La pandèmia va fer que les treballadores sanitàries passessin a ser heroïnes i herois silenciosos sent aplaudits des dels balcons, però malauradament les seves condicions laborals i les ràtios que fan que les jornades siguin esgotadores no es poden solucionar d’un dia per l’altre i el govern treballa per solventar aquestes injustícies.
La pandèmia ens ha fet ser conscients, no només de la nostra vulnerabilitat, sinó també de la importància de les coses quotidianes, de poder disposar d’espais per estar a l’aire lliure, en definitiva, una bona qualitat de vida i gaudir-ne en plenitud. I per aquells qui tenim consciència de comunitat, ens ha fet veure també com les desigualtats fa que molts ni tan sols puguin plantejar-se aquests conceptes quan el més urgent és poder arribar a l’endemà i saber que tindran un plat a taula.
Són aquests indispensables del dia a dia els que hem de garantir per poder gaudir d’una bona salut personal i com a comunitat. I què podem fer des dels ajuntaments per poder assolir aquesta fita? Molt. Des dels governs locals es treballa cada dia per mitigar els desequilibris socials i poder arribar a les famílies.
Des dels governs locals cal implementar planificacions urbanístiques que facin respirables les ciutats, amables, amb espais de lleure, de passeig, de joc per als més petits, generant pulmons verds. I també des dels ajuntaments cal cuidar el comerç de proximitat.
Per parlar de salut, cal fer-ho des d’un punt de vista global, tot el que significa facilitar la vida de les persones, la socialització i el sentiment de comunitat, és salut. És benestar, un benestar que ens dóna qualitat de vida de la que descongestiona les sales d’espera mèdiques. Un benestar que evidentment, també passa per seguir treballant per tenir una assistència primària i uns centres de salut que dignifiquin el treball dels professionals que ens hi atenen cada dia. Tot sumat és salut.
Si (
No(
