ODS 11. Ciutats i Comunitats Sostenibles
| Debat del PDU Metropolità a Sant Feliu |
El transport sostenible i la urbanització inclusiva, apostes de les nostres ciutats
miércoles 19 de febrero de 2020, 16:00h
Els Metrobús, Exprés, TramBaix o el plantejament del Metro del Delta al PDU Metropolità amplien l’oferta de transport públic comarcal.
Les ciutats i pobles del Baix Estan planificant i actuant davant dels nous reptes per a la dècada. Sant Joan Despí posarà a disposició dels ciutadans al voltant de 400 pisos de protecció oficial, el Pla de Llevant a Viladecans o el de Ponent a Gavà també tenen previst un gran número d’habitatges destinats a garantir l’accés a l’habitatge amb els serveis bàsics adients. En aquest punt inicial, les ciutats s’estan transformant per a que les persones tinguin cobertes les seves necessitats fonamentals amb més assequibilitat i reduint el nombre de barris marginals. La creació de comunitats sostenibles fins a 2030 és un dels punts claus establerts als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides. Aquest recorregut, amb un termini de deu anys, haurà de fer créixer les ciutats d’una manera inclusiva i planificada, amb eines sostenibles per al ciutadà com n’és un millor transport públic, assequible, sostenible i de qualitat. Tot això, s’ha de construir focalitzant-se en les persones més vulnerables, com persones amb discapacitats o gent gran, a qui se’ls hi ha de fer accessible aquest tipus de serveis.
PDU Metropolità per repensar les ciutats El nou Pla Director Urbanístic (PDU) Metropolità és un instrument d’ordenació urbanística integrada de l’àrea metropolitana de Barcelona. El PDU farà entrar a la majoria dels municipis de la comarca en el segle XXI, substituint l’anterior Pla General Metropolità (PGM), aprovat al 1976 i que ha quedat pràcticament obsolet. La importància radica en el creixement de les ciutats per fer-ho de forma més saludable, sostenible i socialment justa. La descentralització de Barcelona crearà nous nuclis metropolitans, reconeixent la necessitat de moltes persones de poder treballar o fer vida a la seva pròpia ciutat o barri sense haver d’anar a la capital catalana. Però, a més els recursos energètics es transformaran per a reduir el consum amb iniciatives com Vilawatt, o s’aproparà el servei a la ciutadania amb iniciatives com Gavius. El PDU també fa especial menció a les noves infraestructures comarcals. El Metro del Delta es planteja a l’avanç del pla urbanístic per a reduir el cotxe privat a Sant Boi, Viladecans, Gavà i Castelldefels, millorant la mobilitat sostenible i reduir l’ús de combustibles fòssils. El tramvia també amplia la seva cobertura a Sant Just Desvern i s’espera que, en els pròxims anys, arribi a Molins de Rei. Juntament amb el transport públic, els equipaments de les ciutats o el desenvolupament de noves activitats econòmiques als municipis metropolitans s’hauran d’adaptar als entorns urbans amb infraestructures més eficients, reduint l’impacte a les zones residencials. Aquest projecte per a repensar les ciutats de l’àrea metropolitana, on hi són més de la meitat dels municipis del Baix Llobregat i L’Hospitalet, començarà a redactar-se al 2020, tenint el primer esborrany previsiblement a finals de 2021. Una vegada fet això, s’iniciarà un període d’al·legacions per a aconseguir tenir-ho al 2022 o 2023 en ple funcionament.
Noves alternatives de mobilitat Més enllà de la creació de comunitats sostenibles i adaptades al futur, la ciutadania demanda alternatives de transport. Moltes persones continuen utilitzant el transport privat per manca d’inversió o agilitat en el moment que s’han de desplaçar del seu lloc de residència. Els ajuntaments, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i altres administracions provincials, autonòmiques i estatals han apostat per afavorir aquesta mobilitat i donar suport al creixement dels diferents municipis de la nostra comarca. Les noves línies ràpides d’autobús entre ciutats o cap a la capital catalana han estat un avanç molt significatiu en la qualitat de vida de les persones que viuen al Baix Llobregat. Les ciutats del delta s’han beneficiat dels nous autobusos Exprés amb connexions directes entre Castelldefels i Plaça Catalunya, Viladecans i Plaça Espanya. Tanmateix, el teixit de connexions comarcals el supleixen els Metrobús, unes noves línies amb combois articulats de gran capacitat, que són l’alternativa al metro que hauria de passar per aquell recorregut o molt a prop. D’aquesta manera trobem la M10 que connecta l’Hospital de Bellvitge amb Sant Joan Despí o la nova M8, que connectarà Castelldefels amb Cornellà per la nova C-245, amb la reconversió de la carretera que elevarà un 25% la velocitat comercial amb dos carrils bus i bici exclusius per la històrica via interurbana del delta. El tramvia també obre noves parades. TramBaix arribarà el 2024 a Sant Feliu, fent de nexe d’unió entre la Plaça Francesc Macià de Barcelona i el Rodalies de la capital del Baix Llobregat. En aquest sentit, les vies podrien arribar fins a Molins de Rei, una de les reclamacions que s’han començat a fer a finals d’aquest 2019 i que connectarien gran part del centre i sud de la comarca fins a Barcelona. Sant Feliu, a més, espera, de la mateixa manera que L’Hospitalet, el soterrament de les vies del tren que, amb el creixement de les ciutats han quedat integrades en l’entorn urbà amb dificultats de mobilitat tals com haver de travessar passos a nivell per anar d’un lloc a un altre de la ciutat. L’avanç cap a barris i carrers més accessibles és una de les bases de la urbanització inclusiva que arrela en la sostenibilitat, amb societats més madures que fan portar als municipis de la comarca a ser capdavanters en àmbits com la reducció de desastres naturals o millor qualitat de vida al segle XXI.
El Prat aprova un pla d'actuació a 5 anys vista El Prat és una de les poques ciutats amb un pla d’actuació municipal (PAM) a cinc anys i que està intimament lligat als ODS, doncs entoma reptes com la lluita contra el canvi climàtic, l’habitatge, els drets de les dones i LGTBI, la memòria democràtica, la revolució tecnològica i el foment d’una economia amb valors. Sota el títol “El Prat d’avui, el Prat del futur”, l’ajuntament ha creat una web que permet a la ciutadania fer seguiment continuat del grau de compliment de les 283 actuacions del PAM, distribuïdes en 35 àmbits i vuit eixos temátics, a més d’un capítol d’inversions de 25 milions durant el present mandat, per exemple, per ampliar el parc d’habitatge públic i assequible. Un altre objectiu del PAM que impulsa la regidora Anna Martín Cuello, responsable d’Acció Ambiental a El Prat, és convertir la ciutat en referent en matèria de transició energètica, sobre tot en fotovoltaica, i la creació de comunitats de consum. De fet, en aquest 2020 El Prat començarà a posar les bases de la transició cap a les energies renovables, amb la creació d’una Oficina d’Energia, la instal.lació de plaques fotovoltaiques a cobertes d’edificis municipals i l’elaboració d’un mapa de consums elèctrics de la ciutat per asessorar llars i comerços per guanyar eficiència energètica.
El PDU al Baix Llobregat: De l’Urbanisme als Objectius de Desenvolupament Sostenible
Josep Maria Carreras i Quilis, arquitecte urbanista Director de l’Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Jacob Cirera Val, ambientòleg de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
El Pla Director Urbanístic Metropolità esdevé l’instrument que ha d’ordenar el territori metropolità les properes dècades. El Pla es planteja definir un model urbanístic metropolità que integri la diversitat actual en un projecte comú, ecològicament sostenible, econòmicament eficient i socialment cohesionat. L’Avanç de Pla, actualment en període de participació ciutadana, desgrana un seguit de propòsits que es poden resumir de la següent manera a l’àmbit del Baix Llobregat: Una infraestructura blava que pretén donar continuïtat ecològica als cursos fluvials i al litoral, protegint i millorant les condicions ambientals dels espais d’interès lligats a aquesta xarxa: connectors ecològics, zones humides, zones inundables o àmbits de recarrega de l’aqüífer inferior de la Vall Baixa i el Delta del Llobregat. Una estructura urbana i social que pretén generar continuïtats metropolitanes sobre les principals vies històriques d’aquest àmbit: Com l’eix de la Gran via i la C-31, la C-245, la carretera Reial o la BV-2002; i unir i reforçar els centres locals i metropolitans. Paral·lelament, i a vegades de forma conjunta, també es pretén articular una xarxa de corredors verds urbans que relligui espais verds amb el sistema d’equipaments. El sistema de vies metropolitanes del PDU ha d’esdevenir el principal canal de transport públic en superfície i de suport a la mobilitat activa; i el dels corredors verds ha de facilitar la realització d’una xarxa de vies i camins que relligui els parcs urbans i equipaments amb el sol rural. Unes infraestructures d’alta capacitat que caldrà coordinar amb la planificació sectorial, reforçant els centres que han de millorar la seva accessibilitat, i integrant les infraestructures segregades en el seu entorn per afavorir una millor qualitat urbana i permeabilitat en aquells punts més problemàtics, amb menció especial a l’aeroport i la ciutat aeroportuària, que ha de permetre resoldre una millor convivència amb els teixits urbans propers, el Parc Agrari i les zones humides del seu entorn. Uns assentaments urbans molt diversos, des de teixits que se situen en continuïtat amb la ciutat central i amb densitats molt elevades, a la realitat de les ciutats nodals entrelligades del Delta i la Vall Baixa, o la ciutat dispersa amb teixits unifamiliars de les Muntanyes de l’Ordal. O espais d’activitat econòmica integrats en trama urbana diferenciats dels espais d’activitat segregats i vinculats a les xarxes d’alta capacitat. Per totes aquestes realitats calen estratègies especifiques per reconèixer el seu patrimoni i identitat, millorar la seva habitabilitat, la seva eficiència i la seva competitivitat. A nivell conjunt, però, cal tenir en compte que en una realitat tant consolidada com la metropolitana, l’àmbit del Baix Llobregat és el que presenta un potencial de desenvolupament més important segons el planejament vigent. Concentra més de la meitat dels habitatges previstos en sectors, i alhora grans bosses de sostre d’activitat econòmica per executar. Així doncs, aquest àmbit té la oportunitat d’augmentar el parc d’habitatge assequible i alhora incidir en la relació activitat i residencia fomentant un major equilibri metropolità. Un mosaic agroforestal conformat per espais forestals i agraris on el pla es planteja uns criteris més clars i una lectura metropolitana que pretén protegir l’activitat agrària existent i revitalitzar els àmbits agraris perduts en els darrers temps. Finalment, el Pla també planteja estratègies d’actuació que han de permetre actuar en aquells àmbits d’interès metropolità prioritaris per concretar el model urbà proposat, podent transformar l’ús d’alguns entorns, regenerar teixits vulnerables o actuar a nivell de projecte metropolità per completar l’estructura metropolitana. Aquests propòsits es plantegen en un moment amb uns reptes ambientals i socials majúsculs: canvi global, habitatge i cohesió, transició energètica, superació de la contaminació atmosfèrica dels centres urbans, entre d’altres. El Pla defuig, en aquest sentit, el tractament per separat dels criteris ambientals i es planteja la integració d’aquests principis en la base de la proposta. Per aquest motiu es planteja un model urbà i territorial alineat amb els objectius de desenvolupament sostenible de les nacions unides, amb tres principis que defineixen l’estratègia de desenvolupament sostenible del Pla: L’afavoriment de la circularitat en la utilització dels recursos, on el Baix Llobregat té un paper molt rellevant en diversos aspectes (foment de la utilització d’aigua regenerada i recursos hídrics alternatius, foment de la utilització d’energies renovables i protecció del cicle integral de l’aigua). La rehabilitació i reforma urbana: El PDU no es planteja com a pla amb voluntat d’estendre la ciutat, sinó de reformular-la internament per generar un model més eficient, capaç de mitigar la generació de gasos d’efecte hivernacle a partir d’un menor consum de recursos en els usos urbans i una mobilitat més eficient, producte d’un model urbà de proximitat. La disminució de les externalitats del metabolisme urbà: El Pla planteja millorar la qualitat ambiental dels teixits urbans i minimitzar els efectes del canvi climàtic en aquells teixits i entorns més vulnerables. En definitiva, es pretén donar resposta a les necessitats de la població metropolitana basant-se en les capacitats del territori. Cal tenir en compte que, aquests reptes ambientals transcendeixen l’urbanisme i, per tant, requeriran d’una acció conjunta entre administracions, sector privat i societat per superar l’actual crisi climàtica. No obstant, un model urbà pensat des de l’òptica del metabolisme urbà és una condició necessària que el PDU es planteja fer realitat i on l’àmbit del Baix Llobregat pren una rellevància singular, pel valor i dinamisme dels seus ecosistemes, per les infraestructures clau en la gestió del metabolisme urbà que se situen en aquest àmbit i per la diversitat de formes urbanes i d’activitat econòmica que hi apareixen. En els objectius de desenvolupament sostenible de les nacions unides es detalla que una de les claus per assolir unes ciutats i comunitats sostenibles (Objectiu 11 dels ODS) és afavorir els vincles econòmics, socials i ambientals positius entre les zones urbanes, periurbanes i rurals. Quin àmbit millor que el Baix Llobregat per posar en practica aquest repte?
|
|
|