Bodes d’Or per a la Fira Avícola Raça Catalana del Prat

Enguany l’autor del cartell ha estat Ángel Coronado que ha optat per la col·lecció d’un mosaic de tres imatges amb la silueta del famós “Pota blava”. Els criadors i les criadores ja fa dies que tenen cura dels seus avirams perquè destaquin a La Fira que, com cada any aplegarà milers de persones del Prat i dels municipis del voltant.
Enguany la fira omplirà prop de 20.000 m2 de la emblemàtica Granja la Ricarda (on va començar tot) amb expositors de tots tipus, especialment els que acolliran els galls i gallines “Pota Blava” i a on també es podran conèixer els productes que ofereixen els comerços i entitats del Prat i, com és natural, degustar productes gastronòmics de proximitat.
Enguany, l’autor dels cartells de la Fira Avícola, la Mostra d’Entitats i l’espai gastronòmic és l’artista pratenc, Ángel Coronado, un artista multidisciplinari que te una llarga experiència i un gran reconeixement en el món de l’animació, la televisió , el cinema i també en el món editorial. Al Prat va formar part de l’equip creatiu del llargmetratge Peraustrinia 2004, que va ser el primer de dibuixos animats en català i que va ser creat íntegrament al Prat sota la direcció del gran mestre del cinema amateur que és Fermí Marimón.
No sols per al Prat sinó també per la comarca del Baix Llobregat, el Barcelonès i també la ciutat de Barcelona, la Fira Avícola representa i ha representat en aquests cinquanta anys un gran aparador no sols per els pollastres i gallines de la Raça catalana del Prat sinó també per la quantitat i la qualitat d’expositors de tot tipus que conformen un gran aparador de productes de tots tipus i on els pollastres, les gallines i els capons de “pota blava” en són els protagonistes.
Moltes vegades a l’anar a visitar la Fira ens oblidem dels qui, de veritat, són els protagonistes de debò, que són els criadors i les criadores que tot l’any és preocupen de que els seus animals tinguin un aspecte i una imatge digna de ser ells els protagonistes d’una fira que enlaira la seva raça fins l’infinit.
També a la Fira aquests 50 anys l’han permès evolucionar en paral·lel al ritme de la ciutat des de l’any 2009. Amb tots aquests anys, els criadors i les criadores s’han fet grans. Els he notat un cert cansament i també, perquè no dir-ho, una manca de suport per aconseguir relleu generacional. A mi personalment el que em preocupa més de la Fira Avícola és la seva continuïtat ja que, a hores d’ara, un bon relleu generacional em costa de veure’l. Tant de bo que m’equivoqui perquè aquesta fira forma part de la meva infantessa i adolescència i, per tant, de la meva vida. III