Ara que ve època de Setmana Santa, i per tant temps de processons i festes molt vinculades al cristianisme, surt, al meu entendre, l’absurd debat de si hem d’expulsar les festivitats religioses dels nostres carrers, o de fins i tot, de si hem de deixar de dir-li Setmana Santa per dir-li “Spring break”, com algun altre país ha fet.
Anem a pams, som a un estat aconfessional que no laic, i aquest fet, justament en aquest tema, no és menor. Mentre un estat laic exclou de l’esfera pública qualsevol mostra de religiositat, en un estat aconfessional no s’exclou, simplement que pot haver-hi mostres de totes les confessions religioses i no només d’una.
Per tant, des de l’estadi de la legalitat no hem ni tan sols de plantejar-nos de si és o no adequat celebrar la Setmana Santa. Però és que des d’un punt de vista ètic o moral tampoc té cap sentit. La tradició fa que celebrem Setmana Santa més enllà de si som creients o no, de la mateixa manera que celebrem Nadal, malgrat no creiem que el vint-i-cinc de desembre neixi el fill de Déu. És una qüestió de tradició.
Però igual que celebrem festivitats com Setmana Santa o Nadal, tampoc ens ha de molestar que se celebri el Ramadà, l’Any Nou xinès o qualsevol festivitat d’origen no cristià. I no ens ha de molestar, perquè totes les festes i tradicions han anat apareixent i desapareixent durant el transcurs del temps (no sempre hem estat cristians), i allò que ens pensem que sempre s’ha celebrat, no ha estat així, i un exemple és la nit del 24 de desembre que a Catalunya mai s’havia celebrat i cada cop se celebra més.
Siguem feliços, i deixem a cadascú celebrar el que vulgui, com vulgui. Feliç Setmana Santa!
Si (
No(
