www.elllobregat.com
50 anys d’un Campionat, ascens...i gol per a la història del futbol santboià

50 anys d’un Campionat, ascens...i gol per a la història del futbol santboià

Per Francesc X. Monfort

jueves 03 de mayo de 2018, 21:19h
Faltaven quatre minuts per acabar el darrer partit de la temporada 1967-68 en un camp de “La Muntanyeta” de Santboi ple a vessar com mai d’aficionats davant d’un sempre temible Hospitalet que, en el minut 19 de la segona part, havia anivellat la diana inicial del golejador local Diego Ávila.

Títol merescut
Calia la victòria santboiana (que s’estava escapant cruelment després d’un campionat rodó de joc i resultats) per assolir, aquell dimecres 1er de maig, un títol molt merescut i l’ascens a una potent 3ª Divisió (era la tercera categoria de l’època) coincidint amb els 60 anys d’història d’un club presidit en aquell moment per Antoni Montalà.

De fet, tota la població i bona part de la comarca s’havia abocat molt especialment amb un equipàs que, aquella memorable tarda, estava format per Alberich a la porteria, Roch, Amate i Rubio a la defensa amb Boneu i Marcial per davant i Casas, Guardia, Avila, Pedro i el gran extrem esquerre Enric Solé en tasques ofensives.

A quatre minuts
A més, el carismàtic i exitós entrenador barceloní, Josep Monfort, es va comprometre a impulsar un amistós a benefici del Sanatori Psiquiàtric de Santboi amb implicació de Barça, Espanyol i Sabadell (també a Primera Divisió aleshores) si l’equip es proclamava finalment Campió.

Abans del decisiu darrer partit en front l’Hospi, es van exhibir una bona colla d’emotives pancartes d’ànim. Una d’elles signada per... “Los enfermos del Sanatorio” que era acompanyada d’una atronadora ovació segons vorejava el camp.

Faltaven, dèiem, quatre minuts i s’anava tot a norris... fins que el davanter Casas es va enlairar majestuosament davant la porteria d’Alvarez recollint un perfilat centre i amb un potent i col·locat cop de cap aconseguia un golàs que quedarà gravat, per sempre, en la història del futbol santboià i català.

Era el 2 a 1 definitiu que va provocar el deliri i un esclat d’emoció i d’eufòria insuperable. Part de públic que omplia de gom a gom “La Muntanyeta” (es van recaptar 80.000 pessetes) va saltar a la gespa a abraçar als jugadors, les seves samarretes van volar, Monfort va ser passejat per l’Estadi, va córrer el cava arreu, es van fer sentir petards a dojo i una caravana de cotxes amb banderes del club es va desplaçar exultant fins a l’Ajuntament arrodonint una jornada irrepetible.

Dies més tard, el 24 de juny, es va fer realitat el partit benèfic dedicat als malalts del Centre Psiquiàtric promès per Monfort amb el mític jugador i entrenador Josep Samitier protagonitzant la sacada d’honor en un amistós entre el Santboià i un combinat d’integrants dels primers equips del Barça, Espanyol i Sabadell.

L’equip dirigit per un enyorat Míster que va ser Campió també amb l’Europa, Hospitalet, Horta o Amposta, amb temporades magnífiques al Martinenc, havia superat en 36 jornades (arribant als 50 punts i amb 86 gols a favor) a històrics com el Vilafranca, Cornellà, Prat, Poble Sec, Júpiter o els esmentats Hospitalet, Horta i Martinenc.

Noces d’or
L’incombustible migcampista Joan Boneu va participar en tots els partits de l’exercici seguit de Avila (35), Amate (34), Solé (34), Pedro (més endavant jugador del filial del Real Madrid, 32), l’estimat Casas (30) o Lluís Guardia (26). El màxim golejador va ser Avila (20 dianes) per davant de Solé (19), Casas (13), Pedro (8), Guardia i Ferrer (7), Martinez II (5), Boneu (4) i Alejandre (3).
Persones, jugadors per recordar que van conformar un equipàs cimentat, en bona part també, pel bon ambient i el companyerisme que regnava al grup.
Ara fa...50 anys. III

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (4)    No(0)

+
2 comentarios