www.elllobregat.com
El Cornellà ja marca al RCDE Stadium
Ampliar

El Cornellà ja marca al RCDE Stadium

Jordi Gispert

sábado 08 de octubre de 2022, 10:45h

Una tanca de barrots que ressegueix la rampa que s’enfila des de l’avinguda del Baix Llobregat és l’única línia de frontera que separa des de fa 10 anys dues entitats capdavanteres de l’esport de casa nostra.

Són considerades les millors canteres juntament amb la del Barça si parlem del joc del peu i la pilota a Catalunya. D’una banda i més al nord, Cornellà el Prat, o RCDE Stadium, seu de l’Espanyol des de l’any 2009. I a escasos 50 metres, paral·lel i més meridional, el Nou Municipal, amb un camp de futbol 11, un de 7 i un altre de futbol 4, recoberts tots ells de gespa artificial, i envoltats per unes graderies amb capacitat per encabir 1.500 persones. Un terreny inaugurat el 2012 per passar a convertir-se en la nova Via Fèrrea, l’històric i entranyable feu, casa i símbol més reduït en dimensions de la Unió Esportiva Cornellà d’ençà del 1951.

S’hi jugava en aquest últim sobre terra fins que va arribar el canvi de segle i amb ell la modernització de la quasi totalitat dels camps de Catalunya, i s’aplanava quan calia si és que presentava desperfectes amb les rodes dels vehicles de socis i jugadors. Unes clàssiques instal·lacions que desprenien la nostàlgia i evocaven els moments inoblidables en el cor i la memòria d’esportistes, tècnics, directius i aficionats, i que malgrat l’especial significat seguirien de manera inevitable la mudança requerida fruit del creixement exponencia.

La Via Fèrrea va acompanyar al club des del bressol, va presenciar el creixement i el naixement del que és marca i emblema a l’entitat, l’escola de futbol (1985), i va ser protagonista dels ascensos pioners des de Primera Catalana a Tercera Divisió (1999). El Nou Camp Municipal va acompanyar l’èxit i la consolidació a 2ª B, va donar i segueix donant empenta a les categories inferiors i al futbol femení, i va ser protagonista de gestes inoblidables com van ser els partits de Copa contra el Barça (2021), l’Atlètic de Madrid (2021) i el Reial Madrid (2014). L’RCDE Stadium, amb capacitat per a 40.000 espectadors, gespa natural, sistema d’optimització energètica, graderia coberta i extensió de 36.000 metres quadrats en total, segueix ara el guió del primer equip, que té la fortuna de fer-lo servir de casa pels partits de la Primera RFEF.

Les normes federatives imposades per la temporada 2022-2023 van ser conegudes a mitjan d’abril. Després de les pertinents reunions amb els protagonistes, la Reial Federació Espanyola de Futbol anunciava els requisits obligatoris per poder seguir disputant els partits a la primera RFEF, nova denominació que des de l’any passat reb la 2ª B. Condicions més exigents que no podien garantir en aquells moments a la categoria clubs com són el Dux, l’Andorra, l’Unionistas, el San Sebastián de los Reyes, ni tampoc el Cornellà. L’edicte era clar: feia falta un camp de gespa natural, lluminositat de 600 lux per a una òptima retransmissió televisiva en horari nocturn, graderies que cobrissin tot l’entorn perimetral, i capacitat per 4.000 persones.

L’opció més senzilla era anar-se’n a jugar a Gavà (La Bòbila) o al camp de l’Hospitalet. Però marxar de la ciutat no era la preferència ni del club, ni de l’ajuntament, ni molt menys de socis i aficionats. L’Espanyol, fill de Barcelona però adoptiu i resident del municipi, començava a presentar-se com a opció més factible. Lluny de fer d’actor passiu, va acabar involucrant-se per trobar una solució i segellar l’acord definitiu al mes d’agost.

El RCDE Stadium doncs, al mateix barri de la Riera, passa a convertir-se en el nou camp del primer equip del Cornellà pel termini mínim d’una temporada. Com que no hi ha restriccions d’aforament, el club busca molts més socis i realitza ofertes novedoses. Ja ha fet pactes amb les altres entitats de la ciutat, per permetre que els seus membres puguin accedir als partits per un preu mòdic. Els socis de l’Espanyol tenen l’entrada gratuïta, i els altres equips i les categories inferiors un plus de motivació afegida per anar-hi i un espai guanyat al Nou Municipal. Ara cal que els jugadors s’adaptin al que és un escenari més extens, a una superfície diferent, i a unes graderies que malgrat l’entrada d’entre 1.000 i 4.000 aficionats, es perceben des de l’aire quasi buides i disten de la pressió propera i l’ànima del camp veí. Tanmateix i per damunt de tot, la unió fa possible el front comú, i habilita condicions més aptes per promocionar l’esport al municipi.

El setembre ha començat amb resultats modestos pel que fa als punts sumats: només quatre dels 15 possibles. Debut amb derrota a Irun (2-0 al camp de la Real Unión), i a la tercera jornada a Sabadell, (1-0 a la Nova Creu Alta). I les tres possibilitats a casa. Mal partit i 1-3 final amb el filial de l’Osasuna, victòria in extremis a l’últim minut contra l’Atlètic Balears (1-0 en la quarta jornada), i empat sense gols en el darrer diumenge en la visita d’un dels exprimera, el Castelló. Ja s’intuïa que això no seria fàcil, més després del canvi a la banqueta de mitjans del març passat, poc freqüent però necessari en la visió dels directius, que va fer-se amb l’objectiu de redreçar l’equip i aconseguir la salvació. El club porta 8 temporades seguides a la Divisió de bronze, però té un dels pressupostos més modestos dels dos grups de 20 equips que la conformen, molts dels quals, com l’Intercity Sant Joan d’Alacant, que va ser el primer a sortir a borsa i disposa d’una gran empresa al darrera, es nodreixen d’un finançament molt més sucós.

Exprimera i filials

D’altra banda, només cal fer una ullada al quadre dels equips que competeixen per verificar com molts (Logroñés, Múrcia, Numància o Castelló) són exprimera. I d’altres (Sabadell, Nàstic, Alcoià, Amorebieta, Eldense, Atlètic Balears i Real Unión) exsegona, i els quatre filials (Barça Atlètic, Reial Societat B, Osasuna Promesas i Bilbao Athlètic) són fonts de clubs punters del panorama estatal que oscil·len entre la 2ª i la 3ª Divisió.

Davant d’aquest panorama, el director general del club, Andrés Manzano, creu que “cal enfortir la complicitat i la cohesió del vestuari”. I ultra això “gaudir de l’actual context i la categoria amb un estadi que és irrepetible”. L’objectiu no és altre que “salvar-se i continuar a la Primera RFEF, això sí, sense renunciar a res. Cal lluitar per tot, però cal fer-ho amb el cor i sent honestos”. Unes fites que ha d’assolir un conjunt més aviat jove, amb una mitjana d’edat de 25, que presenta moltes noves incorporacions, i una base de la casa amb jugadors que pugen directament del juvenil com l’extrem Valter Pereira, el central Marc Vilaplana, el lateral Gerard Martin o el punta Sergi Baldrich, i altres que tornen a incorporar-se després d’una breu estada a fora com són Isaac Nana (migcampista) o el lateral dret Pere Martínez. Un grup que Jordi Roger, tècnic de l’Atlètic Balears defineix com “un dels bons de la categoria. No ha estat en el seu millor moment contra nosaltres, tot i la victòria, però en canvi mereixia més contra el filial de l’Osasuna.”

Marge per millorar

Pel que fa al sistema tàctic s’ha iniciat la lliga amb un esquema que ha descolocat tothom. 5 defenses al darrera i joc de resistència i contracop en molts instants. Gonzalo Riutort, el nou míster, que era fins fa un any qui dirigia el Juvenil, nega que sigui un dibuix definitiu “Tot el tema tàctic pot anar variant. Miro d’adaptar-lo partit a partit en funció del rival”. Pensa que hi ha encara molt de marge a millorar, però contempla satisfet com poc a poc l’equip es va consolidant.

El RCDE Stadium és també en aquest aspecte una modificació prou rellevant: “s’ha de veure el que ens aporta en forma positiva. És cert que és un xic més gran i que hem de fer un esforç d’adaptació, però per contra trobem més espais tan als extrems com a la mitja punta”.

L’entrada de Maribel López, també al març passat, com a nou relleu al capdamunt de la junta directiva de la Unió Esportiva Cornellà en substitució d’Alejandro Talavera, que va optar per presentar candidatura en els comicis per la presidència a la Federació Catalana, va suposar simplement un canvi continuïsta i conforme amb l’exitosa feina precedent.

Talavera, exporter i excapità del club, va guanyar les eleccions el 2012, i va coordinar i encapçalar des d’aleshores una etapa d’esplendor, que té el màxim exponent amb la disputa de la promoció d’ascens a la Segona Divisió (juny de 2020). Un llegat que, més enllà del primer equip, va centrar-se en l’expansió de les categories inferiors i el futbol femení. El club compta ara mateix amb gairebé 60 equips, onze dels quals són de noies. “Ja fa anys que vàrem adonar-nos que no tenia cap sentit de seguir sent un club merament masculí”, assegura Andrés Manzano, que recorda l’èxit que ha assolit enguany en aquest gènere el sènior, amb l’ascens a la Primera Nacional, la tercera divisió en importància a nivell de tot l’estat.

La Unió Esportiva Cornellà, aposta per projectes inclusius d’esport adaptat com l’INSERCOR, i manté un lloc d’honor i preferència amb les primeres posicions que ocupen la major part dels equips del futbol base. Sota el referent de noms com Jordi Alba (Barça) o Eric Garcia (Espanyol) són més de 50 els jugadors que en els darrers tres anys han fitxat per altres clubs d’elit com poden ser el Vila-real, el Saragossa, el Madrid, la Lazio, o l’Atlètic de Madrid. “No existeix esquema tàctic unitari per a les categories inferiors, però sí una filosofia de conjunt: lluita, intensitat i possessió de la pilota”. Ho destaca Andrés Manzano, que recorda la dificultat i el repte que suposa, però alhora la satisfacció i l’orgull que otorga poder ser un mirall per la comarca i el país.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)

+
0 comentarios