Els entortolligats circumloquis que li adreça a la seva estimada amiga Esther Antich per justificar-li els motius de la seva fallida (en lo sexual, però reeixida en lo espiritual i literari) nit de S’Agaró, només son una de les moltes estampes que il.luminen un intens paisatge amorós de la burgesia catalana de fa cent anys, amb tots els ets i uts del comportament íntim d’aquells senyors i senyores que es passejaven en cotxe de cavalls pel Passeig de Gràcia. Burgesia culta i il.lustrada que va formar el el substrat del qual sortien bolets importants, uns de molt coneguts i d’altres gairebé desconeguts, com el curiós personatge protagonista de les Memòries. Desconegut perquè d’aquell rendista bohemi i extravagant, però culte i creatiu, només ha arribat al gran públic la famosa frase que diu que algun dia els catalans ho tindrem tot pagat, que va completar anys més tard afegint que tot plegat ens sortiria molt car, cosa més propera a la realitat. Hereu de la llarga i poc coneguda tradició filosòfica catalana que arrenca de Llull i Sibiuda, creador del Concepte General de la Ciència Catalana i de la Hiparxiologia o Religió Catalana, va ésser amic i inspirador d’altres personatges com Pla, Pau Casals, Bladé i Desumvila i sobretot Dali, entre molts altres bolets sortits en un escenari que va tallar de soca-rel la rebel·lió militar dels africanistes.
Sense aprofundir, però, en la resta de la seva obra, ens hem centrat en els seus relats eròtic-festius, vertaderament sucosos, i, a vegades, més al safareig sobre les personalitats de l’època. Els autors, en Max i l’Alba, al costat d’en Francesc de Castro, de la Fundació Francesc Pujols de Martorell, amb les aportacions entenimentades i erudites d’en Ramon Alcoberro, ens han endinsat en els secrets de les cartes de Pujols a Esther Antic, on detalla, a vegades amb pèls i senyals, en amorosa confessió, la seva vida sentimental. És el segon fruit de sis anys d’intensos treballs investigant els manuscrits inèdits, en una cal.ligrafia críptica i en materials inversemblants (trossos de paper, sobres, fins i tot el revers d’un cartell reutilitzat d’en Franco), inventariats i endreçats, dels arxius de la Torre de les Hores.
Finalment, hem retut homenatge a la Religió pujolsiana, complint amb el nostre sagrament necessari, amb un gran assortiment de viandes, entre les que destaquen una truita de patates sublim, con ja ens tenen acostumats la Tere i l’Eugènia del Cau de les Arts, i unes croquetes cada dia més variades i més bones. En Pujols hauria estat ben a gust entre nosaltres.
Si (
No(
