Comino: “ERC va posar el municipi al servei d’una causa”

Una victòria autènticament simbòlica a la qual el mateix Comino li vol treure cap consideració especial. “Sant Vicenç no és cap trofeu”, assenyala. No vol fer política contra ningú i ofereix mà estesa a tots els col·lectius i sensibilitats, tot i que deixa clar que l’Ajuntament no farà bandera de cap causa, ni la independentista ni cap altra. Posa èmfasi en polítiques que considera necessàries per al municipi, com les d’habitatge, perquè els joves no marxin del poble. També explica que volen desdoblar la carretera de Sant Boi per evitar la divisió del poble i que treballen amb Foment en l’ampliació de la rotonda d’accés a l’A2.

Considera una “conquesta” o una “peça de trofeu” haver aconseguit per al PSC l’alcaldia d’un poble tan simbòlic com aquest?
No puc estar més en contra d’aquesta afirmació.

Així li va tirar en cara Maite Aymerich, exalcaldessa, a la investidura.
Sant Vicenç no és una peça de trofeu. És una ciutat que s’ha de gestionar. Ella vol portar el debat a l’àmbit nacional, com si haguéssim celebrat la derrota d’ERC. Res més lluny de la realitat.

Què volen fer, vostès?
Nosaltres volem traslladar el debat a l’àmbit local i centrar-nos en Sant Vicenç.

Vostè ha posat molt èmfasi en rebaixar la crispació i treballar per la “concòrdia”. Creu que s’ha trencat?
Crec que el paper que ha jugat la institució [l’Ajuntament] no ha estat el que havia de ser. ERC, Junts per Sant Vicenç, va fer servir la institució de manera partidista. Va posar l’Ajuntament i el municipi al servei d’una causa. I nosaltres pensem que el consistori ha d’estar al servei de la ciutadania. Garantirem la neutralitat de la institució en el debat nacional. Qui vulgui fer política nacional que vagi al Parlament o al Congrés dels Diputats. A l’Ajuntament venim a fer política local.

Costa de complir, això...
No volem que Sant Vicenç sigui una trinxera més de la lluita i la crispació. Volem que sigui un paraigua per a la convivència. No sabem com acabarà tot això, el procés, el judici a Junqueras... El que sí que sabem és que els meus veïns i jo hem de conviure. L’Ajuntament ha d’estar al servei de la convivència.

Però reitero la pregunta. S’ha trencat aquesta convivència?
Jo he dit que l’Ajuntament ha estat al servei d’una causa partidista.

I creu que això ha afectat la convivència?
Ho posa en risc. Perquè no tothom s’ha sentit identificat per l’Ajuntament. Estem fent esforços perquè tothom vegi en aquest govern el seu govern. Això no passava: hi havia molta gent que veia el govern local com una cosa aliena.

Una de les primeres decisions que va prendre, de fet, va ser treure la simbologia independentista del consistori.
No va ser exactament així. Fa pocs mesos va arribar una sentència definitiva del Suprem i el govern anterior la va fer seva. Tot això va quedar resolt abans que nosaltres entréssim; els regidors del govern sortint, abans de marxar, van pujar a desconnectar el llaç groc que hi havia a la torre del consistori. Per tant, nosaltres no hem tret el llaç ni la pancarta. El que sí que he fet és col·locar al costat de la foto del rei la del president de la Generalitat. Volem donar una imatge de normalitat institucional. No m’agrada en Quim Torra, i potser no m’agrada el rei, però és que la normativa diu que han d’estar penjades les dues fotos.

I pel que fa als llaços?
No volem perseguir-los. Hi ha una certa tolerància, perquè hem de fer compatible la llibertat d’expressió amb la neutralitat de l’espai públic. Intentarem fer aquest equilibri. Sí que és cert que ens van pintar un llaç a la porta de l’Ajuntament dues matinades. Evidentment vam cridar la brigada perquè el netegés, ja que entenem que és una acció...

Per assenyalar?
Bé, no sé. Estaven enfadats pel canvi de govern o d’imatge. Intentarem no parlar gaire d’això, no volem fer bandera de les banderes.

Abans d’entrar en matèria municipal, vull preguntar-li per un veí seu, Oriol Junqueras. Veu justa la presó provisional que li han aplicat?
Hem estat els primers o els segons en ser crítics amb la presó provisional. Hem dit més d’una vegada que ens ha semblat excessiva. Però respectem la justícia, creiem que Espanya és un país democràtic on hi ha divisió de poders. Ha faltat política i diàleg per part de tothom.

Creu que Junqueras va liderar una rebel·lió la tardor del 2017?
Jo sóc llicenciat en Filosofia i Magisteri.
...
No entenc d’altres qüestions. Si vols, parlem de Walter Benjamin, Adorno o Horckheimer. Del grau que va sobrepassar una acció per ser considerada rebel·lió, sedició o res, no en tinc elements com per poder fer una afirmació. Esperem la sentència, no ens hem de precipitar.

Entrem, llavors, en matèria municipal. L’acord amb Cs contempla que els taronges s’incorporaran al govern al gener. Per què tan tard?
Venim de posicionaments bastant diferents. Ens hem donat un temps de marge per saber si som capaços de treballar conjuntament. Si veiem que les reunions són fluides i que som capaços d’entendre’ns i de tirar endavant el mandat, té sentit que puguin formar part de la junta de govern.

Sembla una relació pre matrimonial...
No sé si la comparació és encertada o no [riu]. A més, el portaveu de Cs que va plegar, Carlos Gómez, havia estat regidor i tinent d’alcalde del PSC en el seu moment, i la número 3 dels taronges també venia d’haver estat regidora del PSC. No era fàcil fer un acord de govern amb gent que havia estat amb nosaltres i va marxar. Necessitàvem una mica de temps.

Hi va haver alguna possibilitat d’arribar a un acord amb ERC?
Va haver-hi un oferiment per part d’ERC, però era molt complicat signar un acord amb ells perquè volíem provocar un canvi polític a Sant Vicenç. Volem una ciutat metropolitana que s’assembli més a Sant Joan Despí que no pas al Sant Vicenç dels 80. Això era incompatible amb la presència d’ERC al govern.

Va trontollar l’acord de govern amb Cs després de la renúncia del seu cap de llista Carlos Gómez?
Teníem un acord amb Cs, i som gent seriosa i complim els acords, si no hi ha cap daltabaix estrany. Si Carlos Gómez s’hagués quedat l’acta com a regidor no adscrit, per a mi hauria passat a ser un regidor anul·lat en les sumes. El que no sé és si l’altre grup majoritari del consistori [ERC], tenia clar això... Sé que hi va haver contactes a i preguntes a secretaria per saber com funcionava la moció de censura, si podia sumar o no el vot d’un regidor no adscrit...

Com ha estat, llavors, el traspàs de poder amb ERC?
Breu.

I cordial?
No gaire. Francament.

Què s’han trobat?
Vam tenir una reunió amb la Maite Aymerich que no va arribar a una hora. Em va relatar els projectes iniciats, la majoria estudis i poca licitació avançada. Ara estem parlant amb els tècnics de la casa per posar-nos al dia. Però quan passin uns mesos estarà tot més tranquil i el diàleg serà més fàcil. Ho desitjo.

Una de les qüestions delicades que s’arrosseguen té a veure amb la Policia Local. Pateix Sant Vicenç de falta d’agents?
Necessitem més agents de policia. I sobretot, necessitem canviar-ne el model. Apostem per una policia de proximitat, que faci tasques de seguretat i d’acompanyament. Els últims anys s’han deixat de fer les entrades i sortides de les escoles; ho volem recuperar.

Un altre tema recurrent és l’atur. Sant Vicenç dels Horts és el poble de la comarca amb la taxa més alta. Com combatrà aquesta xacra?
Hem de donar facilitats a les iniciatives privades perquè tirin endavant els seus projectes i creïn ocupació. A més, hem de desenvolupar i millorar els polígons industrials, espais d’oportunitat per fer les coses ben fetes i generar activitat. Per altra banda, hem d’apostar per la recuperació del comerç, en especial a la zona de Vila Vella. Tenim un projecte per rehabilitar-ne espais i per peatonalitzar algunes zones d’aquest barri.