www.elllobregat.com
Junqueras guanya força com a alcalde; ¿per quatre anys o per quatre mesos?
Ampliar

Junqueras guanya força com a alcalde; ¿per quatre anys o per quatre mesos?

martes 16 de junio de 2015, 13:18h
Els resultats obtinguts a les municipals -guanya tres regidors més (ja en té nou)- l'empenta una mica més cap a la presidència de la Generalitat de Catalunya
En l’acte de constitució del consistori de Sant Vicenç dels Horts va passar el que era previsible que passés, però amb alguna sorpresa menor no per això menys destacable. L’alcalde, com s’esperava, torna a ser l’Oriol Junqueras amb dotze vots a favor, de 21 regidors, o sigui que tindrà una majoria comfortable i suficient per a tota la legislatura si les coses no es torcen. Passarà de governar amb Convergència i Iniciativa a fer-ho només amb Sant Vicenç Si Puede (Podem), amb el suport extern d’ICV-EUiA. I aquest no és un canvi menor...

L’any 2011 Junqueras no va ser el candidat guanyador. Va guanyar, amb un regidor mes, l’antiga alcaldessa socialista Amparo Piqueras (7 regidors) però una coalició entre Junts per Sant Vicenç-ERC (6 regidors), amb el suport d’ICV-EUiA (3 regidors) i CiU (3 regidors) li va arrabassar l’alcaldia i la va empènyer a abandonar el consistori. Junqueras va governar amb 12 regidors de 21, menys, de moment, que ara, perquè ICV li va donar el passat dia 13 de juny un vot, sense demanar entrar al govern. Primera característica: Junqueras va passar de 6 regidors a 9, mentre que ICV i CiU van passar, de tres cadascú, a un. La legislatura anterior li va anar de perles, mentre que a les forces que el van fer alcalde, l’electorat gairebé les fa desaparèixer. Ha jugat a favor, que Junqueras sigui qui és, però també que la dinàmica electoral de ICV i de CiU arreu no sigui precisament favorable, sense que el perfil dels regidors vicentins d’aquests partits hagin estat capaços de trencar-la a nivell local.

Aquell ajuntament de cinc partits l’any 2011, amb els quatre que ja hem esmentat més el PP (2 regidors), s’ha convertit ara amb un consistori de sis, d’on ha desaparegut el PP però on ha entrat Ciutadans amb força (3 regidors) i Podem amb no tanta, però amb més efectivitat (2 regidors) perquè garanteix la majoria absoluta del govern municipal. Resulta significatiu també que només 3 dels 9 regidors d’ERC repeteixin (entre ells Junqueras), que repeteixin 2 dels 5 que ha tret el PSC i que els regidors que han entrat de ICV i de CiU no siguin els que encapçalessin la llista sinó els segons (que també hi eren en l’anterior legislatura). Així doncs, d’un consistori de 21 regidors, 13 seran nous perquè un dels que repeteixen és Carlos Gómez, que va canviar el PSC pel segon nom de la llista de Ciutadans.

Com era previsible, l’estreta sala de plens municipal es va quedar petita per la presa de possessió. És una sala que s’ha quedat petita desenes de vegades perquè a Sant Vicenç hi ha hagut molts plens moguts i amb molta participació. Ara, la participació, la presència de la gent va ser important però no va desbordar. Va ser present gent de tots els partits, però els que més es van fer notar van ser els nous, els de Ciutadans per mostrar la seva contrarietat i els de Podem per manifestar com de contents estaven. No deixa de ser simptomàtic que la mesa d’edat estigués formada pel cap de llista de Ciutadans, com a membre de major edat, i el segon de la llista de Podem com el més jove i portaveu del grup. Convergència va explicar durant el parlament final, dolgut, que Junqueras ha prescindit d’ells. El portaveu d’Iniciativa va posar en evidència la decrepitud d’una candidatura que havia arribat a tenir majories absolutes no fa molts anys, donant suport al govern des de fora i sense demanar entrar perquè se sentien desautoritzats per l’electorat (cosa evident). Els socialistes van mostrar-se decebuts i amatents i els de Podem van justificar la seva presència al govern per l’acord de l’assemblea que els havia impel•lit a formar-hi part. Junqueras va escenificar a casa seva, allò que ha proclamat a molts municipis, a Barcelona com a cas més paradigmàtic: en l’àmbit nacional suport crític a la dreta, encara que sigui la més vella i neoliberal, però en l’àmbit local, màxima sintonia amb l’esquerra més social i nova. I ho va explicar amb un discurs curt i precís: no cal complicar-se la vida. Calia estabilitat i amb els dos de Podem n’hi havia suficient. A més, per a ells seran els Serveis Socials, que tant els hi agrada...

Tres anècdotes. El president de la taula d’edat, cap de llista de Ciutadans, va fer no un, sinó tres discursos: com a president de taula a l’inaugurar-la i al dissoldre-la i com a portaveu del seu partit. Vella escola, vella política, imatge un pel patètica. Uns minutets de trista glòria. Lamentable casualitat que a un regidor socialista, de segon cognom Conte l’anomenés Cuento —“me lo han pasado mal escrito, perdonen”. Segona anècdota: per damunt del cap de Junqueras, a les parets de la sala de plens, els retrats, petits, del president de la Generalitat i del rei Felip, i a un extrem, els tres pals de banderes, la d’Espanya al mig, present, però gairebé amagada. Tercera anècdota: en la fórmula de jurar o prometre la Constitució, si és que té alguna importància, només va jurar el cap de llista de Ciutadans. La resta van prometre. La majoria, per imperatiu legal: ERC, Podem, ICV i CiU. Socialistes i Ciutadans sense cap imperatiu. Ah! Dos regidors de ERC ho van fer utilitzant el castellà. Ja va dir Junqueras que la llista de Junts per Sant Vicenç-ERC era una llista de gent del poble, no una llista d’independentistes de tota la vida...
¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)

+

0 comentarios

Portada | | Búsquedas | [ RSS - XML ] | Política de privacidad y cookies | Aviso Legal
Comunicación Metrobcn, S.L. :: Redacció: Raurich, 62 (08830) Sant Boi de Llobregat
Contacto