En el moment d’escriure aquesta col·laboració, sabem que l’Alfred García, potablava fins la moll de l’os, és a la final del concurs de música més conegut de tot l’estat, que busca i promociona joves talents.
En passades edicions d’Operación Triunfo, els experts deien que hi havia concursants que sortien del no-res, que pràcticament no tenien formació musical, i que si no hagués estat pel show de la tele mai no haguessin tingut la oportunitat de mostrar el que sabien fer.
Aquest, però no és el cas de l’Alfred. Ell és un jove ambiciós, amb un talent innat, que ha tingut la capacitat de treball per arribar fins on és ara. Li esperen molts èxits. Molts ja li auguraven una gran carrera, d’adolescent, quan la curiositat musical el va portar fins La Capsa, i quan més tard va decidir formar-se per dedicar-s’hi professionalment.
Però en aquesta vida res no és casual.
Fa més de 20 anys que naixia un projecte cultural, jove, ambiciós, que pretenia crear una joventut crítica i implicada en el seu entorn a través de la música i la creació artística.
La Capsa és un projecte públic, que busca acompanyar els processos d’aprenentatge en la música, fomentant el treball en equip, l’experimentació, el diàleg i el gust per la cultura musical. L’Alfred va sortir d’un dels projectes d’aquesta proposta. Al Prat, disposem d’un equipament públic que compta amb una sala de concerts, un estudi de so, 8 bucs d’assaig i aules per a practicants.
A més, en el seu cinquè anys de funcionament, 1400 alumnes estudien a l’Escola Municipals de Música, per rebre educació musical en qualsevol de les seves vessants. Estem convençuts que la cultura, en totes les seves expressions, ha de servir per crear ciutadania crítica, implicada en el seu entorn, que ens dóna més eines per si qui volem ser.
I si tenim raó, i la cultura ens fa millors? III