La tennista del Baix marxa als Estats Units per compaginar els estudis universitaris amb la pràctica esportiva d'alt nivell. Després de guanyar el Campionat de Catalunya l'esportista es marca com a fita fer-se un lloc a dins del rànking WTA.
No era un dilema menor. I tanmateix el gran somni no podia evaporar-se per culpa d'unes institucions poc competents. La carrera de Lucía Aranda, 18 anys (ara 19), complexitat forta, estatura mitjana, depenia de factors externs que li impedien progressar sense moure la fitxa d'una acció valenta. La cornellanenca tenia clar des de ben jove que l'esport de la raqueta era el futur que desitjava. Però entre passings i deixades no volia abandonar la formació que ha d'impulsar el futur que espera més enllà del tennis.
Un "Pla B" és imprescindible. I a l'Institut Blume, que compta amb instal·lacions i facilita, almenys en part, de conjugar amb certa comoditat vida i esport, l'horitzó no passa del Batxillerat, un curs preuniversitari que li ha suposat ja un sacrifici. Mantenir equilibri entre pupitres i tornejos internacionals a l'equador del 2022, no ha estat quadratura fàcil. El centre li permetia d'ajornar els examens, però aquests sols es posposaven i acabaven coincidint en uns períodes breus de temps molt exigents. Marxar al CAR de Sant Cugat era impossible sense haver rebut la concessió d'alt rendiment molt enfocada al cicle olímpic, i el món universitari no està gaire preparat per consentir canvis d'horaris, flexibilitat i absències reiterades. D'altra part l'esforç de costos econòmics, assumibles plenament en un nivell més amateur, esdevé notori i és sovint inabastable quan s'aprofundeix seriosament en l'ambició competitiva, perquè corre a càrrec merament de la família. I en tal situació els actors que haurien de mediar per trobar alternatives (Federació Catalana, Ministerio o Generalitat) no contemplen cap beca concreta que permeti progressar cap a l'esport professional al mateix temps que es forjen i es treballen uns estudis de llicenciatura.
En vista del panorama, dues opcions es presentaven a la línia de sortida de la vida adulta de la jove que va néixer el mes d'abril de 2004 al marge esquerre del riu Llobregat. Oblidar-se del gran somni o marxar a fora. Per fortuna i entre proves i tornejos, una agència (Global College) va permetre-li accedir a l'oferta formativa dels Estats Units. Va iniciar el contacte amb mediadors i entrenadors, que l'orienten i aconsellen en funció de les seves expectatives i exigeixen i remiren en contrapartida els resultats a nivell personal. Al juliol tot eren corredisses i preparatius i tràmits amb els documents que precisava. Finalment el dia 16 d'agost de 2022, Lucía Aranda aterrava a l'aeroport de Charlotte Douglas, epicentre d'arribades i sortides de la ciutat més poblada de l'estat atlàntic de Carolina del Nord. Una setmana més tard, començava classes i sessions preparatòries en el marc d'aquesta beca que li ha fet reviure l'esperança i ha permès que de nou brilli la il·lusió del ferm anhel que persegueix en els seus ulls de gran promesa.
No és però que el tennis arribés ahir en la seva vida. Amb 4 anys, i contravenint la tradició familiar totalment nul·la en la matèria, a son pare van recomanar-li aquest esport que a més quedava a cinc minuts de casa. Les pistes del Centre Internacional de Cornellà, amb 40.000 metres quadrats d'espai habilitat, una quarta part dels quals van ser fins al 2019 de propietat de la Federació, van exercir de bressol d'aquesta nena amb inquietud que progressava i que fins als 12 anys va anar compaginant amb altres aficions com el futbol. Va competir, i ja fins ara, amb el segell del club que l'ha acreditat sempre, el del català Andrés Gimeno (guanyador del torneig de Roland Garrós el 1972) amb seu des de fa mig segle al municipi de Castelldefels. Va ser semifinalista l'any 2019 al Campionat de Catalunya de cadets, i va vèncer alguns tornejos de promeses com el Mutua Madrid Open Valldoreix (2019) o el que va tenir lloc a Peñacañada, a València, el 2020.
Programes de Recerca
Va formar part dels programes de "Recerca, Detecció i Seguiment de Jugadors/es" que impulsa la Federació, i el 25 de juliol de 2021, va estampar el seu nom amb lletres d'or entre les grans i destacades del tennis a casa nostra. Una doble falta de la contrincant en el primer punt de partit que disposava contra Esther López, del Cercle Sabadellès, va valer-li per endur-se després d'un enfrontament molt trepidant (6-3, 4-6 i 6-3) el 113è Campionat de Catalunya en categoria Absoluta, que assolia amb 17 anys a les instal·lacions del Club de Tennis de Barà. L'agressivitat i la potència demostrada li servien per alçar un guardó que prèviament havien aixecat, entre altres, Arantxa Sánchez Vicario (1985-2002), Carla Suárez (2003 - .), Núria Roig (2001 - 2016), Carmen Perea (1973-1983), Núria Llagostera (1996 - 2013), Arantxa Parra (2000 - 2019), Laura Pous (2003 - .) o la gallega Lourdes Domínguez (1996 - 2016).
El punt d'inflexió feia pal·lesa la competitivitat però no n'hi havia prou. Entrar dins l'esfera dels professionals requereix prendre part en molts tornejos, i assolir punts WTA (Women's Tennis Association), l'homòloga femenina de l'Association of Tennis Professionals (ATP) les dues organitzacions que marquen respectivament el rànking anual que s'actualitza setmana a setmana i que encapçala ara mateix amb prop de 9.000 punts la polonesa Iga Swiatek. Participar en aquest cercle vol mobilitat, desplaçaments, un ampli equip i costos elevats. Les conteses puntuables tenen lloc arreu, i el llindar per obtenir algun punt ha de partir de superar les rondes qualificatòries. Tots aquests condicionants fan molt difícil si no és amb mitjans o ajudes de poder guanyar-se un lloc a dins l'elit. La Lucía ha optat des del passat estiu per una de les poques vies hàbils per mirar d'aconseguir-ho. Prèviament i al llarg del curs passat ja va poder dirimir forces en competicions de l'òrbita de la Federació Internacional (la ITF). Va ser semifinalista Júnior del Torneig de Valldoreix (2021), i en els tres ITF / Tennis Europe disputats al maig i al juny de 2022 (Madrid, Platja d'Aro i Santa Margarida de Montbui) va assolir un total de 6 victòries. En un d'ells, el de l'Anoia, va superar els tres partits de ronda prèvia i va ser derrotada només als 32ens per la francesa Chloe Noel (5-7 i 2-6).
Aquest mes d'abril (del 20 al 23) les 49ers (Charlotte 49ers Athletic Foundation), l'equip d'universitàries de què forma part Lucía Aranda, ha pres part enmig de 5 mesos intensos de competicions, en la lliga de Conferència, una contesa especial que enfronta als sis millors conjunts del panorama federal, els que no estan enquadrats directament als Nacionals (un trofeu final que engloba els col·legis més top de nord-amèrica i que decideix el vencedor definitiu de tot un cicle de partits que es concentren cada any entre els mesos de gener i maig). És un món absolutament nou. És la lluita sana i promoció en equip a dins dels "College", els diversos campus d'universitats que funcionen com a viver professional d'esportistes prometedors, un concepte que mai ha existit a Europa més enllà d'excepcions amb caràcter amateur. Ella forma part del bàndol de 10 jugadores verd-i-blanques, de les quals 6 són les escollides per saltar a la pista en les competicions. Gairebé cada cap de setmana hi ha un encontre enfront d'una universitat diversa, que comprèn 3 matxs de dobles a un sol set, i un total de sis individuals. L'escenari és pista ràpida, ocasionalment indoor, cosa que accelera el joc directe, reforçat encara més per l'absència de l'avantatge (es passa de 40 iguals a joc) i pels ànims i la cridòria constant que ofeguen el silenci que és la pauta del tennis peninsular.
Lucía Aranda ha fet parcial de 9-0 de victòries al llarg de la primavera, i el conjunt de Charlotte ha arribat a situar-se en la 34ena posició estatal, fita enorme i una marca quasi inèdita en els seus ja 54 anys d'història. A l'est dels Estats Units s'hi ha trobat un grup molt internacional de noies (la txeca Lucie Petruzelova, l'índia Kaavya Sawhney, l'alemanya Ruxi Schech, la belga Margaux Maquet o entre d'altres la tennista portuguesa homònima Lucia Quiterio). L'adaptació no ha estat fàcil, cal deixar família enrere i renunciar a algunes comoditats. Però el nou paradigma, amb rutines diàries (de 8h a 9h físic, entre 9h i 12 tennis i a la tarda classes) li ha permès centrar-se, canviar ràpidament d'hàbits i integrar-se progressivament amb les companyes. La diversitat d'origens l'ha fet progressar en idiomes, i li ha concedit intercanvis fructífers i impressions diverses que l'han dut a una millora de la tècnica i de la mentalitat. Ella prefereix anar de cara, i sols pecava d'excés d'ímpetu a vegades, i quedava desguarnida i indefensa si trobava rivals hàbils que sabien moure el joc cap al punt feble. No acabava de ser ferma en les pujades a la xarxa i l'estatura més modesta li restava confiança i precisió al servei. Tot això ha estat corregit de forma paulatina, insistint en les sessions preparatòries mitjançant els carros de pilotes enfocats a exercicis particulars, o a través dels Teams, partidets que s'organitzen entre elles i que per exemple li han proporcionat més eines en el joc de dobles. En l'aspecte físic, que compta amb sessions d'spinning els dilluns, peses i aparells dos dies, ioga per a descontracturar els dimecres i sessions dinàmiques a pista abans de les competicions, també sent que augmenta gradualment el seu confort.
International Bussines per INEF
La beca de Charlotte inclou els estudis que va començar en INEF i que ha canviat per International Bussines, una espècie de grau enfocat a l'emprenedoria, les ciències socials i l'àmbit econòmic que creu millor eina per quedar lligada en un futur a l'àmbit esportiu. Diners específics per pagar vivenda i alimentació, potser el gran punt feble dels americans que supleix amb menús confeccionats a casa. I un equip ben ampli dedicat al tennis que integra assistent i primer entrenador, un nutricionista, un preparador físic, un psicòleg i un recuperador per lesions. El mirall de referents com Ashleigh Barty (australiana, exnúmero 1 del món i retirada el 22 de març de 2022) o bé de Simona Halep (rumanesa, actualment en el lloc 25 del rànking), és encara lluny però no resulta inabastable. Lucía Aranda ha tocat sostre amb el lloc 1.091 de la puntuació general. Ara es fixa millorar en equip, refermar una plaça titular per la propera temporada, i entre les vacances nord-americanes (juny - juliol) i la franja individual d'agost-desembre aconseguir algun punt WTA en els tornejos 15.000 i prosperar en el rànquing ITA (l'intern dels Estats Units equivalent a l'IBP espanyol). Una voluntària dins del campus ha assolit enguany la posició 130 en dobles. Qui no diu que la cornellanenca seguirà els seus passos, malgrat sigui lluny d'una comarca que no li ha sabut donar aquelles ajudes que ella i altres esportistes tan prolífics necessiten III
Si (
No(
