Felip VI, comercial en la venda d’armes

Abraçades i paraules dolces amb Salman bin Abdelaziz, setè governant de la dinastia Al Saud. El motiu del viatge venia motivat pels interessos econòmics que es desprenen de la construcció de la línia ferroviària d’alta velocitat entre Medina i La Meca, així com de la participació d’empreses espanyoles en un consorci d’ampliació del metro de Riad. No obstant, encara hi havia en el guió de la visita una altra operació: la signatura d’un contracte de compra de cinc vaixells de guerra per valor de 2.000 milions d’euros construïts a les drassanes públiques de Navantia. En definitiva, Felip VI, tot actuant com el seu pare Juan Carlos I, que en tantes ocasions s’abraçà a tota mena de sàtrapes per tal de afavorir el comerç d’armes, i que fins i tot viatjava amb les persones que les produïen.

Per tal de contextualitzar l’escàndol i la hipocresia de l’Estat espanyol cal tenir present com i de quina manera tant el PP com el PSOE han mantingut abans i ara el mateix criteri quant a la venda d’armes espanyoles a l’exterior. En aquest sentit, recordareu que en 2009 quan Rodríguez Zapatero publicitava la necessitat de modernitzar el discurs de la fraternitat universal mitjançant l’Aliança de les Civilitzacions, l’Estat espanyol assolia, en aquell mateix any el record en l’exportació d’armes amb un increment del 200% respecte al 2004.

Hipocresia que es fa insuportable si es té present que l’article 8.1 de la llei de l’any 2007 sobre el control del comerç exterior de material de defensa i l’article 6 del Tractat sobre Comerç d’Armes prohibeix les vendes de material militar als estats que violen de forma sistemàtica els drets humans. No hi fa res! Històricament les armes espanyoles arribaren sempre a la Líbia de Gadaffi, alimentaren les guerres africanes i mantingueren la dictadura d’Obiang a Guinea. I un llarg etcètera de països vulneradors de drets, bons clients de la indústria de l’armament espanyola.

I quant a les relacions amb l’Aràbia Saudí, és ben sabut que, més enllà del fet que es tracta d’un país amb una absoluta manca de qualitat democràtica en què en els darrers tres anys s’han dut a terme 350 execucions (la pena de mort és habitual entre les persones acusades d’homosexualitat) i una violència sistèmica envers les dones, cal tenir present el context bèl·lic de la península aràbiga.

Efectivament, des del mes de març de 2015 una coalició militar encapçala per Aràbia Saudí du a terme una devastadora campanya militar al Iemen. Una campanya militar que no ha adoptat cap mena de precaució per preservar la seguretat de la població civil enmig dels atacs aeris sobre tot el Iemen.

Aministia Internacional i Human Rights Watch han documentat l’ús per part d’Aràbia Saudí de municions prohibides internacionalment i ja han mort més de 7.000 persones, la major part de les quals civils.

No hi fa res! El rei Borbó es va reunir amb Salman bin Abdelaziz, setè governant de la dinastia Al Saud i van dir-se tota mena de paraules dolces que no poden amagar una enorme misèria moral. Perquè és evident que la permanent venda d’armes en el temps per part de l’Estat espanyol a Aràbia Saudí el converteix en còmplice de les atrocitats perquè és del tot evident que les corbetes poden utilitzar-se per dur atacs directes contra la població civil o per mantenir el bloqueig a què sotmeten el Iemen des de 2015. Es evident, doncs, que existeix una vulneració de la llei sobre el control del comerç exterior de material de defensa.

Una societat avançada que pretén viure en un marc democràtic d’excel·lència no és viable amb els actuals paràmetres de cinisme polític amb què actua l’Estat. I un bon exemple de tot plegat és Felip VI, que assumeix funcions polítiques i comercials que dinamiten els valors democràtics universals d’acord amb les forces polítiques que, alhora, permeten que els seus governs ni tan sols tinguin de comunicar i autoritzar els motius dels viatges del Cap d’Estat.

Però, és clar, què podem esperar d’uns governants que en els darrers anys van col·locar com a ministre de Defensa al senyor Morenés, empresari de la indústria d’armament. III