El comerç per Nadal: entre la tradició i els nous imaginaris

Com en tot a la vida, l’equilibri és el punt ideal. Les famílies han anat incorporant noves maneres d’entendre el Nadal, però no per això han deixat de banda l’essència del que és més nostre. Així a les cases catalanes conviuen amb naturalitat arbres decorats, pessebres tradicionals, el tió, follets trapelles que fan bromes als petits de la casa i calendaris d’advent amb llaminadures. Aquestes famílies són menys “catalanes” per barrejar tradicions? Diria que no, que simplement han adaptat la seva tradició familiar. I, de retruc, han generat noves tradicions i imaginaris familiars.

Mantenir essències contra vent i marea mai ha sigut un bon negoci. Aferrar-se a allò que consideres com a propi sense tenir mirada oberta i generosa no sembla que sigui propi d’una societat que es vol a sí mateixa reflex del segle XXI. Especialment si tenim en compte el món globalitzat en el que vivim.

En el cas del comerç, cal tenir en compte que l’adaptació a les tendències i a les necessitats de consum són elements bàsics per la seva subsistència. Qui no s’adapta, desapareix. Per tant sembla lògic que el sector comercial miri amb un ull cap a la tradició, i amb l’altre a les tradicions que van fent forat a casa nostra. Demanar que no se sumin al Black Friday o que no vulguin que les llums nadalenques s’encenguin el més aviat possible és demanar-los que estiguin desconnectats de les emocions dels consumidors. I quan això passa, el comerç ha perdut, perquè ja sabem que el consum es basa en comportaments molt lligats a l’emoció.

No podem demanar al comerç que faci tot allò que no estem disposats a fer com a societat, igual que no podem demanar a l’escola que supleixi el que no estem disposats a fer com a famílies.

Les tradicions són inamovibles fins que es transformen, s’adapten i potser fins i tot es milloren.

Ens esperen unes festes de Nadal marcades per les restriccions d’aigua, per una inestabilitat mundial, per l’augment desmesurat del preu de molts productes,....i tot això afectarà al consum. Un consum de productes de Nadal que pel comerç és de vital importància, i que significa la diferència entre mantenir la persiana oberta o haver-la de tancar per sempre.

Estiguem al constat del comerç, ajudem a que connecti amb l’emoció de les famílies, acompanyem-lo en aquest trànsit cap a la creació de nous imaginaris populars. Només així aconseguirem que