“La dona ha d’estar en tots els àmbits socials i la ciència n’és un d’important”

La Judith és psiquiatra sènior del CSM Cornellà del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, on és referent dels programes de primers episodis psicòtics, salut mental perinatal i violència masclista. És cap del grup de recerca “Etiopatogènia i tractament dels trastorns mentals greus MERITT”, un grup consolidat per l’AGAUR. A més, ha publicat més de 100 articles científics en revistes internacionals, sobre tot vinculats a psicosi i gènere. Per part de la Susana, és psicòloga clínica i coordinadora de la Unitat de Recerca del Parc Sanitari Sant Joan de Déu. Treballa com a investigadora en l’estudi de l’esquizofrènia principalment. El gènere també és un aspecte transversal en les seves investigacions. També forma part del grup “Etiopatogènia i tractament dels trastorns mentals greus MERITT” i ha dut a terme més de 150 publicacions científiques.

Quina importància té commemorar el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència?

Els dies Internacionals serveixen per fer difusió del tema i recordar que encara hi ha molta desigualtat en l’accés a la ciència de nenes i nens i, per tant de dones i homes. Serveixen per conscienciar i, de vegades, per provocar canvis positius

Quina és la vostra tasca com a investigadores al Parc Sanitari Sant Joan de Déu?

Co-cordino el grup de recerca “Etiopatogènia i tractament dels trastorns mentals greus MERITT” i lidero un projecte de seguiment de primers episodis psicòtics.

Hi ha suficients dones referents en el camp de la ciència?

Actualment hi ha moltes dones que podrien ser referents, però no ho són prou encara perquè es visibilitza més a homes que a dones. Depèn també de les especialitats. En les de salut hi ha cada vegada més dones, tot i que encara els homes tenen més visibilitat tant en congressos científics com en premsa, per exemple.

Com és d’important la figura de la dona en la ciència?

La dona ha d’estar en tots els àmbits socials i la ciència n’és un d’important. La perspectiva de les dones en la ciència no es més objectiva que la dels homes, però sí que contribueix que hi hagi una més gran objectivitat en incorporar les dues mirades.

Com es pot motivar les nenes perquè s’interessin per aquest àmbit?

És molt important que tinguin models de dones. Lluitar contra estereotips de gènere també és molt rellevant i un exemple és no diferenciar joguines per sexe.

Podem afirmar que existeix una desigualtat notable entre sexes en el camp de la ciència?

En algunes àrees de la ciència encara hi ha poques dones. En altres, hi ha més dones, però la seva promoció professional sí que és desigual. El sostre de vidre afecta a totes les professionals i també a les científiques.

Personalment, com valoreu el rol professional de les dones en el sector de la ciència? (Pel que fa a condicions salarials, conciliació laboral, ...).

Les condicions laborals per una mateixa feina són semblants, però donat que els homes acostumen a promocionar-se millor, també cobren més. El tema de la conciliació familiar és molt rellevant i no està resolt.

Quines són les vostres referents com a dones científiques en la història?

Moltes. Hipàtia d’Alexandria. Hildegarda Von Bingen. I les metgesses: Elizabeth Blackwell. Rossalind Franklin. Elena Maseras i Ribera...

Hi ha hagut una evolució pel que fa al nombre de dones investigadores en actiu?

En la nostra àrea ha estat una progressió molt clara i positiva.

Com creieu que serà el futur de les dones en aquest camp?

Crec que les dones es dedicaran cada vegada més a la ciència i espero que tinguin les mateixes condicions que els homes. I que siguin molt millors que les actuals tant per a homes com per a dones.

Hi ha algun missatge que considereu que és important transmetre a la societat? O alguna anècdota que vulgueu explicar?

Un tema que sembla anecdòtic, però que és molt rellevant, és que per evitar la invisibilització de les dones, és molt important la utilització d’un llenguatge inclusiu i no androcèntric. Hi ha moltes solucions per a parlar i escriure de manera que les dones no desapareguem del discurs i fer a la vegada un text entenedor i correcte. En aquest sentit vull reivindicar la utilització del terme metgessa per referir-se a les dones que exercim la medicina i deixar el de metge per als homes.