El Parlament Europeu va declarar l’emergència climàtica el passat 28 de novembre de 2019 amb 429 vots a favor, 225 en contra i 19 abstencions. D’aquesta manera es converteix en el primer continent en mirar intensament pel clima i arrela les bases que hauran de ser desenvolupades pels diferents països, especialment al món local.

A aquest fet se li ha de sumar la Cimera del Clima que va tenir lloc a Madrid, del 2 al 13 de desembre de 2019, com una altra alerta urgent per prendre mesures pel clima. Els ajuntaments amb les administracions comarcals, metropolitanes i provincials jugaran un paper cabdal en el compliment de les mesures d’aplicació de les Nacions Unides per a 2030. Entre elles caldria destacar la reconversió de la carretera C-245 per a fomentar el transport públic i donar prioritat a bicicletes i autobusos, o les campanyes de sensibilització, orquestrades principalment dels consistoris, per reduir contaminació, consum i emissió de gasos amb un canvi d’hàbits de la ciutadania.

Canvi d’hàbits al Baix Llobregat i L’Hospitalet
Lluitar contra la contaminació atmosfèrica, reduir la generació de residus, produir energies renovables o estalviar aigua són alguns dels principals reptes que els consistoris, amb el suport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), estan duent a terme per a que la població es conscienciï de la realitat climàtica actual. A més, iniciatives com les Zones de Baixes Emissions d’Esplugues, Cornellà, L’Hospitalet y Sant Vicenç dels Horts o la transició energètica vinculada al consum com el Vilawatt a Viladecans.
Entre les iniciatives més destacades per reduir la contaminació es troben algunes com la T-Aire o la T-Verda promogudes per l’AMB. La T-Aire serà una targeta especial pels dies d’alta contaminació atmosfèrica, un títol multipersonal de dos viatges integrats que es podrà utilitzar el mateix dia de la primera validació i que serà vàlid únicament en situacions d’episodi ambiental. D’altra banda, la T-Verda promou l’eliminació de cotxes antics. És a dir, premia els ciutadans que canviïn o es desfessin del seu cotxe privat, especialment els que tenen més de 20 anys que en són els més contaminants, per utilitzar el transport públic. Aquesta nova targeta integral serà gratuïta i es podrà utilitzar a les sis corones de transport metropolità.
La reducció de la generació de residus al cinturó metropolità, on cada any es produeixen gairebé 460 kilograms per habitant, és una de les principals fites a dur a terme. Castelldefels n’és un bon exemple de gestió de escombraries pel fet d’haver municipalitzat el seu servei de recollida de residus. Aquest nou tipus de supervisió local de les deixalles forma part d’una bateria d’accions de l’Ajuntament de Castelldefels per millorar els índexs de separació i reciclatge, amb el suport de l’AMB en lo que respecta a la recollida selectiva amb la implantació de nous contenidors intel·ligents als carrers de la ciutat.
L’últim gran hàbit que els veïns i veïnes del Baix Llobregat haurien de canviar es el consum d’aigua i electricitat. Viladecans és el municipi pioner en lo que respecta a transició energètica i consum elèctric amb la creació de la companyia d’energia renovable local Vilawatt. Aquesta nova forma d’abastir electricitat a més premiarà amb moneda virtual i local les reduccions de consum d’electricitat. Respecte a l’aigua, la reutilització de l’agua de la pluja per a netejar els carrers o el reg dels jardins públics va ser una de les inversions que consistoris com El Papiol o Viladecans van realitzar fa una dècada i que ara està convertint-se en la millor forma de que l’aigua no faci amarar les diferents vies de les ciutats i pobles. Però més enllà d’això, trobem que les empreses municipals d’aigua del Prat, Olesa de Montserrat i Collbató són les poques que presten un servei públic molt orientat a la conscienciació i al consum per part de les famílies de l’aigua per aconseguir un estalvi quantitatiu de l’aigua potable extreta i refinada del Llobregat.

La nova Gran Via del Baix Llobregat
La C-245 prepara la seva reconversió per a ser la gran avinguda del delta. El Departament de Territori i Sostenibilitat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i els ajuntaments de Cornellà, Sant Boi, Viladecans, Gavà i Castelldefels impulsaran les obres d’integració urbana i millora de la mobilitat en la C-245. La carretera connectarà els cinc municipis amb carril bus i bici exclusiu per tal d’augmentar els usuaris en transport públic i no contaminant.
Les obres, que es licitaran en les pròximes setmanes i començaran en els mesos de juliol i agost de 2020, comportaran una inversió de 39 milions d’euros (10 milions finançats per la Generalitat de Catalunya i els altres 29 pels cinc consistoris, amb préstecs de l’AMB) i un termini d’execució de 24 mesos. Del total del cost, 35 milions es destinaran a la realització del projecte i la resta, quatre milions, seran per a expropiacions.
En la majoria dels trams de la carretera hi haurà dos carrils bus, un d’anada i un altre de tornada, excepte en dos quilòmetres on l’amplària de la via no permet la seva construcció. En aquest cas, només hi haurà un que conviurà amb cotxes, motos o camions. Però les molèsties d’aquesta obra de 24 mesos afectaran molts veïns, especialment per les expropiacions que es realitzaran en alguns municipis com Cornellà o Viladecans per a eixamplar el carrer.
La carretera C-245, paral·lela a la C-32, transformarà aquest eix viari des de la Plaça de la Constitució de Castelldefels fins a l’intercanviador de Cornellà, on es troba la línia de ferrocarril de Rodalies, la L5 de metro i TramBaix. La carretera travessarà les grans rotondes com la del Tanatori de Viladecans o la Plaça Colom de Castelldefels per a agilitzar la circulació dels autobusos.
S’implantarà, a més, la línia de Metrobús 8 (M8), que farà el recorregut per tota la C-245. Aquest nou comboi serà totalment elèctric i serà recarregat per pantògraf, un sistema de carregar el dipòsit en l’inici i final de recorregut mitjançant un braç mecànic retràctil col·locat en el sostre del vehicle. En tan sols cinc minuts, podrà recarregar-se un 80% de la bateria.
La pròxima dècada, fins a 2030, s’hauran de prendre les mesures concretes per a la planificació i gestió eficaç de totes les variables que acceleren en canvi climàtic, des d’una perspectiva local per a poder actuar globalment. A més de les campanyes de sensibilització o el desenvolupament de nous hàbits individuals i col·lectius, s’haurà de millorar l’educació per a crear una societat compromesa amb capacitat de reacció als riscos relacionats amb el clima i l’alerta prematura de les calamitats o catàstrofes naturals dels pròxims anys.