Des dels 12 anys, la Gemma ha jugat al Molins de Rei CF. Ella encara no ho sabia, però aquesta seria la seva gran escola de la narració. Allò que vivia al camp, seria el que més tard hauria de descriure en escenaris tan imponents com la final de la Champions.
El periodisme esportiu ha estat sempre la teva passió?
No, des de petita sempre havia tingut el somni de ser periodista sense saber ben bé què era ser-ho. Al batxillerat vaig descobrir la carrera d’Educació Social i vaig estar a punt de fer-la. Jo era conscient que m’agradaven molt els esports, però quan vaig entrar a la carrera no sabia molt bé quina vessant escolliria, ho vaig anar descobrint amb les pràctiques.
I quan entra la narració a la teva vida?
A l’hora de dedicar-m’hi, va venir molt lligat amb les experiències laborals. Vaig fer pràctiques a Rac1 i el futbol estava cobert pels de la casa, als becaris ens deixaven el temps per parlar de tennis, etc. A Betevé, ja amb sou de periodista, vaig fer la meva primer narració: un partit entre l’Europa i el Deportivo La Coruña, de primera federació femenina. Va ser el meu cap d’esports, Jordi Montalvo, qui em va dir que provés de narrar, jo al principi no volia però ho vaig provar i em va encantar, i a partir d’aquí em van anar donant més partits i de mica en mica, fins on estic ara, narrant el Barça femení.
Al futbol masculí de primer nivell costa molt que entrem les dones, no hi ha dones narrant el Barça, l’Espanyol o el Girona masculí. Ara amb el mundial si que n’hi ha alguna, però en el dia a dia si tu escoltes la radio o la tele, no.
I per què costa més que una dona entri?
Jo sempre ho dic: crec que el futbol femení els hi va venir molt bé als homes, perquè en el moment en què les dones començàvem a treure el cap, a ser importants a les redaccions, de sobte apareix un esport que ells diuen: “perfecte, que s’ho quedin les dones”, i per tant, no canvia tant la dinàmica que hi havia als esports. Si vas a una roda de premsa del Barça masculí, hi ha tres o quatre dones de les 50 persones presents, i a una roda de premsa de futbol femení la majoria són dones. Dins d’aquesta crítica, que és real, també hi ha la part positiva que és que per fi les dones tenim un espai per demostrar que tenim talent per parlar d’això, però tant de bo no fos l’únic espai per demostrar-ho. Molts mitjans de comunicació tenen al cap que l’esport femení l’ha de narrar una dona, la igualtat encara no és real.
Penso en Paloma del Río com a paradigma de la narració femenina, la veu dels Jocs Olímpics.
L’esport representa la societat i en esports més minoritaris no es representa tant. Fins i tot les redaccions són capaces de pensar “com això no ho veu ningú, que narri qui vulgui”. És més fàcil que puguis tenir un espai en un esport més minoritzat.
També he de trencar una llança a favor dels mitjans, hi ha moltes dones, companyes, que no s’han atrevit mai a narrar perquè no s’han pogut emmirallar en ningú, no han tingut referents. És molt complicat créixer sense referents i dir “vull narrar”. Jo perquè em van obligar i em van dir d’un dia per l’altre que havia de narrar un partit, si no m’hagués negat perquè hagués pensat que no tenia la capacitat, el talent, i ara és la feina que m’està donant ales. Crec que moltes dones no ens veiem narradores perquè no teníem referents i ara, de mica en mica, hi ha un canvi generacional i moltes de les que pugen sí que veuran aquesta sortida com a possibilitat.
Ara ja han escoltat veus femenines.
Clar, és la gran diferència. Jo vaig créixer amb Paloma del Río, però al futbol, fins fa uns cinc anys, que és quan va començar el futbol femení, veus femenines com a narradores no n’havia escoltat.
Quan et fitxa TV3, on t’havien escoltat?
Jo estava narrant a Betevé partits de 1a i 2a federació masculina i els del femení i qui era cap d’informatius de Betevé fa fitxar per Kosmos, l’empresa de Gerard Piqué, i tenien molt clar que volien portar la Kings League en català. TV3 i Esport3 van acceptar però van demanar que els posessin narradors per als partits, perquè ells no estaven acostumats a aquests formats de show. I quan Kosmos va començar a fer la recerca de gent, aquest cap d’informatius que m’havia escoltat a Betevé va pensar en mi i vaig començar a narrar la Kings League a Esport3.
Quan va acabar, vaig enviar innocentment un whatsapp a l’única persona amb la que tenia contacte de TV3 sense saber quin càrrec ocupava oferint-me per si necessitaven a algú per narrar futbol femení i em va dir que es necessitaven oposicions. quatre mesos després em va trucar i em va dir que estava al despatx del cap d’esports i em van dir d’anar a fer les proves.
I ara estàs narrant el Barça femení
Amb aquesta, porto dues temporades. La primera, que van perdre la final de Lisboa i aquesta, que ho han guanyat tot; sempre és molt fàcil narrar quan guanyen tot. Estic complint el somni de la meva vida, si quan estava narrant a Betevé m’haguessis preguntat què volia fer al futur, t’hauria dit que narrar el Barça femení, més que el masculí.
Què opines de la lliga F?
És un bon tema. És una lliga que està en creixement, però hi ha tanta diferència entre equips que complica el creixement de les jugadores i dins del Barça comencen a estar cremades, volen una lliga més competitiva.
I què cal per pujar el nivell?
Més inversió i més exigència als clubs més petits: exigir-los un mínim, i si no s’ho poden permetre, que no competeixin.
I com marques aquest mínim?
Han de parlar-ho entre tots els clubs.
Fer una lliga més petita?
O amb més inversions, del Govern espanyol, per exemple, que és un altre dels grans noms: si no inverteix en l’esport femení, poca cosa es pot fer. Els clubs grans amb un equip masculí potent han d’invertir més en l’equip femení, el Barça ha demostrat que val la pena invertir-hi. Si ningú fa res, aquesta lliga, que fins fa poc era la millor del món, patirà una gran fuga de talents.Hi ha moltes jugadores que han passat pel barça que ara estan a Anglaterra.
Entens que les jugadores marxin?
Com pot competir el Barça per atraure jugadores? Tot passa per continuar guanyant i guanyar quan hi ha una lliga que et triplica en ingressos és complicat, per exemple, l’Olympique de Lyon també és un club a una lliga poc competitiva però té molts ingressos, ningú els talla les ales, i moltes jugadores joves van allà perquè a nivell econòmic són molt superiors. El FCB no pot competir econòmicament ni amb el nivell de competitivitat de la lliga nacional. A més, els clubs multiesportius, com el FCB, són penalitzats quant al Fair-Play, perquè afecta a totes les seves seccions. En canvi, a Anglaterra, tenir secció femenina et beneficia, no va lligat el Fair-Play financer masculí amb el femení i els drets televisius, instaŀlacions i premis econòmics de les competicions domestiques són superiors. Si no canvien aquestes coses, ens passaran la mà per la cara en tres anys.
Que el Barça perdés seria una “bona notícia” perquè significaria que el nivell de la lliga puja.
El dia que el Real Madrid les va guanyar, amb polèmica arbitral, elles es van cabrejar però els va servir per motivar-se, perquè notaven que hi havia un equip acostant-se. Tant de bo algú les guanyés, perquè voldria dir que es comencen a igualar les coses. Només que hi hagués un altre competidor per plantar-los cara, ja canviaria una mica la dinàmica.
Què has de tenir per narrar?
Crec que haver practicat l’esport et facilita molt la feina perquè el llenguatge el tens. Jo quan vaig començar a narrar futbol vaig veure que podia explicar el que estava passant al camp perquè ho havia viscut, s’havia parlat al vestidor o el meu entrenador m’ho havia explicat en un entrenament... entens més les coses. I haver fet l’esport en l’idioma en el que narres també et facilita molt la feina, jo el llenguatge per sort el tenia en català. Per exemple, amb el bàsquet, que també he hagut de narrar aquest any, he hagut de fer una feinada per entendre el llenguatge que s’utilitza i els gestos que fan els arbitres. Ser narrador jo crec que és innat, o ho tens o no ho tens, o almenys jo m’ho he notat així
Has d’entendre molt l’esport per narrar?
Amb el futbol l’entenc pràcticament tot, i tot el que diu l’analista ja ho he vist jo el 90% de les vegades. En canvi, amb el bàsquet em passa el contrari, sort que hi ha analista perquè hi ha coses que no soc capaç de veure. A les narracions, intento no només explicar el que es veu, sinó que l’analista m’expliqui el que ha passat tres minuts abans al mig del camp, o que em digui que em fixi en la posició d’una jugadora. Per això és imprescindible aquesta figura i, al final, és el més futbolístic, als que som uns frikis del futbol ens encanta que ens expliquin totes aquestes dades.
El to de veu és important?
Sí, i això és sort. Jo, per exemple, tinc la veu greu per ser dona, i això crec que ajuda, en quant a credibilitat. Si escoltes els informatius, les periodistes ja intenten baixar el to a més greu. Segurament, hi ha un masclisme al darrera bastant interioritzat, ens hem acostumat a escoltar narradors masculins tota la vida i si a més hi ha un salt de to tan important...
Quins referents tens?
Joaquim Maria Puyal, que narrava a Catalunya Ràdio els partits del Barça masculí, per mi el millor narrador del món, les narracions de futbol en català existeixen per ell, explicava el futbol d’una forma molt clara, jo intento assemblar-m’hi. Una altra narradora que m’ha marcat ha sigut Paloma del Río. També hi ha moltes dones del meu entorn que són referents: Maria Fernández Vidal, que presenta el TN a TV3, Danae Boronat, que estava abans que jo, Laia Coll, de Rac1. El meu entorn està ple de referents i sense voler-ho ens retroalimentem entre nosaltres positivament. Totes les que han vingut abans i han obert camí, com Imma Pedemonte, per mi ja són referents.
Costa ser imparcial narrant?
Depèn d’on estiguis. Si estàs a una narració de Jijantes [canal de Twitch] no cal que siguis imparcial, si narres per TV3 has de ser molt imparcial amb els equips catalans, no pots celebrar més el gol d’un que de l’altre; és fàcil ser imparcial amb equips que et sents teus. Ara, amb equips de fora, cintura; en un Barça – Madrid has de ser una mica imparcial, però no cal que celebris tant els gols del Real Madrid com els del Barça. Has de tenir en compte que ets televisió pública i hi ha catalans que són del Madrid i has de ser conscient que representes a tothom.
Creus que els errors els pagueu més les dones?
Jo crec que hi ha equivocacions independentment de si ets home o dona. Crec que quan les dones estem narrant, l’aficionat, sobretot homes, ja està amb el mòbil preparat per penjar un tweet i fer un comentari quan ens equivoquem. I jo m’equivoco bastant, sobretot entrebancant-me amb paraules, però hem de normalitzar les errades. Hi ha gent que encara pensa que les dones no sabem de futbol i estem allà per quota. III
| “El vestidor del Barça està cremat” |
 En acabar aquesta temporada, moltes jugadores han anunciat que marxen
Com a jugadores importants que han marxat ara estan Ona Batlle, Mapi León i Alexia, i crec que les tres han marxat per un tema extraesportiu. El que sí que et puc dir és que a dins del vestidor estan cremades pel nivell competitiu que hi ha a la lliga, perquè si vas a un partit i guanyes 10-0, és molt complicat mantenir l’exigència. S’ha de fer un replantejament d’on estan competint les millors jugadores del món, no les pots mantenir aquí perquè no hi ha competència, no és atractiu per elles. El que aconsegueix el Barça té encara més mèrit perquè han d’exigir-se moltíssim als entrenaments, que és on realment competeixen, per després poder competir a les competicions europees, perquè a nivell domèstic són molt superiors. Ara, el que de veritat em preocupa és que aquests últims anys venien jugadores al Barça perquè era el millor club del món i estaven les millors jugadores, i si comencen a marxar les estrelles a altres lligues, potser al Barça li costa més atreure noves jugadores. |
Si (
No(
