El president de l'associació empresarial Ferrmed, Joan Amorós, ha demanat una reunió urgent amb el nou ministre de Foment, Íñigo de la Serna, i el flamant coordinador del Corredor Mediterrani, l'enginyer Juan Barios Baquero, perquè en el termini de sis mesos tinguin enllestit "un veritable pla d'actuació". En cas contrari, Amorós ha anunciat que "passarem a l'acció amb mobilitzacions de tots els empresaris i municipis de l'arc mediterrani", des de Catalunya, València, Múrcia fins a Andalusia, "perquè tots estem farts de paraules que no es tradueixen en fets, es a dir, en obres".
A la taula de debat sobre el paper de les infraestructures al desenvolupament econòmic del Baix Llobregat i L'Hospitalet, celebrada aquest dimarts a Martorell, tots els ponents i el mig centenar d'assistents, en la seva majoria empresaris, han reclamat al Govern de Madrid que passi "de les paraules als fets. Entre d’altres coses -han dit- perquè és una vergonya que las dues ciutats més dinàmiques d’Espanya, Barcelona i Valencia, no estiguin unides per l’alta velocitat". En opinió de Joan Amorós, president de FERRMED, principal lobby empresarial europeu en favor del Corredor Mediterrani, aquesta infraestructura no avança més "fonamentalment per qüestions polítiques" i no per "qüestions tècniques". "Sembla -ha afegit- que tinguin enveja de que la franja mediterrània sigui la més potent de l'Estat, econòmicament parlant". El debat "Els colls d'ampolla del Corredor del Mediterrani al Baix Llobregat" forma part del cicle "Desenvolupament econòmic. El paper de les infraestructures" a la nostra comarca i L'Hospitalet", i ha estat organitzat per BCN Content Factory i la Fundació Cercle d'Infraestructures, amb la col·laboració d'El Llobregat, Aeball i l'ajuntament de Martorell, amb el patrocini de la Diputació de Barcelona.
L'alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, ha reclamat un "bypass" ferroviari al seu municipi, que es troba al bell mig del pas cap a Barcelona en una veritable cruïlla d'Infraestructures. També ha subratllat la importància de dissenyar apartadors de càrrega de trens per les indústries, com Seat, i ha recordat que un alt directiu d'Audi li va comentar que Martorell seria una ubicació idònia per una fàbrica d'aquesta marca "per quan tingui connexió ferroviària amb Europa".
Al debat s'ha posat de manifest que a més de que el Corredor Mediterrani sigui un gran motor econòmic pel desenvolupament de les comunitats del Llevant, també ho és pel medi ambient i per Espanya i Europa. La darrera crisis meteorològica d'Europa ha posat de manifest les dificultats que existeixen per seguir menjant productes frescos amb la capacitat que actualment existeix perquè la quota de mercat dels productes hortofrutícoles espanyols a Europa és casi del 50% y "si no hi ha infraestructures que facilitin connectar als mercats productors amb els centres consumidors, "Europa tindrà un problema". En aquest sentir, el Corredor té un paper estratègic perquè "Espanya és el gran rebost d'Europa en productes frescos". A més, Espanya fabrica tres milions de vehicles a l'any i només a la comarca del Baix Llobregat, aquest sector "dona de menjar" a 100.000 famílies, pel que s'ha reivindicar l'aposta per connectar els polígons industrials amb el corredor ferroviari amb els corresponents apartadors.
Per Pere Macias, el nomenament del coordinador del Corredor Mediterrani, figura que emula a la del coordinador del Pla Delta del aeroport de Barcelona, és una bona noticia i s'haurà de donar un marge de confiança a aquest enginyer català, Juan Barios Baquero, que va ser cap de la demarcació de carreteres de Catalunya al Ministeri de Fomento. "Ara esperem els primers passos d'aquest coordinador", va dir Macias. Pel president de la Fundació Cercle d'Infraestructures, la inversió ferroviària a Espanya és molt deficient i ha animat a la iniciativa privada perquè impulsi projectes, doncs ha argumentat que "l'Estat no actua per raonaments econòmics".
En Joan Amorós ha enumerat els diferents colls d'ampolla del Corredor Mediterrani al Baix Llobregat, com resoldre el nus de Castellbisbal amb Martorell, i ha subratllat que, en general, “no és només que la construcció de la via central avanci molt a poc a poc, sinó que tampoc es fan les connexions amb els focus d’activitat econòmica que li donen sentit”. En aquest sentit, ha dir que les fàbriques de Seat o Nissan, el port i les zones industrials del Baix Llobregat són alguns dels exemples de connexions pendents. Per Amorós, hi ha trams fonamentals, com els que uneixen les zones industrials de Tarragona amb Castellbisbal que fa anys que estan licitats i adjudicats però que van saltant dels pressupostos generals d’un any al següent sense executar-se". Però sembla que ha arribar el final d'aquest particular dia de la marmota, la coneguda pel·lícula protagonitzada per Bill Murray, "Atrapat en el temps", doncs al debat de Martorell s'ha dit ben clar que els empresaris, municipis i comunitats afectades, no pensen continuar amb aquest "tràgala" de retards de l’Estat en la construcció del Corredor Mediterrani.
El proper debat del cicle "Desenvolupament econòmic del Baix Llobregat i L'Hospitalet. El factor de les infraestructures" es farà a Sant Joan Despí el proper 24 de març, a la Biblioteca Mercè Rodoreda, i porta per títol "La mobilitat vs. la contaminació: una batalla perduda? amb la participació d’ Antoni Poveda, alcalde del municipi; Ramon Riera, assessor d’Espais Naturals i Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, alcalde de Torrelavit i exdiputat de Turisme; Jordi Sunyer, codirector del Centre d’Investigació en Epidemiologia Ambiental (CREAL); Pere Macias, president del Cercle d’Infraestructures i del periodista Joan Carles Valero, de BCN Content Factory i El Llobregat que moderarà l’acte. Un debat força actual desprès de l’aprovació a l'Àrea Metropolitana de Barcelona d'un bloc de mesures contra els vehicles contaminants, tant de benzina com dièsel, de més de deu anys d’antiguitat.
Si (
No(
