Fa dos anys que estem tancats i reprimits per la por a contagiar-nos, especialment a finals d’any. Els joves s’ho han pres d’una altra manera, però pels que ja tenim una edat ha estat bastant trist. S’han anul·lat fins –i- tot molts dinars de Nadal i Cap d’Any. Donem-ho per ben empleat i tant de bo que aquest any, que hem començat, pugui ser el de la normalitat total. Una normalitat que cal que es doni ja als CAP (Centres d’Atenció Primària) perquè en algunes poblacions, i El Prat n’és una d’elles, només s’atenen urgències i malament. Fins-i-tot l’alcalde, Lluís Mijoler ha declarat que “la situació actual és de col·lapse i la resposta que s’ha de donar a la ciutadania no pot ser que manquen professionals sinó que s’han de buscar i això no ho han de resoldre des dels CAP, sinó que correspon a la Generalitat, com a autoritat competent”.
No sé per què he dit normalitat perquè, d’altra banda, tot apunta al fet que la nostra economia se’n pot anar a orris. Els preus a l’alça i els salaris més baixos, el preu de la llum en augment constant, la inflació que no para, la contaminació de l’aire que respirem... en fi, no vull ser catastrofista, però el panorama per al 2022 és bastant decebedor. És veritat que la pandèmia ha empobrit la societat fins a nivells semblants als de la crisi de l’any 2008 i és clar, és necessari una pujada de salaris per corregir el desfasament. En realitat no és que els salaris no hagin pujat des de fa anys sinó que no ho han fet en la mateixa proporció que l’increment del PIB i això ha provocat un empobriment que no ha estat equitatiu. En la majoria de sectors de la població la pèrdua de poder adquisitiu és evident.
No sé si a tothom li passa el mateix, però a mi em fa la sensació que els pobres cada vegada som més pobres i els rics cada vegada més rics. Aquesta és una frase que deia el meu avi i la veritat és que la trobo molt actual. D’altra banda, també és veritat que hi ha empreses que han tancat i d’altres que atenen els seus clients amb els treballadors fent teletreball. Aquest és un tema que a mi també preocupa perquè el teletreball des de casa genera despeses d’aigua, llum, calefacció, etc. que assumeix el teletreballador. No sé si en un futur no gaire llunyà hauran desaparegut les empreses físiques, totes estaran al núvol i els empresaris podran gestionar-les des de qualsevol lloc del món.
Realment quin futur més decebedor ens espera! Serem com fantasmes solitaris tancats amb la nostra tecnologia, sense interactuar ni parlar cara a cara amb ningú. En alguna ocasió en aquestes mateixes pàgines ja havia parlat del Gran Hermano de la novel·la 1984 de George Orwell, on des d’una pantalla dirigia el Món. Doncs cal que ens ho fem mirar perquè anem cap aquí!
Si (
No(
