Un debat, que molts cops, es converteix en efímer i que no va a l’arrel del problema real que tenim a Catalunya: un dèficit en infraestructures i de gestió del transport públic, especialment a Rodalies, i una gestió no resolta quan hem aixecat els peatges.
Primer de tot, és necessari resoldre com paguem les infraestructures viàries, el seu manteniment i la seva gestió. Però defensem, que en cap cas podem resoldre aquesta dificultat, augmentant la xarxa de carreteres d’alta capacitat, perquè això implicaria un major demanda del cotxe privat i tornaríem a l’inici de la qüestió.
Nosaltres sempre hem reivindicat que Catalunya s’ha de convertir en un país de trens, especialment allà on el transport públic és indispensable per anar a la feina. Cal que les inversions en recondueixin cap aquelles infraestructures que cal prioritzar, com és la xarxa ferroviària catalana i també per al transport de mercaderies.
A la nostra comarca, una possible solució per a la sortida i entrada cap al sud des del Baix Llobregat seria alliberar i/o reduir els peatges de la C32 en moments d’alta congestió a l’AP7, la qual cosa trauria pressió a la C31 per les costes del Garraf. O també, la gratuïtat a Vehicles d’Alta Ocupació (VAO)
En definitiva, per reduir el trànsit viari, la solució implica generar alternatives que millorin els nusos d’accessibilitat, crear mesures puntuals en determinades localitzacions de la xarxa viària d’alta capacitat, i sobretot per apostar per un transport públic amb inversió i amb una òptima gestió.
Perquè en un context d’emergència climàtica com l’actual és imprescindible descarbonitzar la mobilitat i entendre-la com un servei públic que ha de garantir l’equitat i un desenvolupament equilibrat del territori.
Si (
No(
