www.elllobregat.com

ODS 13. Acció pel clima

Projecte de la C-245 amb vies especials per als autobusos
Ampliar
Projecte de la C-245 amb vies especials per als autobusos

L’emergència climàtica ja ha estat decretada a la metròpoli a l’any 2020

domingo 23 de febrero de 2020, 16:00h
La reconversió de la C-245 és el projecte estrella del 2020 per pal·liar els efectes del canvi climàtic.

El Parlament Europeu va declarar l’emergència climàtica el passat 28 de novembre de 2019 amb 429 vots a favor, 225 en contra i 19 abstencions. D’aquesta manera es converteix en el primer continent en mirar intensament pel clima i arrela les bases que hauran de ser desenvolupades pels diferents països, especialment al món local.

A aquest fet se li ha de sumar la Cimera del Clima que va tenir lloc a Madrid, del 2 al 13 de desembre de 2019, com una altra alerta urgent per prendre mesures pel clima. Els ajuntaments amb les administracions comarcals, metropolitanes i provincials jugaran un paper cabdal en el compliment de les mesures d’aplicació de les Nacions Unides per a 2030. Entre elles caldria destacar la reconversió de la carretera C-245 per a fomentar el transport públic i donar prioritat a bicicletes i autobusos, o les campanyes de sensibilització, orquestrades principalment dels consistoris, per reduir contaminació, consum i emissió de gasos amb un canvi d’hàbits de la ciutadania.

Canvi d’hàbits al Baix Llobregat i L’Hospitalet
Lluitar contra la contaminació atmosfèrica, reduir la generació de residus, produir energies renovables o estalviar aigua són alguns dels principals reptes que els consistoris, amb el suport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), estan duent a terme per a que la població es conscienciï de la realitat climàtica actual. A més, iniciatives com les Zones de Baixes Emissions d’Esplugues, Cornellà, L’Hospitalet y Sant Vicenç dels Horts o la transició energètica vinculada al consum com el Vilawatt a Viladecans.
Entre les iniciatives més destacades per reduir la contaminació es troben algunes com la T-Aire o la T-Verda promogudes per l’AMB. La T-Aire serà una targeta especial pels dies d’alta contaminació atmosfèrica, un títol multipersonal de dos viatges integrats que es podrà utilitzar el mateix dia de la primera validació i que serà vàlid únicament en situacions d’episodi ambiental. D’altra banda, la T-Verda promou l’eliminació de cotxes antics. És a dir, premia els ciutadans que canviïn o es desfessin del seu cotxe privat, especialment els que tenen més de 20 anys que en són els més contaminants, per utilitzar el transport públic. Aquesta nova targeta integral serà gratuïta i es podrà utilitzar a les sis corones de transport metropolità.
La reducció de la generació de residus al cinturó metropolità, on cada any es produeixen gairebé 460 kilograms per habitant, és una de les principals fites a dur a terme. Castelldefels n’és un bon exemple de gestió de escombraries pel fet d’haver municipalitzat el seu servei de recollida de residus. Aquest nou tipus de supervisió local de les deixalles forma part d’una bateria d’accions de l’Ajuntament de Castelldefels per millorar els índexs de separació i reciclatge, amb el suport de l’AMB en lo que respecta a la recollida selectiva amb la implantació de nous contenidors intel·ligents als carrers de la ciutat.
L’últim gran hàbit que els veïns i veïnes del Baix Llobregat haurien de canviar es el consum d’aigua i electricitat. Viladecans és el municipi pioner en lo que respecta a transició energètica i consum elèctric amb la creació de la companyia d’energia renovable local Vilawatt. Aquesta nova forma d’abastir electricitat a més premiarà amb moneda virtual i local les reduccions de consum d’electricitat. Respecte a l’aigua, la reutilització de l’agua de la pluja per a netejar els carrers o el reg dels jardins públics va ser una de les inversions que consistoris com El Papiol o Viladecans van realitzar fa una dècada i que ara està convertint-se en la millor forma de que l’aigua no faci amarar les diferents vies de les ciutats i pobles. Però més enllà d’això, trobem que les empreses municipals d’aigua del Prat, Olesa de Montserrat i Collbató són les poques que presten un servei públic molt orientat a la conscienciació i al consum per part de les famílies de l’aigua per aconseguir un estalvi quantitatiu de l’aigua potable extreta i refinada del Llobregat.

La nova Gran Via del Baix Llobregat
La C-245 prepara la seva reconversió per a ser la gran avinguda del delta. El Departament de Territori i Sostenibilitat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i els ajuntaments de Cornellà, Sant Boi, Viladecans, Gavà i Castelldefels impulsaran les obres d’integració urbana i millora de la mobilitat en la C-245. La carretera connectarà els cinc municipis amb carril bus i bici exclusiu per tal d’augmentar els usuaris en transport públic i no contaminant.
Les obres, que es licitaran en les pròximes setmanes i començaran en els mesos de juliol i agost de 2020, comportaran una inversió de 39 milions d’euros (10 milions finançats per la Generalitat de Catalunya i els altres 29 pels cinc consistoris, amb préstecs de l’AMB) i un termini d’execució de 24 mesos. Del total del cost, 35 milions es destinaran a la realització del projecte i la resta, quatre milions, seran per a expropiacions.
En la majoria dels trams de la carretera hi haurà dos carrils bus, un d’anada i un altre de tornada, excepte en dos quilòmetres on l’amplària de la via no permet la seva construcció. En aquest cas, només hi haurà un que conviurà amb cotxes, motos o camions. Però les molèsties d’aquesta obra de 24 mesos afectaran molts veïns, especialment per les expropiacions que es realitzaran en alguns municipis com Cornellà o Viladecans per a eixamplar el carrer.
La carretera C-245, paral·lela a la C-32, transformarà aquest eix viari des de la Plaça de la Constitució de Castelldefels fins a l’intercanviador de Cornellà, on es troba la línia de ferrocarril de Rodalies, la L5 de metro i TramBaix. La carretera travessarà les grans rotondes com la del Tanatori de Viladecans o la Plaça Colom de Castelldefels per a agilitzar la circulació dels autobusos.
S’implantarà, a més, la línia de Metrobús 8 (M8), que farà el recorregut per tota la C-245. Aquest nou comboi serà totalment elèctric i serà recarregat per pantògraf, un sistema de carregar el dipòsit en l’inici i final de recorregut mitjançant un braç mecànic retràctil col·locat en el sostre del vehicle. En tan sols cinc minuts, podrà recarregar-se un 80% de la bateria.
La pròxima dècada, fins a 2030, s’hauran de prendre les mesures concretes per a la planificació i gestió eficaç de totes les variables que acceleren en canvi climàtic, des d’una perspectiva local per a poder actuar globalment. A més de les campanyes de sensibilització o el desenvolupament de nous hàbits individuals i col·lectius, s’haurà de millorar l’educació per a crear una societat compromesa amb capacitat de reacció als riscos relacionats amb el clima i l’alerta prematura de les calamitats o catàstrofes naturals dels pròxims anys.

El Delta del Llobregat, nuestra pequeña Amazonia

Por José García, Vicepresidente de Depana

El año 2019 ha venido marcado por una creciente ola de movilización contra el cambio climático, encabezada por los más jóvenes. Este movimiento global ha obligado a posicionarse a nuestros gobernantes. Las “Taulas d’Emergència Climàtica” se han sucedido en algunos de los municipios metropolitanos. Está por ver si estas mesas responderán a algo más que un mero interés oportunista.
La realidad es que en nuestro entorno más próximo se suceden y consolidan los proyectos que potenciarán este cambio climático y sus consecuencias. Más de un millar de hectáreas están a la espera de su cimentación definitiva, ya sea para; nuevas viviendas, hoteles, centros comerciales o polígonos industriales, que incrementarán de forma exponencial la movilidad viaria en una comarca que carece de un buen trasporte público entre sus poblaciones. La radialidad de Barcelona sigue imperando. El Puerto y el Aeropuerto siguen en una carrera hacia ninguna parte, que no sea el enriquecimiento de algunos. Parece que los intereses particulares y de cortas miras siguen estando por encima del futuro de las nuevas generaciones, nada nuevo bajo el sol.
Otra de las consecuencias de la crisis ambiental en la que estamos inmersos es la extinción de especies y la perdida de biodiversidad. Ante los grandes titulares que han acompañado la movilización climática podría parecer segundaria, pero es la más compleja y con efectos más contundentes. Ya se habla abiertamente de “sexta extinción”. Hay que recordar que las anteriores extinciones masivas comportaron la desaparición de las especies dominantes en aquel momento y que la dominante en la actualidad es el “homo”. Puede que esta crisis no sea tan “popular” dado que sus implicaciones son mucho más profundas. Los intentos de paliarla comportarían un cambio social que casi nadie está dispuesto a asumir en nuestros lares.
El Delta del Llobregat es un auténtico “hotspots” (punto caliente) de biodiversidad del Área Metropolitana y de Catalunya. Desgraciadamente sus valores naturales distan mucho de ser reconocidos por los responsables de su preservación.
Si aun se puede hablar de valores en el Delta es consecuencia de la protección de las directivas ambientales europeas y las gestiones que, gracias a las Quejas Comunitarias de DEPANA, se han realizado desde la Comisión Europea.
Hace ya más de 20 años que las administraciones hispánicas implicadas en el llamado “Pla Delta” se comprometieron ante las Autoridades europeas en elaborar un plan de nueva delimitación y gestión de “todos” los espacios naturales del Delta del Llobregat. Se trataba de la medida estrella para que la Comisión Europea diera el consentimiento ambiental a proyectos que comportaban un grave impacto ambiental, desvío del Llobregat, ampliación del Puerto y del Aeropuerto. En estos veinte años han habido una decena de “propuestas” que finalmente no han llegado a ver la luz, tampoco ha habido interés en que lo hicieran. DEPANA no ha dejado de presionar a la Comisión Europea y al Parlamento Europeo para forzar el cumplimiento de este histórico compromiso.
Hay indicios de que este año podría ser crucial para su exposición pública. Ya sabemos que un plan de estas características no será bien recibido por ninguna de las administraciones locales, ni por los lobis territoriales, incluido el sector de los sindicatos agrarios que quieren que la agricultura en el Delta se gestione a nivel “industrial” como en El Ejido o en los campos de fresas de Huelva.
Tal vez los más jóvenes deberían ir pensando en movilizarse también a nivel local si es que quieren seguir disfrutando de nuestro Delta y su biodiversidad.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)

+

0 comentarios

Portada | | Búsquedas | [ RSS - XML ] | Política de privacidad y cookies | Aviso Legal
Comunicación Metrobcn, S.L. :: Redacció: Raurich, 62 (08830) Sant Boi de Llobregat
Contacto