www.elllobregat.com
El desconcert com una de les belles arts
Ampliar

El desconcert com una de les belles arts

viernes 01 de febrero de 2019, 01:27h
Dos informes recents que interrelacionen les opinions ciutadanes sobre un determinat govern municipal i el que aquest govern municipal inverteix en els seus ciutadans, m’ha fet reflexionar entorn del desconcert com una de les belles arts del moment.

No sé si sóc jo el que viu obnubilat permanentment, o és que col·lectivament som hipersensibles a la perplexitat que provoca un excés d’informació que intoxica, un excés d’opinió que ens atordeix i un excés d’estupidesa que ens desajusta, de manera que es fa molt difícil saber si tot és un desastre magnífic o tot és una meravella tràgica.

Els informes es refereixen a l’Hospitalet però, pel que conec, podrien molt bé centrar-se en altres municipis de la comarca o de l’àrea metropolitana, perquè les conclusions no poden ser molt diferents. El primer és un baròmetre d’opinió per onades, d’aquests que els municipis amb pressupost encarreguen periòdicament per conèixer fonamentalment si tornaran a revalidar el poder, molt més que no pas a registrar on són les preocupacions ciutadanes. Tot i això, com que gastar els diners públics per saber si el partit governant gaudeix de la confiança ciutadana està penat per llei —per saber la intenció de vot han de ser els propis partits els que financen el treball demoscòpic—, els instituts d’opinió pública dissenyen uns qüestionaris molt interessants on es pregunten coses subsidiàries al costat de les autènticament principals.

La tercera ciutat que més població guanya
Tots coneixem les ciutats metropolitanes, crescudes sobre la base de l’acumulació demogràfica, sense planificació ni mesura. Per cert, com a cas paradigmàtic, L’Hospitalet, la ciutat més densa d’Europa i una de les més desestructurades urbanísticament, va ser la tercera ciutat de tot l’Estat que més població va guanyar entre 2017 i 2018, per darrere de Madrid i Múrcia, segons l’INE, arribant a 216.068 persones empadronades l’1 de gener del 2018. I això no és res, si tenim en compte que estan en fase d’edificació uns quants centenars de nous habitatges que s’ompliran suposadament en els pròxims anys. Doncs bé, malgrat això, el baròmetre municipal de la darrera onada del 2018 indica que el 71% dels hospitalencs es mostren molt o bastant satisfets de viure a la ciutat; 7 de cada 10 entrevistats s’identifiquen molt amb la seva ciutat, el 50% considera que la ciutat ha millorat respecte de l’any anterior, un 57% pensa que la ciutat encara millorarà més en els pròxims dos anys i, naturalment, valoren la gestió municipal amb un 5,9 sobre 10, de manera que a prop del 80% dels enquestats aproven la gestió de l’actual equip de govern. Encara hi ha coses més curioses en el baròmetre. Els veïns més satisfets amb el seu barri de residència són els de Bellvitge-Gornal i després els del Centre-Sant Josep i Santa Eulàlia-Gran Via Sur. Els més satisfets, els d’un barri poligonal d’edificis prefabricats i torres de 12 plantes, on viuen en molt poques hectàrees més de 50.000 persones, i després (Centre i Santa Eulàlia), les zones de la ciutat amb actuacions més recents i amb més impacte constructiu hores d’ara.

Per acabar-ho d’adobar es preguntava als entrevistats que fessin una valoració dels principals problemes familiars detectables i aspectes com l’atur, la inseguretat ciutadana i la crisi econòmica ocupaven els primers llocs molt destacadament respecte dels següents —on eren l’habitatge, la brutícia, la convivència o els polítics, per exemple—, mentre que quan es demanava que valoressin entre 0 i 10 els serveis municipals, tots els de la llista, des de les biblioteques a la neteja, passant per la recollida de brossa i el manteniment de les zones verdes es valoraven per sobre del 5,5. És a dir, enorme satisfacció. Clar que a l’alcaldessa només la coneixen espontàniament un 72% dels entrevistats —tot i que l’acaben valorant amb un 6,4 sobre 10— i a la resta de membres del Consistori en una forquilla que va del 0,3% al 3%, on fins i tot els que confessen haver votat el PP en les darreres eleccions valoren millor al portaveu de Ciutadans que al propi. Per descomptat que el partit més ben valorat és el PSC, amb una nota —5,5— superior a la de l’anterior onada, mentre que tota la resta de partits suspenen. Òbviament, el 44% dels entrevistats es declaren d’esquerres, el 17,6% de centre esquerra i només un 4,1% de dretes. Per cert, servirà de ben poc el que aquí s’escriu perquè la immensa majoria dels entrevistats s’assabenten de la informació de la ciutat gràcies al mensual que escriu, edita i distribueix casa per casa, el mateix Ajuntament.

Més diners a esports que a educació, habitatge i medi ambient
L’altre informe que he pogut llegir aquests dies és el que ha publicat l’Observatorio de Servicios Urbanos (OSUR) referit a una anàlisi dels pressupostos municipals entre el 2010 i el 2018 de 21 ciutats espanyoles, entre elles l’Hospitalet, segons el qual l’Ajuntament ha destinat en aquests anys més pressupost municipal a instal·lacions esportives (69,5 euros/habitant) —per sobre de la mitjana estatal (56,6)—, que al conjunt d’educació (47,6), habitatge (9,3) i medi ambient (1,9). Fins i tot en protecció i millora del medi ambient, l’Hospitalet va rebaixar en un 74% la inversió del 2018, quan dedicava (2017) 7,82 euros/habitant, molt per sota de la mitjana estatal en aquest punt (19,57 euros/habitant). I també la despesa en benestar comunitari va baixar un 1,2% el 2018, situant-se en el lloc 17 de les 21 ciutats analitzades. Destaca, així mateix, la important caiguda en la despesa referida a la recollida, gestió i tractament dels residus, que rondava els 100 euros/habitants fins al 2014 i que ara està per sota dels 49 euros. En canvi, destaca la despesa en seguretat ciutadana on es gasten 90,8 euros/habitant molt per sobre de la mitjana estatal (56,8).

Segur que moltes d’aquestes xifres tenen una explicació raonable. Segur que altres tenen una explicació més aviat estratègica, però n’hi ha que resulten gairebé inexplicables. En qualsevol cas, les xifres del baròmetre i les xifres de l’Osur tenen un punt d’explosives, comparativament parlant. Res que no expliqui un determinat desconcert ontològic i una opinió molt diversa sobre el que uns i altres podem considerar qualitat de vida.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (1)    No(0)


Normas de uso

Esta es la opinión de los internautas, no de El Llobregat

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes.

La dirección de email solicitada en ningún caso será utilizada con fines comerciales.

Tu dirección de email no será publicada.

Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.

Portada | | Búsquedas | [ RSS - XML ] | Política de privacidad y cookies | Aviso Legal
Comunicación Metrobcn, S.L. :: Redacció: Raurich, 62 (08830) Sant Boi de Llobregat
Contacto