De dalt a baix, des de les instàncies superiors de l’Estat fins als ajuntaments, les institucions estan podrides. No ha sorprès gens l’esclat mediàtic de casos de corrupció produït durant les darreres setmanes amb les detencions d’empresaris, càrrecs polítics i alguns dels seus familiars, que van des de l’ex president madrileny Ignacio González fins al fill de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol Ferrusola.
Quan les candidatures municipalistes de ruptura com la nostra ens vam presentar ara ja fa més de dos anys, vam deixar clar a què veníem: a obrir finestres, aixecar catifes, fer les parets de vidre, posar llums i taquígrafs i, el més important de tot, a fer fora la màfia. A fer net fins el fons, a acabar amb l’ordiment de trames per al benefici dels de sempre.
Però també dèiem d’una manera molt clara, com ho seguim dient ara, que el problema és el sistema. És clar que no volem ni trames ni màfies, però tampoc no ens serveix de res el règim construït al servei de les mateixes. Evidentment cal gent decent, honesta i preparada per gestionar els afers públics, però no arribarem gaire lluny perpetuant les estructures que possibiliten la corrupció. Segurament, només hem vist la punta de l’iceberg. I quan la corrupció esdevé sistèmica, quan ja no són casos aïllats, cal que deixem de mirar el dit per mirar la lluna. Les institucions heretades del franquisme i maquillades per passar dissimuladament el filtre de les altres “democràcies” occidentals no ens serveixen. El capitalisme d’amiguets no ens serveix.
La millor recepta contra la corrupció és refer les institucions. Ensorrar els actuals fonaments que han tolerat i fins i tot impulsat el saqueig del que és de totes. Reconstruir, de baix cap a dalt, el sistema; un nou sistema al servei del conjunt de les classes populars i no del polític de torn i dels seus amics i família. Apropar decididament la ciutadania a la presa de decisions activa i directa.
Del 3%, Nóos i Púnica a les targetes black, Bárcenas i Millet, passant per Inipro, Mercuri, les ITV o els ERO d’Andalusia. Els executors, que acaben a presó o que se’n van impunes, com les persones en posició de poder que ho permeten, tenim molt clar qui són i cal fer-los fora. El màxim responsable, el capitalisme, també. III
Si (
No(
