Des d’Olesa qüestionen que Martorell hagi de ser capital ‘per se’ de la nova comarca. Martorell reivindica la seva centralitat: “Sempre hem actuat com a capital”.
Sobre el Montserratí se n’ha parlat molt. La hipotètica comarca que alguns municipis volen impulsar al nord del Baix Llobregat, sota la premissa que no els lliga amb el sud res més que “una carretera i un riu”, tal com sempre sosté l’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, va agafar una nova volada el 2017, amb el naixement de la plataforma ‘El Montserratí és comarca’, però l’avinentesa política nacional i la proximitat de les eleccions municipals van deixar aquest projecte en stand by. Tanmateix, la demanda dels pobles del nord per constituir-se en el Montserratí -convidant-hi a altres municipis del Bages i l’Anoia limítrofs amb Montserrat- mai no ha deixat de sonar com una música de fons.
Però més enllà dels arguments a favor o en contra de la creació d’una nova comarca al voltant de Montserrat, hi ha una qüestió que tradicionalment s’ha donat per resolta: Martorell n’és, o en seria, la capital.
Olesa voldria ser capital
No obstant això, sembla que Martorell té un competidor. Olesa, amb només 4.000 habitants menys que Martorell, ha aixecat el braç i es reivindica com a possible capital. “Olesa es posicionaria com a tal”, assegura el seu alcalde, Miquel Riera, a El Llobregat. Aquest municipi ubicat encara més al nord de Martorell i a les faldes de Montserrat -de fet, és l’únic del Baix que porta el nom de la muntanya com a cognom- estaria disposat a ser la ciutat central de la nova comarca per diverses raons. Riera, en aquest sentit, planteja “arguments històrics” i recorda la centralitat geogràfica del seu municipi en el Montserratí. I és que Martorell seria una capital ubicada al sud de la nova comarca, mentre que Olesa seria una cort més centralitzada geogràficament. “Repartir capitalitats per ser cruïlla”, repeteix Riera, que considera que “no és bo que tot acabi a Martorell”, en relació també a la mobilitat, les infraestructures i els equipaments. I posa com a exemple l’anunci de construcció d’un CUAP a Martorell, al costat de l’hospital, que descarregaria de feina al de Sant Andreu de la Barca. “No té cap lògica que aquest centre de salut vagi a Martorell, hauria d’anar més amunt”. “Tot acaba a Martorell i aquí a dalt ho tenim tot per fer”, rebla.
Però ja en el seu moment, durant la presentació de la plataforma ‘El Montserratí és comarca’, l’alcalde Fonollosa, amfitrió de l’acte, va reivindicar la importància de Martorell en tot plegat. “És el pas natural de Barcelona cap a la Catalunya interior”, va assegurar, i és per aquesta raó, va afegir, que la realitat del nord del Baix “és molt diferent de la de la resta de pobles i ciutats del Baix Llobregat”. “Sempre hem reclamat una comarca que és natural, i sempre hem actuat com a capital d’aquesta”, va deixar clar davant la resta d’alcaldes que el sentien.
El Bages gira l’esquena
Olesa no és l’únic municipi des d’on s’ha qüestionat la idoneïtat que Martorell esdevingués capital d’un futurible Montserratí. Poc després de la creació de la plataforma El Montserratí és comarca, diverses veus de municipis bagencs als quals se’ls havia convidat a formar part de la nova distribució territorial montserratina van mostrar el seu rebuig a la proposta, atès que van reconèixer tenir un fort sentiment de pertinença al Bages i poc a veure amb poblacions del Baix com Olesa o Martorell. Des de les seccions locals d’ERC de municipis com Monistrol, Castellbell i el Vilar o Castellgalí es va afegir, a més, que la seva referència és Manresa, la capital del Bages, i que Martorell seria una capital “massa llunyana”.
“El Baix Llobregat no ha de desaparèixer”
Preguntada sobre la qüestió del Montserratí, la nova presidenta del Consell Comarcal i alcaldessa de Vallirana, Eva Martínez, considera que el Baix “té una cohesió social i una visió de comarca molt important”. “El Baix Llobregat no ha de desaparèixer”, remarca. En aquest sentit, proposa que des del Consell Comarcal es treballi per evitar “al màxim possible” els greuges que puguin haver-hi entre els municipis del centre i sud de la comarca i els del nord. “Hem d’igualar la comarca en positiu, però això no se soluciona creant el Montserratí”, expressa.
Antecedents històrics |
Han estat diverses les propostes de creació d’una nova comarca al nord del Baix Llobregat al llarg del segle XX. Una comarca organitzada al voltant de Martorell ja va ser proposada per la Mancomunitat l’any 1924, i fins i tot la Generalitat, durant la República i a instàncies d’un informe del geògraf Pau Vila, va contemplar la creació del Montserratí. Gairebé set dècades més tard, en concret l’any 2000, el conegut com a Informe Roca -al qual va donar nom Miquel Roca Junyent, un dels pares de la Constitució- que revisava la divisió comarcal, va contemplar el naixement de la comarca del Baix Llobregat Nord, formada per Martorell com a capital, Castellví, Sant Andreu, Abrera, Sant Esteve, Olesa, Collbató, Esparreguera, Castellbisbal, Gelida, Sant Llorenç, Masquefa, Piera, els Hostalets i el Bruc. |