No sé si els passarà a moltes persones, però a mi no em sembla, en aquests moments del mes de desembre, que estiguem molt a prop de celebrar les Festes de Nadal. No hi ha l’alegria als carrers com altres anys, ni els comerços plens de gent i moltes persones a hores d’ara s’estaran preguntant si podran fer dinars familiars, d’empresa, ajuntar-se en un domicili una família de més de 10 persones, etc...
Penso que seran les Festes de Nadal, Cap d’Any i Reis més tristes de les nostres vides. I és que hi mancarà el més important, l’alegria i les ganes de gaudir de l’entorn, de les compres, de la companyia, de la família, del menjar, de tocar-nos, abraçar-nos i besar-nos.
No hi ha reserves als restaurants per dinars d’empreses, d’amics i amigues, de famílies. És una sensació màxima de la repressió. I per molt que ho preparem d’antuvi no ens queda clar que és el que podrem i no podrem fer al mig del toc de queda, l’estat d’alarma i els horaris i perímetres restringits.
A mi aquesta situació em recorda la primera vegada que vaig viatjar a Rússia en plena dictadura. Eren els anys setanta i em va semblar que tot estava prohibit pel control exhaustiu que es feia de les persones. I em va sobtar que l’única diversió o esbarjo que els estava permès era beure vodka i cervesa a dojo, sense control. I, és clar, al capvespre als carrers no quedava ni una ànima dempeus sols persones amuntegades en els racons i a portals dormint la borratxera! Per a nosaltres llavors era difícil d’entendre-ho, però ara, des del mes de març tot m’ha quedat molt clar. La manca de llibertats fa perdre el control a les persones que sempre necessitem el contacte humà o d’una ampolla, tot se val, però fugim de la solitud.
Una convidada sí que tindrem segur aquestes festes: la Covid-19, que estarà a l’aguait per endinsar-se en les nostres vides si abaixem la guàrdia. És molt important que no li facilitem l’entrada i prenguem les mesures adients. Entre tots i totes hem de fer el possible per destruir-la. La vacuna arribarà segur, més tard o més d’hora, però el més trist són les persones que haurem perdut pel camí. Serà un any de les nostres vides que ens costarà oblidar malgrat potser, el dia de Nadal, cantem nadales i el 31 de desembre ens desitgem “virtualment” un Feliç Any 2021. Però per això caldrà recordar una frase d’Immanuel Kant :”La felicitat no brolla de la raó sinó de la imaginació”. Doncs imaginem-nos-la i siguem feliços. III
Si (
No(
