www.elllobregat.com
L’escola, en el punt de mira
Ampliar

L’escola, en el punt de mira

viernes 01 de junio de 2018, 04:40h

Les denúncies d’adoctrinament a escoles del Baix Llobregat i l’Hospitalet posen el focus del debat nacional en l’educació.

La tempesta mediàtica ocasionada a causa de les denúncies per adoctrinament a les aules catalanes i per presumptes humiliacions a alumnes fills d’agents de la Guàrdia Civil han tingut en el Baix Llobregat i l’Hospitalet un epicentre important. Per una banda, a l’institut El Palau de Sant Andreu de la Barca hi ha el cas més mediàtic de tots els que han saltat a la primera línia de l’actualitat. En aquest centre, 9 professors han estat assenyalats per la Fiscalia –el jutge, però, ha arxivat la causa contra cinc d’ells, però la fiscalia ha recorregut la decisió- com a presumptes autors de delictes d’odi per suposadament haver humiliat a classe fills de guàrdies civils de la caserna que el cos té en aquell municipi, la més gran de tot Catalunya, dies després de l’1 d’octubre. Aquest és el cas més conegut dels més d’un centenar que el ministeri d’Educació estaria investigant per suposat adoctrinament a les escoles catalanes, però no és l’únic al territori. I és que a l’Hospitalet, segons va fer públic el ministeri a principis de maig, en concret a l’institut Vilumara, s’està investigant el cas d’una noia que va denunciar que una professora del centre va dir a classe que els castellanoparlants “són uns mal educats”. Uns episodis que han provocat que el debat nacional se centri ara per ara en l’educació.

Però la controvèrsia per l’escola ve de lluny a la comarca. Fa un any es feia públic que un jutjat obligava l’escola Guinovart de Castelldefels a fer un 25% de les classes en castellà en almenys la meitat de les seves aules, després que un grup de famílies així ho demanés. Una sentència inèdita que obria la porta a altres de similars arreu del país. Dolores Agenjo, l’aleshores portaveu adjunta de la Plataforma Ahora, que va sortir en defensa dels pares que reclamaven més castellà a la Guinovart i famosa per ser la directora que es va negar a obrir l’institut Pedraforca de l’Hospitalet el 9N del 2014, diu a El Llobregat que la immersió lingüística “és pèssima i injusta”, ja que considera que “crea alumnes de dos tipus”. Amb la sentència de la Guinovart i el cas dels alumnes del Palau -”jo sí que me’ls crec”, afirma rotundament-, Agenjo espera que les famílies castellanoparlants “deixin de tenir por” i reclamin, “sempre que així ho vulguin”, que els seus fills puguin estudiar en la seva llengua.

Suport als docents
Per contra, des que va sortir la sentència de l’escola Guinovart i ara arran de les denúncies contra els professors del Palau, l’onada de suport als docents i al model d’immersió lingüística ha estat important. Plataformes com Somescola, que aplega més de 50 entitats del món educatiu, titllen les investigacions contra els professors del Palau “d’atacs infundats” per anar “en contra” de l’escola catalana, mentre que l’1 de maig hi va haver una mobilització davant de l’institut a favor dels docents. En aquesta línia, i poc després que es fessin públiques les presumptes humiliacions a fills de guàrdies civils, des de l’institut van emetre un comunicat on defensaven la tasca dels professors assenyalats. Una campanya que sorprèn Bartolomé Barba, agent de la Guàrdia Civil i pare de dos adolescents que haurien patit comentaris vexatoris arran de les càrregues policials de l’1 d’octubre, com la que va tenir lloc precisament al Palau. “Entenc que hi hagi corporativisme docent, però de veritat que ningú no ha posat en dubte la versió dels mestres?”, es pregunta en una conversa amb aquesta publicació. “Donar aquest suport tan explícit als professors suposa titllar de mentiders els alumnes”, lamenta Barba, que es mostra, tanmateix, “totalment en contra” de les pintades d’amenaça als docents aparegudes a finals d’abril al centre després de la publicació de les fotos, noms i cognoms de cadascun d’ells en un diari.

Barba forma part de les famílies que van denunciar els fets per la via penal. Una decisió que van prendre, argumenta, perquè tenen “fe zero” en el departament d’Ensenyament, que consideren que no és imparcial. Fer això els va costar les crítiques del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que ja havia obert una actuació d’ofici el 5 d’octubre.

Una bústia anònima?
La qüestió de com denunciar fets així ha portat el PP català a proposar la creació d’una bústia anònima per als pares que vulguin denunciar casos similars, sense, a priori, tenir por de les conseqüències. Mentre que Agenjo ho veu una mesura “molt encertada”, Barba no ho veu igual. “Si hem de recórrer a vies diferents de l’administrativa o la judicial, és que cap d’aquestes funcionen”, alerta.

El Llobregat s’ha posat en contacte amb els serveis territorials d’Ensenyament per preguntar sobre aquestes qüestions, però han optat per declinar la invitació “de moment” i fins que no comptin amb “informació més detallada” del cas.

Després de mantenir més aviat un perfil baix, els docents del Palau han optat per sortir a defensar la seva tasca. En un comunicat fet públic a finals de maig, el professorat de l’institut defensa que els comentaris vexatoris cap als alumnes fills de guàrdies civils “no són certs” i que s’han “tergiversat” les intervencions que es van fer aquells dies a classe. De fet, expliquen que els alumnes van començar un debat “espontani” sobre què havia passat l’1 d’octubre i que dies després, davant les primeres veus de denúncia, es van posar en marxa els “mecanismes docents habituals” per abordar la situació i que els serveis territorials no van trobar cap indici d’actuacions “indegudes”. Lamenten, a més, la seva “indefensió total” i apunten que se senten “víctimes” d’una “campanya que pretén desacreditar el model educatiu públic català”.

Una indefensió, tanmateix, de la qual també es queixa Barba, que lamenta que se senten “molt sols”. Tanmateix, vol seguir endavant. “Com explico als meus fills que han de posar l’altre clatell, quan han estat ells les víctimes?”, es pregunta, i afirma que el que vol transmetre’ls amb tot això són “valors”. “No tot s’hi val”, es reafirma.

Un jutge, 25 testimonis
Opinions contraposades i molt enconades a l’espera que un jutge aclareixi si hi va haver humiliacions o no al Palau. I és que, al cap i a la fi, els almenys 25 alumnes testimonis per classe són els que van sentir què es va dir realment.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)


Normas de uso

Esta es la opinión de los internautas, no de El Llobregat

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes.

La dirección de email solicitada en ningún caso será utilizada con fines comerciales.

Tu dirección de email no será publicada.

Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.

Portada | | Búsquedas | [ RSS - XML ] | Política de privacidad y cookies | Aviso Legal
Comunicación Metrobcn, S.L. :: Redacció: Raurich, 62 (08830) Sant Boi de Llobregat
Contacto