El Modernisme al Baix Llobregat

Es tracta d’edificis modestos dels quals generalment no es coneix l’arquitecte i en els quals es fa palesa la voluntat dels propietaris d’embellir la seva casa amb detalls de trencadís ceràmic, amb algun element floral en guix o amb esgrafiats.

Alguns exemples els trobem a Molins de Rei, concretament a Can Tarragó, on veiem l’aplicació de trencadís ceràmic al torreó de la cantonada; (IMATGE 1) també a

IMATGE 1. Can Tarragó, Molins de Rei

Sant Joan Despí en les cases del carrer Montjuïc, de façana senzilla però embellida amb motius en guix de caire floral en les cornises, i a la casa número 52 del carrer Pi i Margall a Sant Boi, destacable pels seus esgrafiats.

Pel que fa als edificis plenament modernistes de la comarca, són obra d’arquitectes de gran vàlua entre els quals destaquen Gaudí i els seus deixebles Francesc Berenguer i Mestres i Joan Rubió i Bellver, que aixecaren la majoria dels edificis de la Colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló); Josep Maria Jujol, arquitecte municipal de Sant Joan Despí; Cèsar Martinell, autor de la Federació Obrera de Molins de Rei i el mercat de Sant Joan Despí; Lluís Domènech i Montaner i el seu col·laborador Antoni Maria Gallissà -que van construir en les poblacions d’Esplugues i Cervelló- i Marcel·lí Coquillat, autor de Can Ginestar (Sant Just Desvern).
Els edificis construïts per aquests arquitectes, pel que es desprèn de la seva línia arquitectònica, són molt diferents entre ells i denoten l’empremta i les tendències constructives de cada arquitecte.

A la comarca se seguiren les dues tendències predominants en el Modernisme, encapçalades respectivament per Domènech i Montaner, que intentava recuperar en els seus edificis elements del passat medieval i de la casa pairal catalana, i Gaudí, que es dedicà a experimentar amb noves formes.

Globalment, totes les construccions de la comarca es poden agrupar en diverses tipologies tenint en compte les seves característiques i el seu ús. D’una banda trobem els habitatges i l’arquitectura religiosa, d’altra l’arquitectura civil representada per ajuntaments o casinos, i per últim els edificis agrícoles i industrials.

Tot aquest conjunt d’edificis configura el patrimoni modernista de la comarca del Baix Llobregat.

L’antigua fàbrica de mahons de Domènech i Montaner, coneguda popularment amb el nom

IMATGE 2. Fàbrica La Rajoleta, Esplugues de Llobregat

de “La Rajoleta”.(IMATGE 2) Ceràmica arquitectónica Modernista de Cataluña - Fábrica Pujol i Bausis, situada a Esplugues de Llobregat. Els seus orígens, l’any 1858 en que els dos socis Joan Terrada Cornet i Màrius Jourdan Bourrell –aquest ùltim d’origen francés- decideixen fundar una “fábrica de ladrillos”. El seu preu va ser 58.448 reales de vellón, dels que 38.708 corresponien als costos de construcció. Tot i així, la fàbrica no era una simple “ladrillería” sino que la seva producció també era de rajoles.

Les obres de Domènech i Montaner són de gran qualitat arquitectònica i molt abundants sobretot a Barcelona. A la comarca l’arquitecte només va intervenir a nivell arquitectònic en la reforma de l’actual convent de Mont-Sió d’Esplugues.

També va dissenyar algunes de les rajoles de ceràmica modernista produïdes en la fàbrica Pujol i Bausis de la mateixa població.
L’edifici que va reformar Lluís Domènech i Montaner, segons un projecte inicial del seu deixeble Antoni Maria Gallissà, era una antiga masia que va ser construïda el 1516. Al segle XIX Pujol i Bausis comprà l’edificació i el seu fill Josep Pujol i Colom va encarregar la reforma de la casa a l’arquitecte vers el 1915. Posteriorment la casa es va vendre a la comunitat de monges dominiques claustrades de Santa Maria de Mont-Sió. La reforma va consistir a canviar la coberta i a afegir noves obertures i detalls decoratius de maó vist a la façana principal, i un cos central a la part posterior de l’edifici, que és

IMATGE 3. Ca L’espinal, Colònia Güell

el més interessant del conjunt. Està format per una porta adovellada, una tribuna amb finestres d’arc apuntat d’estil goticitzant i una galeria de solana típica de les cases pairals catalanes. També hi afegí dos bancs decorats amb ceràmica a banda i banda de la porta.

L’arquitecte mundialment conegut Antoni Gaudí, autor entre altres obres de la Sagrada Família deixà també la seva empremta arquitectònica a la nostra comarca, concretament a la Colònia Güell, una de les colònies industrials més notable de Catalunya pel fet que posseeix una bona mostra d’edificis civils i industrials pertanyents a l’estil modernista. (IMATGE 3)

Tota la colònia industrial era un conjunt format per una fàbrica i habitatges i serveis per als obrers com l’escola, la cooperativa de consum, l’església, etc. Generalment estaven situades al costat dels principals rius catalans (Llobregat, Ter i Cardener) per aprofitar l’energia hidràulica com a força per posar en funcionament les màquines, i es dedicaven principalment a la producció de teixits. ||

Fons documental:
Col·lecció Descobrim el Baix Llobregat
www.xtec.cat/monografics