‘The Last Mile’: reinventar-se o morir

El President del Cercle d’Infraestructures, Pere Macias, l’alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, i el Director General d’AECOC, Josep Maria Bonmatí, moderats pel periodista i professor, Joan Carles Valero, han dut a terme una taula-debat a l’Auditori de Cornellà, amb el suport de El Llobregat, sobre el present i futur dels centres comercials, especialment, al nostre territori.

Una de les principals raons d’aquesta exposició ha estat el canvi de comportament dels consumidors envers a les diferents formes de comprar. Valero ha explicat breument les bases de comportament així com els nous projectes d’ampliació i reestructuració que es duran a terme a grans superfícies de L’Hospitalet, Esplugues, Cornellà, Sant Boi, Viladecans i Gavà. Això coincideix amb el tancament de molts establiments comercials als Estats Units i amb la por que succeeixi el mateix al nostre país, al nostre territori.

L’última milla i la seva logística
La preocupació de les administracions i les autoritats de trànsit per el fenomen conegut com ‘l’última milla’ (the last mile, en anglès) és evident, pel fet que el repartiment de mercaderies y comandes als domicilis o punts de restauració col·lapsarà carreteres principals i secundaries, molt més de com ho fa ara. Amb l’augment de les compres per internet, no només de multinacionals com Amazon o Alibaba sinó de cadascuna de les empreses amb una venda física que també ho fan online, les autoritats de trànsit es veuran superades per aquest repartiment logístic que farà créixer la distribució física als carrers y carreteres plens de camions i furgonetes.

Aquesta ha estat una de les principals preocupacions que ha portat als ponents a replantejar-se l’administració de les noves vendes, com fer-ho millor o com equilibrar-ho, com regular aquest ús de l’espai públic com son els carrers y les voreres. A més a més, una de les reflexions ha sigut la implantació de furgonetes elèctriques per dur a terme els repartiments, contaminant menys. “Els ajuntaments hauran de fer-se responsables de la bona gestió d’aquest espai comú per evitar la congestió i la contaminació de les ciutats”, ha aconsellat Pere Macias per a no tornar a convertir les metròpolis en les ciutats grisenques de la Revolució Industrial.

Els centres comercials, així com també el començ de proximitat, s’hauran d’adaptar als nous temps per poder fer front a la venda exclusivament online de Amazon, Alibaba o, fins i tot, Wallapop. Fent una bona gestió i promoció del comerç electrònic s’atrauran potencials clients als centres comercials que d’altra manera no hi anirien.

La ciutat com a principal valor
Macias ha reforçat el valor de la ciutat com a principal valor en infraestructures com “un conjunt de plantes baixes comercials”. “La ciutat ha de saber acollir tot tipus de comerç: de planta baixa i d’espais especialitzats com els centres comercials” ha explicat. Però tot té el seu lloc i el seu moment, els centres comercials han de saber conviure amb la ciutat i no fer que les persones surtin de la ciutat perquè sinó “ens trobarem davant d’un model americà que no és el nostre”. És a dir, un centre comercial potencia aspectes com la mobilitat allà on està situat, però si es situa fora de la ciutat aquests elements no beneficien a la població i tornem al model americà que deia Macias. “Hem de veure aquelles coses que funcionen i saber construir bé les ciutats”, ha conclòs Macias.

El virus dels Estats Units no afecta a Europa
“La diferencia del nostre país amb els Estats Units es que allà hi ha hagut saturació de grans superfícies però això no passa a Espanya, on hi ha hagut una regulació comercial”, ha iniciat la seva exposició Bonmatí per explicar les diferències entre el nostre model i l’americà. Pel fet que el nostre model és diferent al de la superpotència americana cal una reinvenció en la manera de vendre, tal i com ha canviat el model de consumir, però amb la possibilitat de fer-ho sense començar a tancar centres.

L’obertura de Finestelles Shopping Centre a Esplugues, la modernització de Barnasud a Gavà, la construcció de la segona fase del Viladecans The Style Oulet de Viladecans, la construcció d’un Carrefour i un cinema al Llobregat Centre de Cornellà, la possible ampliació del centre comercial Alcampo de Sant Boi, així com l’ampliació en la programació d’activitats culturals i d’entreteniment a La Farga de l’Hospitalet, són alguns exemples de com s’estan reinventant les grans superfícies per a que el virus estatunidenc no els afecti i estiguin preparades per les noves generacions que, cada cop més, escullen la compra per internet.

La por de la venda online
De la mateixa manera que el comerç de proximitat mirava amb por les grans superfícies, aquestes tenen el mateix sentiment vers els grans venedors d’internet com Amazon. “Si tot això està passant i creixerà la venda per internet, les botigues físiques perdran quota de mercat i rendibilitat”, segons Bonmatí aquest tipus de botigues han de fer tres coses per aconseguir competir ja no només amb les grans superfícies sinó amb les grans botigues virtuals. La primera és adequar la botiga per als nous models de consum: “Si no ho fem l’experiència no serà bona i s’anirà al consum online”, ha dit a la taula rodona de Cornellà. La segona és la logística per aconseguir un nivell d’automatització cada vegada més elevat i amb el que poder competir amb Amazon o Alibaba. I, per últim, reforçar la part online, fonamental per a competir per aconseguir atreure als consumidors actuals.

“La roba ha pensat que Amazon no li afectava, però no ha sigut així”, Bonmatí ha exposat els diferents tipus d’innovacions per a que la roba arribi a les nostres cases convertint-les en petits provadors sense necessitat de trepitjar una botiga i amb la facilitat de tornar tot allò que no ens agradi. “Ara estem vivint el quart gran canvi i com a consumidors ens posem en el centre, volem un producte a qualsevol lloc amb qualsevol dispositiu”, el Director General ha fet èmfasi en aquest últim punt, el que anomenaríem ‘omnicanalitat’, per a explicar els altres tres, és a dir, sense adequar la botiga, sense la logística o sense reforçar la part online i oberta a tothom, amb la capacitat d’igualar-se a aquestes noves formes de vendre i consumir, no hi ha opció de progressar i cada vegada s’aniran perdent més possibles compradors envers les plataformes digitals o els grans centres comercials.

Pros i contres de cada tipus de comerç
“No hi ha substitució generacional en el comerç de proximitat, com el Mercat Municipal, tothom vol que sigui com la Boqueria”, ha dit l’alcalde de Cornellà. Però, segons Balmón, ni un model és tan bo ni l’altre tan dolent: “Splau ha destruït comerç local però també ha creat ocupació, treballen més de 1.800 persones de forma directa”. Balmón ha explicat que el comportament canvia amb cada generació i això és molt difícil de canviar, es pot ajudar al comerç local però no es pot canviar la conducta de les persones. “Hem de preparar el territori per al nou comportament”, ha conclòs l’alcalde de Cornellà.

El futur dels centres comercials és predicible però no segur, l’adaptació a les noves conductes dels ciutadans són les que fan mantenir els llocs de compra i venda tant de les plantes baixes de les ciutats com les de les grans superfícies físiques i online. En definitiva, reinventar-se o morir.