No és pas una broma. Ja sé que és una frase molt comentada últimament, però la realitat s’imposarà perquè sembla que la tardor serà dura no sols pel fred, ja que els increments dels últims mesos del gas i la llum ens poden fer passar un hivern gèlid, sinó que, de retruc, també serà “calent” perquè la inflació s’està situant en uns nivells que no teníem des de fa molts anys, l’increment de preus sembla que no troba el final i la població, o més ben dit, els ciutadans, cada dia estem més empobrits.
Tot plegat ben amanit amb l’espasa de Dàmocles damunt dels nostres caps amb l’amenaça del possible tall del subministrament energètic a conseqüència de la guerra a Crimea, el que ens pot comportar un hivern d’allò més gèlid. De moment sembla que Putin ha decidit fer marxa enrere i ja ha tornat algunes zones a Ucraïna de les que s’havia apoderat.
De moment, però el preu dels combustibles sembla que està baixant, però ja és previst que torni a pujar aquest mateix mes i no sols ho notarem en consumir sinó també en la majoria dels serveis com el telèfon, la restauració, els hotels, el transport, l’energia... els viatges. La inflació ho afectarà tot.
I a casa nostra, a la comarca del Baix Llobregat sembla també que van maldades, perquè torna a voltejar per damunt dels nostres caps la tan temuda pels pratencs, ampliació de l’aeroport. Hi ha una paraula que com a pratenca no se m’oblidarà mai: HUB. Diuen que l’aeroport s’ha de convertir en un HUB de vols internacionals malgrat que s’hagin de destruir unes zones de gran importància ecològica com La Ricarda. Torna la tardor i ja hi tornem. No s’entén que Catalunya ha de ser un tot i que la distribució de la riquesa o l’augment de l’economia que comportaria l’arribada de vols intercontinentals es pot distribuir en tres punts estratègics del nostre territori: Barcelona, Girona i Tarragona, sense destruir res; sols ordenar i organitzar.
La versatilitat i riquesa que pot comportar per al nostre país l’augment del turisme i dels vols, cal que es reparteixi entre aquests tres aeroports. Seria més honest i molt més versàtil que no pas la concentració en un sol lloc que, de passada, s’està fent malbé el seu entorn. Les zones on ara ja hi ha els aeroports de Girona i Reus, que estan totalment infrautilitzats, es podrien revitalitzar i convertir en l’alternativa al Prat.
El Ministeri de Transports aquí també té molt a dir, perquè és imprescindible ja, la connexió ferroviària entre tots tres aeroports, que junts, sí que conformarien aquest tan anhelat HUB que tant reivindica la ministra de Transports, Raquel Sánchez, per al Prat. Ella fou alcaldessa de Gavà i es diu que és veïna de Gavà Mar, barri que resultaria afectat pel soroll dels avions si la famosa tercera pista de l’aeroport del Prat s’allargués cap al Sud, la qual cosa evitaria destruir la Ricarda. Però potser també ja és hora d’acceptar que l’aeroport del Prat està en un espai que ja no dona més de si.
Senyores i senyors polítics s’ha de mirar tot el conjunt del país i no sols cap a on hi ha més interessos creats. Fem que Catalunya pugui tenir les connexions necessàries per vertebrar i equilibrar el territori repartint serveis, riquesa i també les molèsties. Això és fer país. Lo altre són “figues d’un altre paner”!
Si (
No(
