Una infraestructura d’aquest nivell mereix una reflexió profunda i serena, dins d’una taula de concertació i participació institucional, on volem ser presents els sindicats per defensar els interessos de la ciutadania, en general, i de les miler de persones que de forma directa i indirecta hi treballen.
Lluny d’això, la prioritat que situen molts mitjans de comunicació, sectors empresarials i bona part dels representants polítics és consolidar les inversions anunciades de manera acrítica, amb un diàleg precipitat i acotat en el temps, amb insuficients estudis i manca de documentació específica respecte al volum inversor i l’eventual generació d’ocupació que s’hi apunta.
CCOO hem estat dels pocs agents socials que ens hem pronunciat públicament, qüestionant-nos la forma i el fons del projecte de perllongament d’una de les pistes de l’Aeroport, que destruiria parcialment però de forma irreversible la reserva natural de La Ricarda, zona de biodiversitat particular i espai de gran valor ecològic.
Nosaltres defensem un creixement moderat de l’Aeroport de Barcelona - El Prat, dins dels límits que fa uns anys es van acordar per part de totes les administracions. Pensem que és compatible amb el desenvolupament d’una nova terminal que doni cobertura a un augment del volum de passatgers i mercaderies. Apostem per la millora i interconnexió de les connexions ferroviàries amb els aeroports de Reus i Girona, que rebaixin pressió sobre Barcelona - El Prat, tot sortint d’aquest creixement centralitzat per distribuir impactes (positius i negatius) i fer una passa endavant en la construcció d’un model aeroportuari català que tingui com a objectiu l’equilibri territorial i social.
Tanmateix, aquesta polèmica ens interpel·la a fer un debat inajornable sobre el model de turisme, un sector imprescindible i necessari que dóna feina a milers de persones treballadores, Abans de la pandèmia de la COVID-19 representava el 12% del PIB de Catalunya i, sumant sectors afins (transports, comercial, seguretat, hostaleria o restauració), podia arribar al 20%. No són xifres menors. La contracció dels viatges internacionals comportarà una pèrdua significativa d’un sector que està cridat a una transformació importanti i que requerirà de mesures específiques de transició justa. Haurà d’incorporar criteris de sostenibilitat ambiental i urbanística que afecten directament a la mobilitat, emissions, impactes al territori, consum de recursos o massificació d’entorns urbans i espais naturals. Un trànsit cap a pràctiques més sostenibles, en definitiva, que ens orientin a la generació de valor en lloc del simple creixement en dimensió.
No és compatible fer pronunciaments públics en relació amb l’escalfament del planeta i alhora mantenir les mateixes polítiques que perpetuen l’emergència ambiental en què vivim. França ja comença a plantejar la limitació de vols de mitja o curta distància, prioritzant els serveis ferroviaris com a mesura de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. En el cas que ens ocupa, els terrenys que es voldrien ampliar són especialment sensibles al creixement del nivell del mar. Diversos estudis apunten que la Mediterrània podria incrementar prop d’un metre els anys vinents i d’altres afirmen que aquesta xifra es queda curta atenent l’emissió de CO2 que continuem generant.
Determinats anuncis interessats aporten un altre element que pot portar a engany: la compensació de les afectacions de zones naturals protegides. Bona part d’intervencions previstes en aquest sentit no s’han executat (la UE continua fent requeriments en aquest sentit) i les noves àrees que ara es podrien generar ho farien al Parc Agrícola del Baix Llobregat, espai de producció d’aliments de qualitat i de proximitat que s’albira cada cop més important per a les necessitats nutricionals de tota l’Àrea Metropolitana de Barcelona. És prioritari preservar l’activitat agrícola, com a important filtre ambiental per als ecosistemes i per la qualitat de vida de la ciutadania del Baix Llobregat i de tota Catalunya.
El nostre escepticisme és rotund al voltant dels volums de creació de llocs de treball que suposadament generaria el desenvolupament del hub i la ciutat aeroportuària. L’estudi encarregat per AENA, elaborat pel laboratori AQR-Lab de la Universitat de Barcelona-Fundació Bosch i Gimpera i per membres del Gabinet d'Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona, afirma que es crearien 83.000 llocs de treball directes i projecta fins a 384.022 entre ocupats directes, indirectes i catalitzadors. Recordem i tenim molts exemples anteriors on mai es van assolir les previsions anunciades, on malauradament quasi sempre van tenir com a fil conductor la devaluació creixent del factor treball i la precarització de les condicions laborals.
CCOO defensem que les coses s'han de fer bé. Parlem i acordem, sense les presses d'una data que ens constreny, sobre el model socioeconòmic que necessitem per avançar, definint projectes necessaris per adaptar-nos als canvis que venen i optimitzant els recursos actuals. Superem errors del passat, potenciem ocupació de qualitat, evolucionem a un model productiu que incorpori una economia responsable socialment que integri el paradigma ambiental i la lluita contra el canvi climàtic, i garantim que es fan inversions necessàries al Baix Llobregat per reforçar la competitivitat, la solidaritat metropolitana, el treball digne i la cohesió social.
Si (
No(
