La maternitat, les migracions i els drets de totes

No expulsar (momentàniament) les dones immigrants embarassades que acceptin donar en adopció el seu fill. Voluntàriament? Atrevir-se a afirmar que les dones que ho han deixat tot per buscar una vida digna per elles i les seves famílies, voldran de forma voluntària donar els seus fills en adopció, és fastigós.

I el més surrealista, s’atreveixen a dir que aquesta mesura ajudarà a solucionar un problema estructural de les societats modernes com és l’envelliment.

Però no ens enganyem, no és el primer cop que sentim propostes nefastes per intentar incrementar el nombre de criatures, com si aquesta fos l’única opció per poder salvar el futur de les pensions. Mesures que, si ens fixem, sempre recauen sobre les dones i contra el dret d’elecció d’aquestes.

Un altre debat seria posar de relleu la necessitat de polítiques natalistes feministes, que ens permetessin decidir quan i com ser mares sense haver de patir per les conseqüències en les nostres carreres professionals i vitals. Potser així deixaríem de veure any a any com es retarda l’edat mitjana de la maternitat que, al primer fill, ja es situa a la barrera dels 31 anys, o veuríem com incrementa el nombre de fills per dona.

Què diferencia aquesta proposta del PP del “conte de la criada” de Margaret Atwood? Què la diferencia del que van fer els nazis o Pinochet i la majoria d’estats feixistes? O del que els van fer a milers de dones republicanes tancades en presons i manicomis, a qui van robar els fills per ser reeducats en famílies catòliques i afins al règim? Res.

L’avenç del feminisme és una amenaça per aquestes ideologies, que sovint han intentat combatre aquest avenç convertint els nostres drets en moneda de canvi de pactes polítics, com hem vist recentment a Andalusia. També ho han fet convertint el cos de les dones en camp de batalla en els conflictes armats, patint violències sexuals i agressions masclistes. Una realitat que ho és també per les moltes de les dones que migren, especialment aquelles que fugen de conflictes polítics o armats.

El PP amb aquesta jugada és reivindica com el gran hereu del franquisme sociològic ben viu encara a l’estat espanyol. No és una proposta feta sense pensar, està realitzada des de la més profunda convicció ideològica capitalista, patriarcal i racista, i per intentar tornar a ser el partit hegemònic de la dreta espanyola davant un feixisme sense careta que creix exponencialment, sabedor que li pot fer molt mal en les properes eleccions generals.

No permetrem ni un pas enrere amb els drets conquerits amb la lluita de tantes. Ens hi trobarà de front, sempre, defensant els drets dels infants, els drets de les dones, els drets humans!