www.elllobregat.com

ODS 15. Vida d'ecosistemes terrestres

Ja es prenen accions per preservar el patrimoni verd del Baix, excepte a L’H
Ampliar

Ja es prenen accions per preservar el patrimoni verd del Baix, excepte a L’H

jueves 27 de febrero de 2020, 16:00h
Les serres de Collserola, el Garraf i Montserrat són alguns dels parcs naturals d’incalculable valor que tenim al territori.

És un dels parcs metropolitans més grans del planeta. Una serra de muntanyes única i simbòlica. Un autèntic hort metropolità, que suposa el 14% de la superfície de regadiu de Catalunya. Un conjunt de platges que col·leccionen el reconeixement internacional i banderes blaves. Aquestes són algunes de les joies que formen part del patrimoni natural de la comarca.En un món on la consciència ecològica s’ha instal·lat i una noia de 16 anys és portada dels mitjans internacionals amb les seves manifestacions demanant mesures contra el canvi climàtic, és un moment idoni per plantejar a escala local una sèrie de preguntes. Com respira el Baix Llobregat i L’Hospitalet? Quin és l’estat del nostre hort, el Parc Agrari? Hi ha suficients espais verds a les ciutats?

Parcs naturals Collserola, el pulmó metropolità
Al Baix Llobregat tenim la gran sort de tenir un dels parcs metropolitans més grans del món, Collserola. La Serra de Collserola té 8.295 hectàrees, superfície que la fa el pulmó de l’Àrea Metropolitana. L’espai és gestionat pel Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, que a més de garantir la cura del parc, organitza conferències, cursos i tallers per a tots els públics amb fins educatius.
Collserola va ser declarat Parc Natural l’any 2010. El 30 d’abril de 2019, el Consell de l’AMB va aprovar provisionalment el nou Pla Especial de Protecció, actualment pendent de l’aprovació de la Generalitat. El nou Pla de Protecció vol blindar la protecció del parc, traslladar les activitats a la part exterior i millorar el manteniment del patrimoni.

Garraf i l’abocador que cal segellar
Fa 13 anys es va clausurar i segellar l’abocador del Garraf, però encara avui aquest espai situat entre Begues i Gavà arrossega problemes. Alguns episodis de contaminació van fer saltar l’alarma de què potser no s’havia acabat de tancar. L’AMB va aprovar un projecte de restauració per integrar aquest espai al parc natural. Ara, s’espera que l’espai estigui recondicionat l’any 2027.
Pel que fa al parc natural, el juny la Federació d’A­grupacions de Defensa Forestal del Penedès-Garraf, amb el suport de la Diputació de Barcelona i la Mancomunitat Penedès-Garraf, van instal·lar una xarxa de càmeres connectades amb internet amb els bombers per detectar més ràpidament els incendis forestals i agilitzar les tasques d’intervenció i extinció.

Montserrat
La Serra de Montserrat és un lloc de visita obligada per a tothom, creients o ateus, turistes o veïns del territori. Aquest símbol de Catalunya situat al nord de la comarca va ser declarat Parc Natural l’any 1987. Des d’aleshores, s’han aplicat diverses normatives de protecció de l’espai i limitació de les activitats permeses al seu entorn. La gestió correspon al Patronat de la Muntanya de Montserrat.
L’any 2016 es va publicar la resolució de l’Acord de la Comissió Executiva del Patronat, on es va actualitzar el conjunt de normes i limitacions datat de 1987 i sotmès a repetides actualitzacions. El nou acord inclou regulacions de les activitats esportives (el senderisme és l’únic esport sense limitacions de temporada o zonals) i culturals i té una clara intenció ecologista. “Els visitants del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat es comportaran de forma respectuosa amb la flora, evitant danyar-la i introduir-se en aquells llocs amb presència d’espècies vegetals fràgils o vulnerables”, exigeix un dels apartats.
No hi ha cap dubte: Montserrat és un espai ‘sagrat’, una muntanya icònica i totalment blindada legalment per protegir el seu ecosistema. Cal dir també que, a més de la seva evident importància, el fet de tenir el seu propi òrgan de gestió diferenciat de la Xarxa de Parcs de la Diputació fa que el seu control sigui més proper i rígid.

El Delta del Llobregat, una llar per ocells
El Delta és el segon sistema deltaic més important de Catalunya. Amb una extensió de 97 km², és una zona molt important per la protecció de les aus, ja que és un punt de parada dins de la ruta migratòria del mediterrani. Al Delta coincideixen més de 360 espècies d’ocells, ja que aquesta àrea funciona com zona de descans, alimentació i nidificació.
La plataforma S.O.S. Delta del Llobregat denuncia que el Govern espanyol i la Generalitat de Catalunya no han pres “mesures suficients per mantenir i adaptar la fauna que habita al Delta i no declarar suficients zones de protecció per a la hivernada, el descans i la reproducció d’aquestes espècies”.
Animals solts
Els altres veïns del Baix, els animals terrestres, també pateixen i provoquen inconvenients de convivència. Un dels casos és la problemàtica dels senglars arreu la comarca. El maig de 2019 un gos va morir a Sant Vicenç dels Horts salvant a un nen de quatre anys de l’atac d’un ramat de senglars.
A Corbera, l’Ajuntament estudia la possibilitat d’implementar un programa d’esterilització mitjançant vacunes, per evitar recórrer als sacrificis o batudes de caça. A l’est de la comarca, els veïns de Sant Just Desvern ja estan acostumats a veure senglars a la nit, baixant a la recerca d’aliment. “A vegades baixen a la carretera, i jo personalment m’he donat algun ensurt amb el cotxe”, assegura Àlex, veí de la zona. A l’hivern és quan més se’n veuen, però al tenir el bosc al costat, “no molesten molt”.

Percentatge d’espais verds per habitant a la comarca
El periodista i escriptor Jesús Vila senyalava al digital local L’Estrella de L’Hospitalet un problema molt greu: la terrible mancança d’espais verds a la ciutat governada per l’alcaldessa socialista Núria Marín. Vila recuperava les xifres de l’Organització Mundial de la Salut, que recomana un estàndard de 10-15 metres quadrats per habitant. “Si això ho comparem amb els 5,57 m²/hab. de zones verdes de L’Hospitalet (...) veurem de seguida que aquesta urbs és qualsevol cosa menys una ciutat saludable, de manera que viure en l’Hospitalet s’està convertint en un risc cert per a la salut”.
Amb les estadístiques sobre la taula, no cal ser molt intel·ligent per adonar-se que cal plantar més arbres, i no talar-los com s’ha estat fent en alguns barris. L’Ajuntament ha de replantejar-se la seva política d’espais verds. Cal recordar que fa un parell de mesos aquest mateix govern va aprovar un Pla Director del verd urbà, que preveia augmentar un 8% la cobertura arbòria de la ciutat.
A la resta de la comarca, entre els municipis amb més de 40.000 habitants, Esplugues no arriba a l’estàndard, amb 8,79 m² per habitant. En contrast, Gavà es desmarca arribant als 20,03 m².

¿Cuál es el futuro del Delta del Llobregat?

S.O.S Delta Llobregat

Esta es una pregunta que se escucha a menudo últimamente, pero tiene difícil respuesta. A día de hoy los espacios naturales del Delta del Llobregat se enfrentan a varias amenazas, como son el aumento del número de infraestructuras, la fragmentación de su territorio, la actual crisis climática, así como la degradación de sus aguas. Han pasado los años, se han realizado algunas mejoras, ¿pero hemos hecho lo suficiente? Por un lado, en los últimos años se han realizado varias acciones positivas, alineados con los objetivos de desarrollo sostenible, como han sido la protección de algunos espacios naturales, iniciada con la protección del Remolar-Filipinas en 1987, así como la mejora de las aguas del río Llobregat. Esto último ha permitido, por ejemplo, el retorno de la nutria en el tramo final del río, así como la habitual observación de grupos de flamencos. Por otro lado, hay varios aspectos que nos alejan de ese Delta futuro deseado. Por ejemplo, parte del éxito de los espacios naturales protegidos del Delta se debe a la existencia de pasadizos naturales que los conectan entre sí. Esto son los llamados corredores biológicos. Actualmente, muchos de estos corredores no gozan de protección suficiente, y su urbanización podría suponer la desconexión de los espacios naturales protegidos, reduciendo así su viabilidad. La única solución sería ampliar los espacios naturales protegidos, teniendo especialmente en cuenta las conexiones entre ellos, y crear así un verdadero espacio natural protegido. Por otro lado, no es únicamente el agua del río la que da vida al Delta, también lo es la de los canales y rieras que lo cruzan, como la Riera dels Canyars. Estos canales sufren continuamente episodios de contaminación, produciendo la muerte de fauna. En conclusión, nos encontramos ante una crisis climática y, como ante cualquier crisis, se deberían tomar medidas urgentes y valientes para salvaguardar los espacios naturales del Delta del Llobregat y su biodiversidad. Es cierto que las instituciones han realizado algunas mejoras, pero creemos que han sido claramente insuficientes para asegurar el futuro de la vida de los ecosistemas terrestres en el Delta del Llobregat. Los espacios naturales hacen mucho por nosotros, nos proporcionan agua, aire limpio, un lugar donde disfrutar. ¿Qué hacemos nosotros por ellos? Ahora es el momento de actuar y unir fuerzas para solicitar a nuestros políticos las medidas urgentes para salvaguardar nuestro Delta.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)

+

0 comentarios

Portada | | Búsquedas | [ RSS - XML ] | Política de privacidad y cookies | Aviso Legal
Comunicación Metrobcn, S.L. :: Redacció: Raurich, 62 (08830) Sant Boi de Llobregat
Contacto