Ide nou hem anat a votar, ja no recordo quantes vegades en els darrers anys, però tinc la sensació que malgrat els resultats no hagin aportat gaires novetats respecte al que ja sabíem o intuíem, sí que han servit per acabar amb mites i falses interpretacions que es venien fent.
1.Ens deien que hi havia una majoria silenciosa que no votava a les eleccions al Parlament i que era pro unionista al cent per cent. Doncs bé, això s’ha demostrat que no era així, l’independentisme ha pujat en vots gràcies als nous votants, i aquests nous votants només li han donat al bloc constitucionalista dos escons més, cosa que si tots els abstencionistes haguessin votat les candidatures unionistes haurien incrementat més significativament la seva representació.
2. Es deia que la llei electoral (per cert llei estatal, atès que Catalunya no té llei pròpia) perjudicava en tot cas als partits unionistes. Doncs bé, si hi hagués circunscripció única, com es demana des de l’unionisme, Ciutadans tindria menys escons dels que ha obtingut.
3. Ens deien que el Baix Llobregat era completament unionista. Doncs bé, tot i que la comarca ha votat majoritàriament Ciutadans, cal tenir present la següent dada: dels 30 municipis que té la comarca, en 19 ha gunyat la formació taronja, en 9 ha guanyat ERC i en 2 Junts per Catalunya. Per tant, en una tercera part dels municipis del Baix Llobregat ha guanyat l’independentisme.
4. Ciutadans ha fet un ascens basat en manllevar vots al Partit Popular i al PSC, a la nostra comarca el PSC no ha estat capaç de guanyar a cap municipi, fet impensable no fa gaires anys. En canvi l’independentisme augmenta els sufragis, en termes absoluts, elecció rere elecció, sobretot al Baix Llobregat.
Podria continuar extraient senzilles conclusions, però crec que no cal fer-ne més fins que no s’assumeixi que el problema, o repte català (com m’agrada més dir-ho) passa per acceptar que la realitat és la que és, i que podem convocar més eleccions, però la majoria independentista en aquest país és sòlida, i per tant té dret a governar el país i té l’obligació de complir allò que els seus votants li han encarregat, que no és altra cosa que continuar avançant cap a l’alliberament nacional i fer realitat la república. III