Prova pilot d’un projecte amb drons en la neurorehabilitació de pacients amb ictus

El passat mes de maig s’ha iniciat la fase pilot del projecte d’ús de drons com a eina innovadora en la neurorehabilitació. En el projecte, coordinat per l’Àrea d’Atenció Digital Personalitzada de la Fundació TIC Salut i Social, hi col·laboren l’EETAC i la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa.

Aquests fòrums d’empreses constitueixen esdeveniments organitzats per grups d’estudiants dins de les universitats, amb l’objectiu principal de connectar el món acadèmic amb el món empresarial, creant punts de trobada on estudiants, professorat i representants d’empreses de diversos sectors interactuen.

Un equip de l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicacions i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC) de la Universitat Politècnica de Catalunya- BarcelonaTech (UPC) participa en el projecte Dron-Clínic, una iniciativa pionera que explora l’ús de drons en la neurorehabilitació de pacients amb dany cerebral vascular (DCV) i disfunció frontal. Aquest innovador estudi té com a objectiu millorar els processos de rehabilitació de pacients amb afectacions neurològiques mitjançant l’ús de drons de petites dimensions, que faciliten teràpies personalitzades, més eficients i adaptades a les necessitats individuals de cada pacient.

Causa mundial de discapacitat

Els ictus són una de les principals causes de discapacitat en l’àmbit mundial, amb un alt impacte en la qualitat de vida dels pacients. Aquests pacients sovint necessiten programes de rehabilitació interdisciplinaris per recuperar funcions motores, cognitives i psicoafectives. En aquest context, la introducció de la tecnologia dels drons pot ser una eina revolucionària.

Els drons dissenyats per a operacions en interiors poden actuar com a motivadors en els processos de rehabilitació, ja que les dinàmiques de vol i control del dron estimulen el sistema motor i cognitiu dels pacients. Això afavoreix la millora de la coordinació oculomanual, promou la motivació i reforça l’autoconfiança, factors essencials per al procés rehabilitador.

A través d’aquestes teràpies innovadores, es preveu augmentar l’autonomia dels pacients i millorar l’eficàcia dels tractaments, tot fomentant una major adherència al procés rehabilitador.
Durant el mes de gener, abans de l’inici d’aquesta fase pilot, es van dur a terme proves de funcionament de la tecnologia en la fase de disseny del projecte, amb la participació de dos voluntaris amb perfil de dany cerebral vascular (DCV). Durant aquesta etapa, es van provar tres tipus d’exercicis amb el dron: control del dron amb les mans, control del dron mitjançant moviments del cos i desplaçament del dron amb la mà al llarg d’un circuit marcat a terra. Paral·lelament, es van recollir requisits tècnics i funcionals per al desenvolupament d’una plataforma que afavorís una millor interacció dels participants amb el dron, com ara les preferències en la recepció de les instruccions (visuals o sonores).

Capaços d’interactuar amb el dron

Els resultats van evidenciar que els pacients eren capaços d’interactuar amb el dron, mostraven un alt nivell de motivació i assimilaven ràpidament les instruccions dels exercicis. També es va observar una millora progressiva en la seva capacitat d’interacció amb el dron i un clar interès per continuar treballant amb aquesta tecnologia. A més a més, s’està investigant diversos aspectes a tenir en compte en fases posteriors del projecte com ara la preferència dels pacients en el tipus d’interacció amb el dron.

En la fase d’estudi, s’està investigant l’impacte de l’ús d’un dron d’interior com a suport en la rehabilitació de pacients amb dany cerebral vascular (DCV) i disfunció del lòbul frontal, amb un grup de pacients voluntaris de l’Hospital d’Olot, que han acceptat participar en el projecte, validat pel Comitè d’Ètica (CEIm) Iris-CC com a prova de concepte.

Durant aquestes sessions, els participants realitzen exercicis guiats pels professionals de neuropsicologia de l’hospital, i es mesura l’impacte en la velocitat cognitiva, la capacitat d’atenció, l’estat anímic i el control conductual. En aquesta fase s’empra una plataforma dissenyada i desenvolupada per la UPC d’acord amb els requisits i les necessitats de l’estudi clínic. A més, s’està analitzant la usabilitat de la tecnologia i l’acceptació per part dels participants a les sessions.

Dades pel seguiment mèdic

L’eina programari permet planificar la seqüència d’estímuls del pacient en rehabilitació i recopilar les dades necessàries perquè l’equip mèdic en pugui fer el seguiment. Els estímuls consisteixen bàsicament en indicacions sobre els moviments corporals que el pacient ha de fer perquè el dron faci l’operació esperada.

Tant la selecció del dron com el disseny de l’eina programari han anat a càrrec d’Alejandro Boadellla, estudiant del màster universitari en Aplicacions i Tecnologia de Sistemes Aeris no Tripulats (Drons) de la UPC, sota la direcció de personal de la Fundació TIC Salut Social i la supervisió d’Óscar Casas i Miguel Valero, professors del màster a l’EETAC. III