Durant molts anys els ciutadans d’aquest país ens hem vanagloriat de tenir la millor sanitat pública del Món però aquesta afirmació, que jo comentava per a tots els indrets que he visitat, avui però avui ja no ho puc fer perquè en aquests moments la nostra sanitat pública està molt en hores baixes.
No pot ser que els CAP no agafin ni el telèfon, no donen hores de visita, no es pot entrar als ambulatoris i si tens una visita programada, et diuen que ja et trucarà el metge de capçalera o l’especialista. Com és possible que un o una especialista et visiti per les conseqüències d’una perforació de budells al fer-te una colonoscòpia i que aquest control es faci per telèfon? I que programin una analítica i la visita amb la doctora de capçalera i després de tres mesos encara no se sàpiga ni quan ni a on la faran?
Alguns ajuntaments ja han posat el crit al cel. És el cas del Prat on el Ple ha aprovat una moció en defensa del sistema públic de Salut, reivindicant un nou pacte nacional de salut a Catalunya i de rebuig a la privatització de serveis i dràstiques retallades que han dut a terme els Governs de Catalunya i de l’Estat Espanyol. Unes retallades que han comportat un deteriorament progressiu del sistema sanitari, posant-lo en perill i amb una sobrecàrrega intolerable per als professionals sanitaris i sociosanitaris.
No podem demanar-los més esforç però el que està clar és que depenem de l’abnegació i l’esforç de milers de tots ells, cansats i sense recursos. Són els veritables herois d’aquesta pandèmia i és necessari que la Generalitat els torni les pagues extraordinàries ja! Si fóssim els millors no hauríem de demanar esforços al personal sanitari, però com que no ho som tenim la necessitat de demanar-los un sacrifici més, malgrat som conscients que estan totalment desbordats.
Una altra reivindicació és que reobrin tots els CAP ja, amb tot el personal sanitari, metges, administratius, infermeres i que es torni a visitar presencialment. Recuperem metges i infermeres que la seva feina no es pot fer amb teletreball com si es tractés d’una oficina. Ells i elles treballen amb persones i com a tal se’ls ha de tractar i també em sembla una vergonya el transvasament de pacients que s’ha fet cap a la sanitat privada mentre la pública continua tancada. Crec que el desconfinament es va fer massa ràpid, no hi va haver període de transacció i ara n’estem pagant les conseqüències. Sanitat i economia han d’anar de la mà amb tots els esforços que comportarà a ambdós sectors, però si no és així, no ens en sortirem.
Per acabar-ho d’adobar –quan escric aquestes ratlles- tenim la preocupació d’un nou confinament després de l’estat d’alarma i el toc de queda per la Covid-19. Sembla que les restriccions que s’havien aplicat el mes d’octubre no han servit de res. Hem fet un pas enrere important i ara toca cercar una solució urgent. No sé si amb el confinament i tancament de totes les activitats des de les 22 h fins a les 6 del matí és suficient però potser s’evitaran els grups de festes i gresca a altes hores sense control que ha comportat, en la majoria dels casos, contagis. No obstant quan escric aquestes ratlles ja torna a planar per damunt dels nostres caps un nou confinament. Acabo amb les paraules del poeta Albio Tibulo: “Després de molts dies foscos en vindrà un de serè”. Tant de bo!
Si (
No(
