin publicats (com els menors de 18.000 euros); tracte de favor amb amics. No només els delictes de suborn o les comissions són corrupció. I qui fa la petita, farà la gran”.

En aquest sentit s’expressa també la cap d’Àrea de Relacions Institucionals, Lourdes Parramon, que demana “ampliar el concepte de corrupció. Entenem la corrupció com tot l’abús de la posició pública en benefici particular. Sigui per ara o per d’aquí a dos anys, per exemple, pel meu cosí o pel partit. No només la desviació de fons públics és corrupció, contractar a dit pot ser determinant d’un cas de corrupció”. En aquest sentit, assegura que els conflictes d’interès són una font molt habitual de conflicte a nivell local: “Hi ha maneres de contractar que són il·legals directament i en altres casos es bordeja la legalitat. En qualsevol cas, acabem amb unes institucions molt inflades. I això té a veure amb administracions que no són meritocràtiques, sinó que estan ocupades per un excés de càrrecs de confiança que es van perpetuant”.

Professionals; no clientelars
Des de l’OAC es recomana, de fet, com a molts països i a molts governs ja es fa, no fer un cessament massiu de càrrecs quan hi ha canvi de govern, ja que després “s’acaben recol·locant, moltes vegades de males maneres”. Aquest funcionament deriva en una administració clientelar i no professional.

I, precisament, la via a seguir és totalment la contrària: “El que es vol plantejar als alcaldes és que ells tenen una responsabilitat en la integritat de la seva institució. De vegades no es reflexiona prou, està implícit. Cal que tinguin un paper actiu i, per tant, no esperar a tenir un cas de corrupció i reaccionar; ja tard i malament. S’han d’anticipar i enfortir la institució, per reduir la vulnerabilitat i, per tant, la possibilitat de que ocorrin casos de corrupció”, explica Parramon. Per posar uns exemples de bona pràctica, l’OAC parla de fer una mirada endins de com funciona l’organització; guiar el personal; existència de codis ètics o de cultura administrativa; realitzar una bona gestió ocupacional; aplicar filtres de correcta planificació, avaluació i transparència. Tot es resumeix, en definitiva, en dotar-se d’una administració professionalitzada en tots els seus nivells.

En aquesta línia treballa fortament l’OAC amb professionals que no només són juristes, sinó que també compten amb equips polivalents de politòlegs, pedagogs, comunicadors i altres formadors professionals. De fet, gran part de les resolucions es mouen en els àmbits de les recomanacions per corregir, millorar i, en definitiva, afina la tasca administrativa. La resta o s’arxiva perquè no hi ha versemblança d’irregularitat o s’envia a la fiscalia o a l’òrgan competent, en els casos greus, ja que l’OAC no té competència sancionadora.

Per tot, es considera que la societat es troba en un moment de transició on “tenim totes les eines, però falta determinació política per portar a termes les grans reformes que tenim pendents”, diu Lourdes Parramon. Aquest objectiu és a curt o mig termini, fet que s’ha de completar amb un canvi cultural a llarg termini: “I això ve només amb prevenció i educació a tots els nivells”.

De moment, la baixa participació dels càrrecs electes demostra aquesta falta de determinació política. Sigui com sigui, i tot i que la campanya ja ha acabat, l’OAC es mostra oberta a seguir les formacions a tot aquell que ho demani. III