www.elllobregat.com
Sanchís: “Al Baix hi viu una gent més identificada amb Telecinco que amb TV3”
Ampliar

Sanchís: “Al Baix hi viu una gent més identificada amb Telecinco que amb TV3”

Parlem-ne: Amb Vicent Sanchís, director de Televisió de Catalunya

viernes 06 de abril de 2018, 05:29h
“He complert amb tot, amb els meus tres objetius fonamentals; per tant, el meu treball aquí, a TV3, ha acabat” | “En la meva vida he vist una actuació tan esbiaixada i descarada com l’arbitratge de la Junta Electoral Central”.
Sanchís: “Al Baix hi viu una gent més identificada amb Telecinco que amb TV3”
Ampliar

Televisió de Catalunya, amb seu a Sant Joan Despí, ha aconseguit ser al març, per vuitè mes consecutiu, líder d’audiència a Catalunya amb 14,8% del ‘share’. TV3 ha fet el salt novament a la primera posició de les audiències, un dels objectius del protagonista del Parlem-ne: Vicent Sanchís (València, 1961), director de TV3. El periodista acaba de fer un any del seu nomenament i, després d’un 2017 únic a la història de Catalunya, ens avança que ho deixarà de ser aviat després de complir els seus objectius establerts.

Entre la llarga trajectòria de Sanchís, destaca la direcció del diari ‘Avui’ (1996-2007), la del ‘Time Out Barcelona’, Barça TV, així com la del setmanari ‘El Temps’. El valencià ha estat també vicepresident d’Òmnium Cultural i director general de la Fundación Cataluña Abierta.

-Com és aquesta simbiosi entre TV3 i el Baix Llobregat?
- Hi hauria un error si no hagués una identificació. TV3 és la Televisió de Catalunya i té una intenció nacional, però no ens dóna igual on estem. Hi som a Sant Joan Despí i hi ha una identificació dels treballadors de la casa amb la comarca; a més a més, tenim un munt d’estudis al territori i això marca en interès i intencions. Hi ha una vocació d’estar aquí i viure i treballar amb el nostre entorn.

- La presència de TV3 no es resumeix en Sant Joan Despí, sinó que a L’Hospitalet també han tingut platós tradicionalment. Continuen en actiu?
- Allò es manté, sí. Hi ha diversos. A Sant Joan també tenim. Mediapro té a Sant Just també Mediapark i aquí també en té. Hi ha un munt de platós que estan per aquesta zona.

- Quin pes informatiu té el territori a la cobertura informativa de TV3?
- Estem aquí i, per tant, tenim un interès afegit de caire emotiu, fins i tot. Però després hi ha una cosa que és obvia: tenim la segona ciutat del país i hi ha una barbaritat de gent que viu al voltant de Barcelona i que, a més, té uns problemes molt concrets que els has d’entendre i viure. Tots aquests pobles, en els anys ’50, eren poblets. No arribaven ni a ciutat petita i, de sobte, hi ha hagut un ‘boom’ d’immigració que ha determinat l’urbanisme, les relacions humanes, les xarxes socials... de centenars de milers de persones. I això desperta, és clar, l’interès informatiu. Seria absolutament suïcida no atendre a una de les àrees demogràfiques més importants del país i amb unes característiques tan especials, de vegades conflictives perquè hi ha problemes heretats per haver improvisat on ficar a la gent per la cara.

- A més acollim les grans infraestructures de Catalunya com l’aeroport o el mateix Port, a la frontera.
- L’aeroport, el Port o la Zona Franca viuen, igualment, com si estiguessin en un altre món. Vull dir, estan aquí, però podrien estar en qualsevol altre lloc. Tenen la seva pròpia dinàmica. Són ciutats pròpies.

- És, doncs, el Baix Llobregat la comarca més influent traient Barcelona?
- Sí, per tot això que comentem. A TV3 hi ha criteris que són molt importants com la territorialitat, sinó els de la Vall d’Aran se’ns enfadarien, però per demografia, aquí hi viu molta gent. I hi ha coses que no es veuen tant, però hi ha un programa que es diu ‘Al cotxe’ i agafes gent i la portes a la ‘tele’ i la portes de camí, doncs, per on viuen a Barcelona o al Baix Llobregat i aleshores van passant pels carrers del territori i parlant de la seva vida. Si sumem Barcelona i Baix Llobregat estem parlant de centenars de milions de persones. Si no té una incidència en la nostra programació seria molt estrany. El que no mirem, en cap cas, és d’evitar aquesta realitat, en tot cas de compensar-la.

- A diferència de Catalunya Ràdio, TV3 no té, en canvi, la figura de corresponsal del Baix Llobregat.
- Però sí estem en aquesta comarca. És molt fàcil que les diferents seccions es preocupin dels temes que passen a la comarca. Un corresponsal permet que no t’oblidis d’un lloc, això és veritat, però també ho limita tot a una persona. Aquí tenim les diferents seccions que, en qualsevol moment, es poden desplaçar pel país. I el Baix Llobregat està aquí. Quan arriba alguna cosa d’interès de qualsevol ciutat i en qualsevol àmbit estem en deu minuts. Com que estem aquí, igual que a Barcelona, no té sentit tenir un corresponsal.

- Com són les audiències de TV3 al territori?
- Hi ha un consum televisiu que se’n va més a les ofertes generalistes espanyoles, mentre que hi ha un consum baix de TV3 per l’idioma o per no identificar-se pel tipus de realitat que els expliques. En definitiva, perquè les ciutats del Baix Llobregat són resultat de la immigració dels 50, 60 i 70 amb unes característiques especials a les comarques on no s’ha donat aquesta concentració d’immigració. Podem parlar amb tots els eufemismes, però la realitat és que hi viu una gent més identificada amb Telecinco que amb TV3. I el que volem és que s’identifiquin amb TV3 i en això treballem. Es suposa que hi ha molta gent que no vol renunciar als seus orígens andalusos o extremenys com jo, per exemple, no vull renunciar als meus orígens valencians, i ho viuen amb normalitat. I això ho hem de saber abordar també amb normalitat quan fem un producte de televisió.

- Com es corregeix?
- Entrant més i preocupant-nos pel territori, que ja ho fem. Quan fas programes, doncs, no és el mateix humor el que interessa a la Garrotxa, al Delta de l’Ebre o el Baix Llobregat. ‘Benvinguts a la família’ té una audiència molt alta comparant-la amb l’audiència de TV3 en el Baix Llobregat especialment. Treballar tot això és el nostre deure.

- El fet que la gran majoria d’aquests immigrants siguin castellanoparlants és el gran handicap?
- És normal. La immigració s’ajunta. I això dóna evidentment unes característiques especials. Parlen castellà, la gent més gran tenen una connexió molt clara amb el lloc d’on ve. És normal i magnífic que sigui així, però també viuen en una sèrie de circumstàncies diferents dels que no van venir d’Andalusia o de la resta de l’Estat als anys ’60.

- Com a publicació comarcal l’he de preguntar, obligatòriament, perquè a més ho valoro molt positivament, pel TN Comarques. Com va i si té recorregut?
- Més que recorregut. Abans d’arribar, teníem una estructura de circumscripció que, en realitat, era un eufemisme per no dir que hi havia una estructura provincial. Això suposava un problema i és que fèiem, de vegades, desconnexions que no tenien massa sentit. I ho vam canviar. Entenent, d’altra banda, que hi ha una realitat de televisions locals amb molta força, vam suprimir les desconnexions, vam ampliar el temps i els equips i recursos del TN Comarques i el vam enfortir, en definitiva, perquè, a més, és un dels més vistos. El TN Comarques ha entrat en la categoria de les grans audiències.

- El mes de març ha fet un any com a director de TV3. Quin balanç en fa?
- ‘L’annus horribilis’! Ja sabia on em ficava. Un any molt difícil en tots els sentits: socialment, políticament, veníem d’unes audiències molt baixes i, a més, una de les coses que em feia gràcia que era canviar algunes sinèrgies. Són els tres objectius: respondre i aguantar de la millor manera al moment polític; canviar d’inèrcies i recuperar el liderat quan érem tercers.

- Ho ha pogut fer?
- Tot. I, per tant, ja se m’ha acabat la història i estic contentíssim. I com puc assegurar que la programació de l’any se salva tot i que ara està en una gravíssima alteració i en precarietat total, doncs, el meu treball aquí ha acabat.

- No continuarà, doncs?
- Tampoc marxaré ja perquè seria una enorme irresponsabilitat. Ara s’acaba el mandat del Consell de Govern de la Corporació, veurem que fa el Parlament, si decideix embarcar-se en mil disputes i allargar aquest mandat o si canvia el Consell de Govern. En tot cas, quan hi hagi un nou Govern i Consell de Govern de la Corporació, haurem de parlar per tenir una programació solvent, que ara no la tenim. Ho haurem de fer amb els nostres recursos, perquè no tindrem els públics per fer-ho. Quan tot això es solucioni, doncs, el que jo venia a fer ja ho he fet. I a partir d’ara seria molt important que no es fes continuisme ni inèrcia, sinó que vingués un Parlament, un Govern i un Consell de Govern disposats a discutir del model amb honestedat i amb tots els partits. I definir una televisió pública sobre com ha de ser i sobre les seves necessitats i no tan per ideologia, que hi ha gent que està malalta amb això perquè no pensen com ells.

- Ha afectat l’aplicació del 155?
- No, no ha afectat. Sí que afectava directament als mitjans públics de la Generalitat, però, per una sèrie de circumstàncies i també per una actitud en contra claríssima dels treballadors de la CCMA, no es va poder aplicar. El senyor Rajoy ha dit que li hauria haver agradat poder-lo aplicar i això vol dir que li hauria haver agradat suspendre el Consell de Govern i els càrrecs de la CCMA. I això és molt greu. Perquè el Consell de Govern, que és qui té el govern de Catalunya Ràdio i de TV3, no són un instrument de Govern, són una instància triada pel Parlament. Hauria estat una intromissió gravíssima. Però tenim altres: en el moment que convoquen eleccions, hem tingut un arbitratge que ens hagués agradat que fos arbitrari de veritat i no el tretze jugador de l’equip contrari amb la Junta Electoral Central. En la meva vida he vist una actuació tan esbiaixada i tan decantada i descarada com l’arbitratge de la JEC. Fins i tot, en contra dels criteris de la Junta Electoral Provincial que, al principi, tenia criteri propi i, al final, es va haver de rendir i fer el que li deien.

- Es refereix a l’episodi de Brussel·les, on els van obrir expedient?
- A molts. Era suficient que PP i Ciutadans presentessin un recurs per donar la raó, la tingueren o no. Amb criteris que periodísticament –ho recordem, parlem de periodisme- són una autèntica barbaritat. Per exemple, dir que no pots donar una manifestació, la del carrer de la Marina, a Barcelona, en contra dels presos polítics, perquè decantava, perquè hi havia partits que estaven a favor. Però si fa cinc dies hem donat la de Societat Civil Catalana, vam dir, amb les mateixes hores i seguiment. I ens van contestar que ara s’havia presentat recurs i abans no. Ja vam haver d’aguantar això i ara estem aguantant una reforma de la llei de la contractació pública que ens carrega un IVA que jo, personalment, considero que és una jugada clara per desequilibrar la televisió pública catalana.

- Està TV3 excessivament polititzada?
- Hi ha l’acudit aquell d’un jove que va acudir a parlar amb Franco i que li va dir que es volia dedicar a la política i ser ministre i Franco li va contestar: ‘Joven, haga como yo y no se meta en política’. Hi ha alguna gent que quan diu fer o no política vol dir el contrari. És a dir, diuen que no els agrada la política que fas, però no que no facis política. Perquè en fem tothom, fins i tot, quan anem a fer la compra. Fer política és l’opció més sincera i civilitzada de resoldre els problemes públics i col·lectius. Fins i tot els que diuen que són apolítics fan molta por. Per tant, les televisions fan política, és clar, totes. Ara, hi ha moltes maneres de fer política.

- Em diu, doncs, que els mateixos que li critiquen estarien encantats de fer el mateix però al seu favor?
- Utilitzen, efectivament, recursos dialèctics que són trampa. Si tu vas a un partit de futbol amb una bandera espanyola no és fer política. Anar amb una ‘estelada’ sí. Doncs mireu, tot és política. Una agrada més que altra, però no ens fem trampa. No ens considerem ‘tontets’ els uns i els altres. Totes les persones que tenen projecció pública fan política. Però això no ho dic jo, és molt antic.

- Vostè ha tingut una trajectòria molt marcada i s’ha declarat obertament independentista. Quins arguments incontestables aporta per dir que TV3 ha estat una defensora de la pluralitat?
- Quatre o cinc, però fonamentalment que jo no mano a TV3, per començar. La televisió té molts filtres, recursos i instàncies perquè hi hagi pluralitat: des del CAC, fins la Comissió de Control Parlamentària o el mateix Consell de Govern. Després internament el Consell Professional, el Comitè d’Empresa... En aquesta televisió no mana el director. Precisament, hi ha un conjunt d’equilibris per assegurar aquests criteris. Després, jo em puc considerar moltes coses: catòlic, protestant, republicà o monàrquic, homosexual o heterosexual, unionista, independentista... Però fixa’t que només hi ha una cosa que em pregunten. La resta no.

Quan em fan aquesta pregunta en realitat m’estan preguntant ‘és vostè delinqüent?’. Aquells que m’ho pregunten no diuen allò de no facis política, diuen allò de és vostè un delinqüent. És molt bèstia. Jo puc ser moltes coses, però sóc periodista i procuro ser honest. Tinc prou sistemes de control i sempre reivindicaré la meva honestedat agradin o no. I les enquestes són espectaculars. El que passa que hi ha gent que es vol carregar aquest crèdit perquè no els hi agrada i juguen molt bèstia. L’estratègia que fan servir és la de convertir l’enemic en infrahumà i no només van a per les seves idees sinó a per ells també.

- Com valora la cobertura que s’ha fet fora de Catalunya on no hi ha TV3?
- M’hagués agradat molt més que les posicions haguessin estat més repartides. He tingut parents valencians que venien a Barcelona i em trucaven preocupats perquè pensaven que estàvem en una mena de Guerra Civil. Però no el dia que les forces d’ordre públic hipotètiques i presumptes van intentar impedir el referèndum; no, no. Abans. Quan les manifestacions independentistes pensaven que estàvem a tirs. A TV3 podrà agradar més o menys, però s’acosta a la realitat. Igual que quan fem una manifestació de Societat Civil. És el que passa. En canvi, fora estan donant una visió negra i violenta i terrible per justificar, segurament, accions violentes. Es parla de cops d’Estat per justificar cops d’Estat. La gent que diu que TV3 adoctrina és molt greu. Com si arribéssim a tota la població. Arribem ara a un 13 o 14%. Els que miren altres temes què, que arriben a un 48%.

- Si no existís TV3 hi hauria menys independentistes?
- Potser hi hauria també menys monàrquics. TV3 té una visió del món informativament progressista i, per tant, hi hauria menys ‘progres’. Sí, sí. Hi hauria menys de moltes coses. El que tinc clar és que si TV3 no estigués a Catalunya hi hauria menys llibertat informativa.

- Què li falta a TV3 per arribar a ser una BBC al Regne Unit?
- És que el model no és el de la BBC. La BBC pot ser un model, que, al final, ens pensarem que som britànics.

-Bé, és un model molt respectable.
- Sí, sí. Però té moltes coses a copiar i altres que no, perquè no som britànics. Com últimament que es mira molt a Islàndia, però veig per aquí pocs islandesos. Ja ho deia Pujol: voleu fer una socialdemocràcia sueca, però veig a pocs suecs. És a dir, tenim uns condicionaments a tots els nivells i hauríem de tenir uns models. La BBC és un, però hi ha altres. No sé si a la BBC l’agradaria fer ‘La Marató’, per exemple. Ho podria copiar.

El que hem de fer és una televisió honesta amb criteris de servei públic i amb altres criteris que no acompanyen a la BBC i si han acompanyat a TV3. Un molt clar és la supervivència del català en un ambient molt hostil. TVE en comptes de preocupar-se pel que diu el seu Govern que fa TV3 s’hauria de preocupar per tenir més desconnexions, per incloure el català, perquè es reflectís més la realitat d’aquest país. Les desconnexions tenen molts anys. Però en comptes d’anar a més ha anat a menys. TV3 ha de garantir això perquè, tret de les televisions locals i alguna privada que té poca força, és la única gran oferta que hi ha des del país en català. Que ajuda a interpretar el món des de Catalunya.

- Li preguntava, sobretot, perquè allà els polítics que intenten aprofitar-se d’un ús partidista dels mitjans queden molt marcats. Cal fer una alerta a la classe política catalana en favor de deixar treballar als professionals?
- Evidentment. Però els professionals, tampoc som immaculats, impol·luts, sense ideologia ni interessos. Es tracta de fer equilibris. I aquí el model és bastant exemplar. Podria millorar, sí, però no té res que envejar a altres models d’aquesta part del món. III

Sanchís: “Al Baix hi viu una gent més identificada amb Telecinco que amb TV3”
Ampliar
¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(1)


Normas de uso

Esta es la opinión de los internautas, no de El Llobregat

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes.

La dirección de email solicitada en ningún caso será utilizada con fines comerciales.

Tu dirección de email no será publicada.

Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.

Portada | | Búsquedas | [ RSS - XML ] | Política de privacidad y cookies | Aviso Legal
Comunicación Metrobcn, S.L. :: Redacció: Raurich, 62 (08830) Sant Boi de Llobregat
Contacto