Viu Sant Jordi al Baix Llobregat

Primeras letras

Jesús A. Vila

Lluny de les seves propostes didàctiques i acadèmiques a les que també ens té acostumats, aquesta vegada, el propi periodista i escriptor Jesús Vila és el protagonista de la seva pròxima obra ‘Primeras letras’.

L’hospitalenc abandona la seva ploma periodística per despullar-se i obrir-se al lector en primera persona. Sentiments, nostàlgies, sensacions i nimietats que l’autor ha considerat posar-les, nues, al sol després de tota una trajectòria periodística parlant de la resta.

“El pitjor que li pot passar a un periodista és que ell sigui el protagonista del que escriu, de manera que quan escrivim del que passa, a nosaltres no se’ns veu i ni tan sols se’ns s’intueix”, explica Vila. “La crítica era acusada: fas periodisme fins i tot quan parles dels teus ofecs. I probablement era cert, així que vaig decidir un exercici una mica insòlit de striptease a força de paraules, com si totes les paraules del diccionari fossin les capes d’una ceba gegant que oculten aquesta candidesa ignota que ens fa vulnerables fins a l’extinció”.

La publicació, la primera -segur- de noves entregues, convida a que el lector faci també la seva mirada endins: “Potser a tu, lector, els meus pensaments et serveixin, com a mi, per mirar les teves entreteles amb més afany de l’habitual. Mirant-nos per dins, de vegades descobrim que hi ha matèria per sobreviure”.

Un hivern fascinant

Joan Margarit

Les roselles van desapareixent, / eliminades com les males herbes. / Molt aviat ja no s’escamparan / les roges pinzellades del vent als camps de blat. / Qui podrà entendre un dia / els quadres de Van Gogh? / Visc encara en un món familiar, / malgrat que subtils canvis ja m’alerten: / no tornarà a ser el meu. / No es tracta d’un infern: permet comprendre. / L’oblit arriba, tranquil·litzador. / I torna, sempre torna l’alegria.

Amb aquest poema que dóna títol al llibre, Joan Margarit va presentar a finals d’any ‘Un hivern fascinant’. Més lúcid i més clar que mai, Margarit se la torna a jugar sense por, sense concessions. Un hivern fascinant és una manera d’assumir el dolor, de celebrar la vida i d’estimar-la. Nascut a Sanaüja, al 1938, Margarit és, però, veí il·lustre de Sant Just Desvern des de 1975, on comença la seva trajectòria com a poeta en català. De fet, es el poeta viu més llegit de la literatura catalana.

Arquitecte i catedràtic jubilat de Càlcul d’estructures de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, els títols de la seva obra poètica són: Els primers freds. Poesia 1975-1995 (2004), Estació de França (1999), Joana (2002), Càlcul d’estructures (2005), Casa de Misericòrdia (2007), Misteriosament feliç (2009) i No era lluny ni difícil (2010).

Iceta: El estratega del Partido Socialista

Raúl Montilla

“En mi lápida pondrá: era gay y bailó”, bromea Iceta mientras ordena algunos libros en su pequeño despacho, donde se amontonan carpetas y se apilan papeles. Una montaña está coronada por una lata de Coca-Cola Zero. Es adicto a ese refresco, casi tanto como a la política, entre cuyos bastidores está desde hace cuarenta años”.

El periodista de La Vanguardia i escriptor baixllobregatí Raúl Montilla no perd la rutina de publicar algun llibre cada any, en aquest cas, però, amb un gènere inèdit a la seva trajectòria. Montilla torna amb un relat biogràfic sobre la vida de Miquel Iceta, actual primer secretari del PSC i un dels principals “estrategues” del partit en els quaranta anys que porta a política. Nascut i criat entre L’Hospitalet i Esplugues i actual veí de Vallirana, Montilla (1979) es llicenciat a periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i actual redactor de Política a La Vanguardia, diària al que porta vinculat des de l’any 2003.

Ex corresponsal del Baix Llobregat i L’Hospitalet, Montilla és autor de diferents llibres amb els que ha sumat diferents premis literaris com és el cas de ‘El último invierno’ (2013) amb el que va rebre el Premio Internacional de Novela Histórica Ciudad de Úbeda. Posteriorment ha publicat ‘Vallarana’ o la guia ‘Barcelona es novela’.

Eres lo que comunicas

Manuel Campo Vidal

Manuel Campo Vidal, sociòleg, professor de comunicació i reconegut periodista, ho sap millor que ningú: som el que comuniquem. I per això en aquest llibre s’identifiquen, es descriuen i s’articulen les claus per aconseguir l’excel·lència comunicativa: la paraula y el seu poder, el valor del silenci, l’escolta imprescindible i l’impacte de les emocions.

Una obra eminentment pràctica, perquè amb tècnica, treball i pràctica es pot ser un excel·lent comunicador que sorprengui a l’auditori, que emocioni amb la paraula i, també, amb els seus silencis.

I Manuel Campo Vidal és, segurament, el millor professor en la matèria per ensenyar-nos a ser-ho. Veí durant molts anys de Cornellà, Campo Vidal ha dirigit i presentat informatius a TVE i Antena 3, cadena de la que ha estat director i vicepresident. Ha dirigit durant quatre anys Hora 25 de Cadena SER i, com a president de l’Academia de Televisión, ha moderat nombrosos debats polítics.

Fundador i director de l’Institut de Comunicació Empresarial, especialitzat en formació de directius i candidats, i president de l’escola de negocis Next IBS, especialitzada en Comunicació i Noves Tecnologies, és autor de set llibres. És, a més, Premi Ondas, Premi Emilio Castelar i, recentment, Premi Camilo José Cela.

L’estaca: l’eina del somni

FIC-LH: Foment de la Informació Crítica a L’Hospitalet

La nova associació de periodistes i professionals de la comunicació ‘FIC-LH: Foment de la Informació Crítica a L’Hospitalet’ publica el llibre ‘L’Estaca: l’Eina del Somni’ que rememora el projecte periodístic que va representar aquesta revista finançada íntegrament per la ciutadania just fa ara quaranta anys.

L’entitat presentarà l’obra el pròxim 19 d’abril, a les 19:30 hores, al Museu d’Història de L’Hospitalet en el que serà el primer acte públic de FIC-LH després de la seva pròpia constitució.

L’obra, liderada pel periodista i escriptor Jesús Vila, consta de dues parts fonamentals: per una banda, la pròpia història d’una publicació d’esperit crític com mai ha hagut a la ciutat que va tirar endavant gràcies al suport popular i, d’altra, el facsímil de tots els números complets que es van editar aleshores.

L’acte comptarà amb la participació de l’aleshores director de l’Estaca i actual director de ‘El País’ a Catalunya, Lluís Bassets; Eva Jiménez, presidenta de l’entitat; Jesús Vila, periodista i autor del llibre; i Enric Company, alma máter de la publicació de 1978.

En el mateix acte, s’inaugurarà també una exposició al Museu sobre la publicació ‘L’Estaca’, realitzada per BCN Content Factory, i que estarà oberta al públic fins el 27 de maig.

Espiritistes i lliurepensadores

Dolors Marín

D olors Marín, escriptora de L’Hospitalet i Doctora en Història Contemporània, fa un viatge en el temps a principi del segle XX on Barcelona bullia amb els canvis socials provocats per la industrialització però també amb inquietuds culturals i polítiques que representaven el trencament amb el segle anterior: utopies, obrerisme, construcció de la ciutat...

En aquest magma destaquen un grup de dones, la majoria d’elles oblidades per la història, que van tenir una presència real i forta en la construcció d’una societat nova. Dones que van trencar estereotips, que van assolir la capacitació i el reconeixement intel·lectual i que van lluitar per la independència econòmica i laboral creant un referent que no podem ignorar per més temps.

Són les responsables de portar a casa nostra l’espiritisme, que ja es practicava a la resta d’Europa, entès com una confrontació al sistema, com una manera d’espiritualitat radical que capgira l’ordre social representat per l’església oficial i com un primer pas cap al lliure pensament.

Cándida Sanz, Matilde Fernández, Matilde Alonso, Maria Trulls o Amalia Domingo són algunes de les biografies que l’autora presenta en aquest llibre únic que reivindica la historiografia de la dissidència.