www.elllobregat.com
Marc Castells: “Hem de ser capaços de fer venir al Baix turisme qualitat, com l’universitari o científic”
Ampliar

Marc Castells: “Hem de ser capaços de fer venir al Baix turisme qualitat, com l’universitari o científic”

viernes 05 de octubre de 2018, 03:44h
El president de la Diputació posa en valor la tasca que fan a la provincia i lamenta que tenen una "capa d'invisibilitat" en una entrevista amb El Llobregat.

Com a alcalde d’una ciutat industrial com és Igualada, entenc que l’entesa amb el Baix Llobregat serà positiva.
Importantíssima. Som conscients que molts veïns de l’Anoia tenen una relació extraordinària amb les empreses del Baix Llobregat.

No debades, vostè diu que el futur del país “passa per creure en la indústria”.
Sóc industrialista. Tinguem una indústria forta, musculem-la, i al voltant d’ella es crearan centres de disseny, hotels, restauració i serveis que la complementaran. La indústria ens garanteix una inversió que es manté al llarg del temps i fixa llocs de treball al territori. I són feines molt ben remunerades.

Raó per la qual han posat en marxa el Pla de Modernització dels polígons. Tanmateix, el Baix no se n’ha beneficiat en primera convocatòria. Per què?
Com que l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) acaba de fer un pla de 30 milions d’euros per modernitzar polígons, vam creure convenient que cobríssim tot l’entorn de fora. A la pròxima convocatòria, que sortirà en breus, ja no hi ha aquesta condició. En aquest segon moment segur que els polígons del Baix Llobregat se’n beneficien.

Molts d’aquests espais estan envoltats de nuclis urbans, com és el cas del de la Carretera del Mig de l’Hospitalet. Precisament aquest últim presenta signes d’abandonament i deixadesa. S’ha de seguir apostant per la indústria en indrets com aquest?
Nosaltres fem el que ens diguin els alcaldes. Som partidaris de no ser intervencionistes. Ara bé, tot condueix a pensar que els polígons a zones a tocar de les ciutats s’han de repensar. Ara mateix no es permetria que determinades indústries s’instal·lessin al costat de nuclis habitats. En tot cas, nosaltres sempre estarem al costat dels municipis en les seves decisions.

Canviem de tema i parlem ara de polítiques socials. Segons dades de Càritas, només al Baix Llobregat va haver d’atendre l’any passat prop de 14.000 persones, un terç de les quals eren menors, i alerta que la pobresa es cronifica. S’està fent tot el que es pot des de l’administració?
Com a Diputació n’estic segur. També vull trencar una llança pels ajuntaments, que en l’època més complicada de la crisi han garantit una xarxa per als ciutadans que ho han passat malament, amb l’ajut de la Diputació.

Què s’ha fet?
Hem treballat molt la pobresa energètica. Fem auditories energètiques amb l’ajut dels consistoris, en les quals ens desplacem a les cases de les famílies que no poden pagar els rebuts per assessorar-los sobre com han de gastar menys electricitat i ajudar-los a tramitar el bo energètic. També hem fet una aportació extraordinària en polítiques socials als ajuntaments, cash directe, perquè puguin prestar els serveis més bàsics, ja que el primer que fa una persona no és anar a la Generalitat, sinó al seu ajuntament. Fem també altres coses que potser no tenen la repercussió que voldríem, com la teleassistència per a gent gran (el 2020 tindrem 100.000 dispositius a tota la demarcació). Tenim una capa d’invisibilitat que volem superar.

Seguim amb altres preocupacions, com és el turisme als municipis més propers a Barcelona. El president de la FAVBAIX ens comentava el mes passat que no hi estaven en contra, però que volien “els barris per als veïns”, en referència a la proliferació d’allotjaments turístics. Tenen por que la situació es descontroli?
No. El turisme és bo. Els qui han visitat la demarcació aquest any han gastat un 10% més que l’any anterior. Pregunti a restauradors o botiguers si estan contents o no. Però volem que el turisme no distorsioni. Hem de buscar les maneres perquè pugui beneficiar el territori.

Com pot beneficiar al Baix Llobregat?
Acabarà sent una comarca turística. Té un munt d’oportunitats turístiques, com el Parc Agrari o el patrimoni increïble que té. Hem de ser capaços de fer venir turisme de qualitat com l’universitari o científic a la comarca. Generarà pocs problemes i reportarà oportunitats.

El juliol, el diputat d’Urbanisme, Josep Ramon Mut, ens va assegurar que la voluntat de la Diputació és “desincentivar” els pisos turístics perquè “no siguin tan rendibles”. Què s’està fent en aquest sentit?
S’estan fent alguns estudis, però estem en una fase molt embrionària. Estem treballant amb experts que ens donin el disseny de les polítiques que hem de desenvolupar. Hem de posar ara negre sobre blanc per fer una radiografia de què tenim. Seria molt agosarat dir ara les polítiques que es derivaran de tot això. Però fixi’s: allò que per a un municipi pot ser un problema, per a un altre pot arribar a ser una oportunitat. No podem dir el què serà bo o no sense tenir en compte les dades i quin municipi pot o no veure’s beneficiat.

El camí del Llobregat
Un actiu turístic de la demarcació és el projecte de Vies Blaves, que vol connectar amb un camí transitable tota la llera del riu Llobregat. En quin punt d’execució del pla som?
S’estan redactant els projectes executius i en paral·lel s’està fent el Pla Director Urbanístic sobre un projecte que engloba 300 quilòmetres: tot el riu Llobregat i els rius Anoia i Cardener.

Aquest PDU, elaborat amb la col·laboració del departament de Territori, ens permetrà iniciar el procés d’expropiacions i d’obra. Va començar amb un pressupost de 25 milions i ara ens estem atansant als 50. És una inversió en felicitat, perquè a més de component turístic té un de familiar. Fa sostenible el territori i estira el turisme concentrat a Barcelona perquè arribi a tota la demarcació. Els municipis hem viscut d’esquena als rius i ara els estem redescobrint.

Sobretot al Baix Llobregat.
El Baix Llobregat serà una de les comarques més beneficiades d’aquest projecte. És oportunitat única perquè turistes del centre i nord d’Europa vinguin i coneguin de primera mà el nostre territori i el patrimoni del riu Llobregat, l’únic que neix i mor a la província de Barcelona. Algun dia, municipis del Baix Llobregat que no s’imaginen que poden ser turístics es veuran desbordats, espero, per aquests turistes que vindran del centre i nord d’Europa a conèixer un patrimoni que nosaltres donem molt per conegut.

És un projecte complex. S’estan trobant dificultats?
En general no, però sempre n’hi ha. Parlem de rius que han estat treballant, a través de la Revolució Industrial, durant l’últim segle. Trobem propietat privada industrial, rústica, propietat municipal... Idiosincràsies molt diferents, però en totes estem trobant solucions. I si en un lloc hi ha un col·lector o una propietat per on no es pot passar, sempre hem buscat la fórmula alternativa. És un projecte amb el qual també estem recuperant estructures patrimonials com ara ponts. En sentirem a parlar: a Europa hi ha pocs territoris que podran posar sobre el mapa 300 quilòmetres de circuits per fer a peu, bicicleta o cavall de la magnitud d’aquest.

Oportunitats
Aquesta inversió generarà de paral·leles que dinamitzaran l’economia?
Sí. Es dóna el cas curiós que alguns propietaris privats d’antigues colònies i molins paperers ens pregunten si la Via Blava passarà pel seu terreny, perquè s’estan plantejant recuperar-ho per fer un petit hotel, restaurant... Quan es comencin a fer els primers trams, la gent farà el canvi de chip i veurà la gran oportunitat i el patrimoni que tenim, que els nostres avis van viure i els nostres néts viuran.

Parlant de patrimoni, fa poc va avançar que dedicarà 24 milions a rehabilitar i conservar el de la demarcació. Com es concretarà aquesta ajuda?
La Diputació té un històric en recuperació patrimonial molt important. Enguany és l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, i destinaran 24 milions perquè els nostres ajuntaments recuperin espais arquitectònics en desús. Recuperem el patrimoni i posem al servei del territori diners perquè les petites empreses del món local que es dediquen a la reforma o reparació del patrimoni puguin treballar. Un win-win.

Ajuda la Diputació més als municipis petits que als grans?
No. La Diputació tracta per igual a tots els municipis excepte a un, Barcelona, amb el que tenim una relació bilateral. Però els altres sí que es regeixen per un criteri de transparència absoluta. Aquí ve l’alcalde o alcaldessa de qualsevol municipi i pactem la inversió. Hi ha un muntant fixe depenent del nombre d’habitants i les ràtios d’atur, i ells són els qui decideixen en què s’inverteixen.

Quines quantitats ha destinat la Diputació a les localitats del Baix Llobregat?
En aquesta legislatura, incloent-hi l’Hospitalet, la comarca ha rebut 115 milions per a inversions [veure gràfic].

Municipi, consell comarcal, Àrea Metropolitana, Diputació, governs català i estatal i Unió Europea. Set nivells institucionals que suporten els ciutadans. Creu necessari fer una reforma que fusioni o n’elimini algun?
Pel que fa a la Diputació, no trobarà cap alcalde que demani que desaparegui. És una eina imprescindible. Si no arriba a ser per la Diputació, haguéssim tingut un daltabaix de dimensions siderals el 2011, quan vam ajudar tots els ajuntaments que estaven en una greu crisi. És un debat que ara mateix no és sobre la taula.

Elecció directa?
Hauria de tenir la Diputació un sistema d’elecció directa dels ciutadans?
La Diputació funciona d’aquesta manera des del segle XIX. No sé si és la millor o la pitjor manera, però és una manera que ha funcionat. Des de la recuperació de la democràcia hi ha a la Diputació, governi qui governi, una entesa molt gran i una capacitat d’arribar a acords que segurament si l’elecció fos directa seria difícil. L’elecció indirecta ens permet tenir més marge de maniobra per arribar a acords. Les coses que funcionen, millor no tocar-les.

El Montserratí
Parlant de multiplicitat d’administracions, alguns municipis del nord de la comarca volen crear-ne una de nova, el Montserratí. Quin posicionament té la Diputació al respecte?
Quan una cosa la vol tothom, es tira endavant, com és el cas de la creació de la nova comarca del Moianès. Amb el Montserratí no tinc la sensació que hi hagi unanimitat entre els ciutadans i els ajuntaments com sí que vaig veure des del primer moment en el Moianès. No crec que ara mateix sigui un dels problemes principals de la gent del Baix Llobregat ni del Baix Llobregat Nord. Jo no hi tindria cap problema sempre que hi hagués aquestes unanimitats obligades.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)


Normas de uso

Esta es la opinión de los internautas, no de El Llobregat

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes.

La dirección de email solicitada en ningún caso será utilizada con fines comerciales.

Tu dirección de email no será publicada.

Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.

Portada | | Búsquedas | [ RSS - XML ] | Política de privacidad y cookies | Aviso Legal
Comunicación Metrobcn, S.L. :: Redacció: Raurich, 62 (08830) Sant Boi de Llobregat
Contacto