www.elllobregat.com

ODS 14. Vida submarina

Si les administracions es mullen, el deteriorament de les aigües té solució
Ampliar

Si les administracions es mullen, el deteriorament de les aigües té solució

martes 25 de febrero de 2020, 16:00h
L’estat del riu Llobregat ha millorat en les darreres dècades, i s’han vist diferents espècies a les seves aigües.

L’aigua estructura la comarca i és clau, tant per la nostra vida com per al nostre oci. Sent un element essencial per a la vida i el nostre entorn, cal que les instituciones prenguin cartes en l’assumpte i instar als nostres polítics a actuar per recuperar i cuidar espais com el riu Llobregat, la nostra platja o espais tan petits i plens de vida com l’Olla del Rei, al municipi de Castelldefels.

El Llobregat
La salut del riu Llobregat ha millorat molt en les darreres dècades. “En els darrers trenta anys ha passat de ser una claveguera a cel obert a un riu que comença a recuperar la seva vida”, explica Jaume Grau, membre d’Ecologistes en Acció – Les Agulles.
En els darrers mesos s’han vist peixos i llúdries, una bona senyal, però aquesta recuperació no fa més que posar en relleu la degradació de l’aigua. Segons l’associació Les Agulles, “persisteixen els problemes estructurals de fons”.
El principal problema és l’abocament d’aigües residuals. Quan plou molt, la depuradora no té capacitat suficient i les aigües residuals i les pluvials s’ajunten i acaben directament al mar. Això provoca una contaminació que termina matant als animals que habiten en les nostres aigües.
A l’hora de repartir responsabilitats, l’Agencia Catalana de l’Aigua i els municipis no són capaços de posar-se d’acord sobre qui ha de construir aquestes xarxes tan necessàries. La tinenta d’alcalde de Medi Ambient a Gavà, Rosa M. Fernández, en declaracions al setembre per EL LLOBREGAT acusava l’ACA i a l’AMB d’inacció, afirmant que eren aquests dos organismes els que havien de “resoldre aquesta qüestió i finançar les obres necessàries”.
Marc Castells, alcalde d’Igualada i president de la Diputació fins a 2019, assegurava en 2016 que el riu “ha treballat durant 200 anys per nosaltres” i que ara “necessita un descans i una jubilació daurada”. A la taula-debat “El riu Llobregat, infraestructura natural”, organitzada per BCN CONTENT FACTORY i EL LLOBREGAT, Castells va parlar del projecte ‘Via Blava’, que farà transitables 200 kilòmetres de la riba del riu, i que ja té un Pla Director Urbanístic i un pressupost de 24 milions d’euros.
En aquest debat, Enrique Morillas, vicepresident de la secció tècnica de Medi Ambient del Col·legi de Químics de Catalunya, donava xifres de l’estat de millora del riu: “actualment, el 85% de les seves aigües està en bon estat químic i únicament onze masses d’aigua no aconsegueixen aquests nivells de qualitat”

Cuidant als “veïns” marins
A principis d’octubre va ser notícia a nombrosos mitjans el naixement de les primeres tortugues catalanes a la platja de Castelldefels. Una desena de cries d’aquesta espècie van sortir dels seus ous i un cop localitzades, van ser transportades a les instal·lacions de la Fundació CRAM. Aquesta fundació és el referent de la comarca en estudi, seguiment i protecció d’espècies marines. La fundació CRAM rescata animals en perill per recuperar-los i reintroduir-los al seu hàbitat l’abans possible.
I parlant d’espècies amenaçades, cal assenyalar que els ocells marins i la flora marina també són amenaçats, però en aquest cas per la pesca. La pesca amb xarxes d’arrossegament és una pràctica on les xarxes arriben al fons del mar i capturen tot el que hi ha en l’espai compres entre el fons i la superfície. La posidònia, planta aquàtica característica del nostre mar, el Mediterrani, és una de les principals afectades. A més, els ocells marins que tracten de “pescar” el seu menjar, també queden enganxats a les xarxes. “Estan prohibides en profunditats de menys de 25 metres, però encara es continua practicant”, protesta Jaume Grau, de Les Agulles.
L’Olla del Rei
L’estany de l’Olla del Rei, a Castelldefels, és un espai reduït en comparació amb el Llobregat, però dins les seves aigües hi ha molta vida. Ànecs, tortugues, gavines i alguns peixos conviuen en aquest espai que fa un temps va estar amenaçat.
En aquest context va néixer la plataforma Salvem l’Olla del Rei, “amb l’objectiu d’aturar les obres del nou edifici de l’ICFO que es volia ubicar a una parcel·la situada entre la mateixa llacuna i el carrer Pi Tort, justament en un espai que acull uns ecosistemes especialment vulnerables, amb destacats valors ambientals i una diversitat d’espècies que haurien quedat totalment malmeses si no s’hagués aturat el projecte”, explica Josep Moner, membre de la plataforma.
El Pla General Metropolità de 1978 qualificava el terreny com urbanitzable, qualificació que va permetre que el projecte de construcció es posés en marxa. Actualment l’espai es troba fora de perill però Salvem l’Olla del Rei exigeix mesures a l’Ajuntament de Castelldefels. Les mesures entre altres són “tramitar la modificació del PGM per requalificar tota la zona com a no urbanitzable”, “un pla per erradicar l’abocament d’aigües brutes que contaminen la llacuna” i “un pla ambiciós d’educació i sensibilització ambiental per aconseguir que la població en general assoleixi un sentit de pertinença i defensa de l’espai natural de l’Olla”.

Greu situació de l’aigua al Baix Llobregat

Per Jaume Grau, Ecologistes en Acció - Les Agulles.

No hi ha dubte que els rius catalans no són ja les clavegueres a cel obert que van arribar a ser als anys 70 i 80 del segle passat, quan l’increment de població i d’activitat industrial van portar la majoria de cursos fluvials a veure extingida la seva fauna i bona part de la vegetació natural. El sorgiment de la consciència ambiental a Catalunya va tenir molt a veure amb la defensa del Llobregat, dels Aiguamolls de l’Empordà o del Delta de l’Ebre, amb les primeres manifestacions ecologistes.
La legislació cada cop més exigent, i les inversions de la Generalitat en depuradores van aconseguir frenar i revertir de manera important aquesta contaminació. Però alguns greus problemes persisteixen i estem estancats des de fa dues dècades, cosa que hauria de preocupar a la població i als governants. La biodiversitat està avui més amenaçada que mai, i els amfibis, els peixos i els ecosistemes costaners estan en gravíssim risc de seguir amb el ritme d’extinció.
Al Baix tenim un greu problema amb les aigües residuals. Teòricament van totes a les depuradores, però en la realitat veiem com de forma reiterada les aigües fecals del clavegueram van a parar a les rieres i llacunes litorals, i finalment al mar. La causa és l’absència de xarxa separativa d’aigües pluvials i fecals, per tant en cas de pluja es barregen i l’alt volum no té cabuda a les depuradores, vessant cap als cursos fluvials. Aquest cas és especialment greu a Gavà (riera de les Parets) i les entitats ecologistes ja ho hem posat en coneixement de la fiscalia de medi ambient, perquè això vulnera la Directiva Europea d’Aigües. També a Sant Boi (riera Roja), es donen episodis de contaminació, així com a Castelldefels (Olla del Rei-UPC) o a Viladecans (riera de Sant Climent).
D’altra banda, el creixement urbà associat a la nova bombolla immobiliària especulativa, destrueix alguns importants espais agrícoles i forestals d’alt valor ecològic i productiu. Això impedeix la infiltració de l’aigua de pluja cap al freàtic (reserva d’aigua dolça equivalent a un pantà) i augmenta l’escorrentia superficial amb risc d’inundacions. Les conseqüències de tot això són greus. Per la biodiversitat, com ja s’ha dit, i per a les persones perdiverses raons:
-Risc per la salut pública (aigua contaminada a rieres i platges):
-Menys aigua dolça disponible al subsol
-Major risc d’inundacions
-Menor rendiment agrícola: menys producció d’aliments saludables
Ens hi va la salut del territori, i la de les persones. Espero que reaccionem abans que sigui massa tard.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)

+

1 comentarios

Portada | | Búsquedas | [ RSS - XML ] | Política de privacidad y cookies | Aviso Legal
Comunicación Metrobcn, S.L. :: Redacció: Raurich, 62 (08830) Sant Boi de Llobregat
Contacto