La ràdio no morirà mai perquè és el mitjà de comunicació més proper

A mi personalment sempre m’ha agradat molt la ràdio per la seva proximitat i, potser també, perquè vaig ser directora de Ràdio L’Hospitalet durant molts anys i això també m’ha marcat. He de reconèixer que em va agradar molt que en un dia tan assenyalat com el 13 de febrer, El Prat Ràdio, l’emissora del meu poble, em convidés a fer tertúlia sobre la ràdio. Vaig recordar temps passats molt llunyans, alguns molts agradables i d’altres no tant, però sempre interessants per a mi i espero que també per a la audiència ja que és molt important no oblidar els temps passats ni com van ser les coses, com van néixer i, potser també com, possiblement, desapareixeran. La veritat és que jo no crec que la ràdio desaparegui mai, malgrat que, quan va sorgir la televisió, hi havia un clamor popular de que era la mor de la ràdio.

Afortunadament no ha estat així i potser perquè ara la radio ja és una altra cosa. No cal estar pendent del dia i l’hora de la emissió si es vol escoltar una notícia en concret, perquè a través dels postcast sempre tens el que necessites a prop d’orella, però el més important d’aquest mitjà de comunicació, que jo tant estimo, és que està molt a prop i permet als ciutadans estar informats al minut, sols prement un botó. Recordo que quan va sorgir la televisió hi havia la creença de que la ràdio moriria perquè, és clar, no és el mateix escoltar -que sempre costa- que veure les notícies” in situ” encara que sigui necessari estar atents o atentes perquè, un cop dit.... ja no és el mateix, no pots tornar enrere.

Però... la ràdio encara està aquí ben viva i “coleando” con es diu col·loquialment i, és un mitjà de comunicació, relació, esbarjo que ens permet estar al dia, ben informats i acompanyats. Està clar que no és el mateix escoltar la ràdio que llegir el diari o veure la televisió, perquè per fer cada una d’aquestes coses és requereix principalment atenció però en el cas de la ràdio es diferent perquè es pot escoltar mentre treballes, camines, viatges i fas diverses feines, personals o no, però que et permeten fer-les alhora o compartir-les.

Recordo fa molts anys la meva àvia quan a les tardes escoltava a la ràdio, normalment la Elena Francis amb aquells consells que donava a les dones que li explicaven el tracte que rebien, normalment dels seus marits: “paciència hija, paciència”. Aquesta era la recepta que donava i que, per cert, ell era un home, un periodista, Juan Soto Viñolo, que durant 37 anys va estar en antena, donant consells a les dones que escoltaven el seu programa.
Ara les coses ja han canviat i aquests programes de tarda, especialment dedicats a les dones i a les mestresses de casa s’estan emetent per la televisió. Però la ràdio no morirà mai perquè és, a més a més, diversió, companyia, proximitat i també coneixement i ajuda, per obrir la ment.