Reconèixer el deute amb la classe treballadora

El passat 15 d’abril les CCOO del Baix Llobregat Alt Penedès, Anoia i Garraf vam organitzar el nostre 3r congrés al Teatre Casal de Vilafranca del Penedès, amb el lema: “#ConstruïmFutur: Treball Digne, Sostenibilitat i Igualtat”. Hi van participar 160 delegats i delegades representant les 29.132 persones afiliades (38.2% dones) i 3.577 delegats/ades amb un 44.6% de representativitat (23.014 i 2.736 del Baix Llobregat) que ens continua situant com a primera força sindical i un actor imprescindible al territori.
L’acte inaugural reivindicava la necessitat de reforçar el diàleg social i els acords de mirada llarga, com a mètode per a la transformació del nostre sistema socioeconòmic. Efectivament, pensem que el diàleg i els acords han de ser eines per situar al seu si l’ocupació de qualitat, el redimensionament dels nostres afeblits serveis públics i l’impuls de transicions socials, tecnològiques i mediambientals justes.
El Baix Llobregat té grans reptes i desafiaments pendents: fer compatible l’increment dels seus nivells de qualitat de vida, cohesió i benestar; permetre gaudir del nostre privilegiat entorn natural; i que el factor treball assumeixi la digitalització i la transició ecològica com a oportunitats per generar ocupació digna amb drets. El compromís territorial i la responsabilitat social han de ser eines per avançar en un creixement econòmic sostenible i inclusiu.
Els propers anys, tot incorporant la tradició històrica de concertació en l’àmbit local i comarcal, hem de fer possible que aterrin inversions estratègiques, a través dels Fons de reconstrucció, transformació i resiliència europeus. Hem d’avançar en la imprescindible diversificació econòmica. Cal articular polítiques industrials potents per transformar sectors, com l’electrificació de l’automoció i la seva indústria auxiliar. Necessitem facilitar la creació d’ocupació (però no únicament a través de perfils d'alta qualificació), dignificar les condicions existents al sector serveis (especialment en allò que referència a treballs de cura); interconnectar polítiques formatives i de qualificació professional; acordar infraestructures (viàries, ferroviàries i d’energia renovable) i polítiques de mobilitat sostenible llargament reivindicades. També hem de profunditzar en la modernització i dotació de serveis als nostres polígons d’activitat econòmica, estar amatents a l’evolució de l’aeroport de Barcelona-El Prat (més enllà del seu caràcter estratègic, genera feina per a milers de persones) i donar suport al creixement dels projectes d’economia social i solidària com a vectors de canvi, entre d’altres elements.
Vivim un moment on la realitat social i econòmica a curt termini estarà marcada per l’atur, les desigualtats, la pobresa i la precarietat. Les nostres societats expressen profundes incerteses, inquietud pel futur immediat i por als canvis. Ens tocarà prioritzar el reforçament de la nostra democràcia, amenaçada per les desigualtats creixents i combatre de forma intel·ligent l’aparició del fenomen global del nacionalpopulisme, que incorpora un potencial destructiu que atempta contra la nostra convivència.
S’apropa el 1r de maig de 2021 i és moment de tornar a reivindicar la centralitat del treball. Tornar a cridar que és urgent derogar la reforma laboral del 2012, per posar fi a la dualitat del mercat de treball, recuperar la ultraactivitat dels convenis col·lectius o que els convenis sectorials recuperin la seva referència de mínims. És en aquells canvis de la legislació laboral on trobem bona part de les causes de la precarietat laboral que pateixen molts treballadors i a moltes treballadores.
Ara toca reconèixer a totes les persones treballadores que han format part dels serveis essencials que han salvat les nostres vides. Redefinir els treballs, incorporant les diferents tipologies, majoritàriament poc valorades i molt mal retribuïdes, amb presència majoritària de dones. Reconèixer el deute amb les persones immigrades que han treballat sense papers durant la pandèmia, que han perdut la seva feina i han quedat fora de qualsevol protecció. Lluitar contra les inacceptables taxes d’atur juvenil per no deixar enrere aquesta generació.
En definitiva, reconèixer les persones treballadores és concretar i fer efectiva la millora de les seves condicions de treball.
Llegir bé els canvis durs i complexos que venen passa per protegir teixit productiu, preservar llocs de treball, generar noves activitats, oferir seguretat, protecció i benestar a la majoria social. Dibuixem en definitiva, alternatives i construïm hegemonies, per somiar un futur d’igualtat, cohesió i justícia social.

José M. Romero Velarde
Secretari general CCOO Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garrafop