Els pagesos tota la vida han conreat mentre les aus es passejaven per l’entorn. Més tard estaven protegides dins de la zona ZEPA (Zona d’Especial Protecció de les Aus) de 935 hectàrees al Delta del Llobregat
Tot ha canviat perquè la Generalitat ara ha fet una proposició d’ampliació de la ZEPA fins a 2.372 hectàrees el que representaria quasi la totalitat del Parc Agrari. Si aquesta ampliació es porta a terme, pràcticament desapareixerà la zona agrícola del Prat, Sant Boi i Viladecans. “És un atac al sector agroalimentari i un greu problema pels pagesos perquè ens limitarà molt la capacitat de tenir magatzems en els espais agrícoles i poder preparar i encaixar els nostres productes per oferir-los al consumidor”, manifesta Agustí Garcia, president de la Cooperativa Agrícola del Baix Llobregat.
És curiós però, que la iniciativa sorgeixi d’una carta de la Unió Europea al Govern d’Espanya on manifesten la necessitat d’ampliar la zona d’aus al Delta del Llobregat. El Govern Espanyol ho ha passat al de la Generalitat i aquest ja ha presentat un nou pla on quasi tot el Parc Agrari passa a ser considerat zona protegida. És a dir, l’activitat productiva dels agricultors passaria a ser molt limitada i es podria donar el cas que zones avui conreables ja no ho podrien ser en un futur molt immediat. Ja sé que la política és molt complicada, però que sigui la llunyana Europa qui ens hagi de marcar els límits dels conreus al Baix Llobregat, no té nom.
Queda clar que és necessari reclamar un replantejament d’aquest tema i que s’ha d’anar cap a un desenvolupament econòmic sostenible. No és el mateix una empresa com l’aeroport, que l’activitat dels petits agricultors que veurien minvada la ja poca extensió agrícola que hi ha a la zona. I, és clar, als ciutadans del Prat el tema els preocupa encara molt més perquè si, d’una banda, s’amplien les zones ZEPA i s’eliminen hectàrees de conreus i per l’altra torna a planejar per damunt dels seus caps l’amenaça de l’ampliació de la tercera pista de l’aeroport, que els quedarà als pratencs? ..... ni platja, ni zones verdes, ni menjar sa de qualitat i proximitat, que és el que es cultiva al Parc Agrari.
Això no obstant, pot passar com en altres ocasions en què es fa una gran fumarel·la i després tot queda en no res. Tant de bo, però seria convenient que les autoritats, abans de legislar i prendre decisions també recollissin l’opinió dels experts en cada un dels temes i com no, també a la ciutadania que al final sempre ens queda la sensació del “paga i calla”. Totes les decisions s’executen, en una gran part, gràcies als nostres impostos, per la qual cosa, el més adequat seria comprovar si volem una agricultura de proximitat com la que tenim i que és l’enveja de moltes ciutats d’arreu o pel contrari que s’ampliïn les zones ZEPA i mirarem al cel per veure els ocellets mentre mengem una hamburguesa.
No m’oblido de la Ricarda, un espai protegit digne de ser visitat pel seu entorn natural paradisíac, però també amenaçat per l’aeroport del Prat, ja que de dur-se a terme l’ampliació de la tercera pista, tan temuda pels pratencs, d’aquell entorn no en quedaria quasi res. En realitat aquella frase tan famosa en uns temps passats es deia que el Prat estava amenaçat per terra, mar i aire, al final –tant de bo que no- de mica en mica es podria convertir en realitat.
Només caldria que els pagesos del Parc Agrari no poguessin conrear, recollir i tenir magatzems per poder encaixar i vendre als mercats els seus productes, que l’aviram Pota Blava no tingués menjar de qualitat –especialment blat de moro i que les aus de les zones ZEPA, inclosa la Ricarda fugissin corglaçades davant l’amenaça dels enlairaments i aterratges cada vegada més freqüents dels avions que sobrevolarien la zona si es produís l’ampliació de l’aeroport. Seria una catàstrofe de tal magnitud que val més no pensar-hi. Millor seure a la vora del riu Llobregat mirant els peixets mentre ens mengem una truita d’espàrrecs de Gavà feta amb ous Pota Blava del Prat i una amanida de tomàquet cherry de Viladecans. Bon profit!.
Si (
No(
